Nou article de la secció “Repensant els castells” que publiquem en virtut de l’acord entre el Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) -que compta amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona- i la revista. La temporada 2020 va estar farcida d’actes simbòlics, organitzats per les colles, per organitzadors de diades castelleres o, fins i tot, per la televisió.  L’antropòloga Rosa Maria Canela, tècnica de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat, tracta aquesta qüestió en auqest article.

Rosa M. Canela Balsebre, antropòloga

Alguna vegada m’he preguntat on guarden els castellers la camisa i la faixa, si ho guarden a l’armari o calaix com una peça més o si li reserven un lloc especial amb la roba de mudar. Són preguntes que em faig però a les quals tampoc busco resposta, perquè cada casteller és un món. Després d’un any sense castells, aquestes peces poc o gens han pogut sortir de casa. Algunes colles han volgut fer actes simbòlics per assenyalar la data de les diades castelleres, sentien que calia fer-ho, com a rituals substitutoris i actes de consol. De forma virtual, també, s’han organitzat activitats, però tornar a les places, fos com fos, era quelcom que algunes colles vivien com a necessari, escoltar en directe les gralles, entrar a plaça, despenjar cartells, retrobar-se vestits amb la camisa, fer pinya. Un retrobament simbòlic per fer-se presents, per dir que seguien, per expressar que l’esperit casteller és viu i que volen tornar. A l’Ajuntament de Valls per la diada de Santa Úrsula es va desplegar una pancarta amb el missatge “Els castellers tornarem a les places”. Un missatge que ho diu tot. Aquestes diades són molt més que actes simbòlics, són expressió de resistència i de no resignació, i alhora són actes d’esperança.

El repte de les colles ha estat seguir connectats i mantenir viu el caliu i el sentit de comunitat, i no era ni és un repte fàcil. Sense vida social, sense assajos, sense sortides, sense diades i sobretot sense contacte presencial, res és fàcil.

Hi ha colles que durant la pandèmia no han organitzat cap acte, com és el cas d’una part de les colles universitàries, altres han fet activitats culturals, lúdiques i/o solidàries, i una part han fet actes simbòlics per tal que les diades no passessin com si res i poder així tornar a plaça. Actes que en la majoria de poblacions no es publicitaven per evitar aglomeracions. Passem a continuació a fer un breu repàs d’algunes d’aquestes posades en escena, a partir de les informacions publicades a la premsa i a les xarxes socials.

Els Margeners de Guissona van viure la diada de Sant Josep en ple confinament. La colla va optar per organitzar una diada castellera virtual, i les tres colles convocades van celebrar-ho per les xarxes socials. Pilars d’entrada enregistrats des de casa, amb camisa i enfaixats, tres rondes difonent vídeos de construccions d’altres anys. Els pilars de sortida, també, van ser fets des de casa, i es va tancar la diada virtual amb el vídeo “Ballant la Farola 2019”. Les diades castelleres virtuals són una opció a la qual es van apuntar altres colles.

A Valls, per Sant Joan, la primera gran diada del calendari casteller, les dues colles vallenques van fer entrada a la plaça del Blat, una representació per colla, càrrecs, grallers i pom de dalt, amb el toc d’entrada. Cada colla es va ubicar al “seu lloc” amb l’aplaudiment dels presents. Es va poder escoltar el Cant dels Segadors i el toc de castells dels grallers com si les colles actuessin. Per la diada de Santa Úrsula, a la plaça del Blat, el públic, assegut en cadires, va poder escoltar un repàs sonor dels fets històrics que han afectat els castells i la retransmissió de la diada històrica de 2019. A la façana del consistori s’hi van col·locar dues grans lones amb imatges de construccions de la diada del 2019, una de cada colla, a més de pancartes per recordar els diversos contratemps que han patit les colles, i diversos castellers i l’alcaldessa van desplegar, al balcó, una gran pancarta amb un missatge clar: els castellers tornaran a les places. Balcons i finestres de l’ajuntament vallenc van estar obertes de bat a bat, com en les diades castelleres.

Els Castellers de Terrassa per celebrar el seu quarantè aniversari es van trobar al raval de Montserrat, amb camisa i faixa, i van formar, entre tots els castellers presents, el número 40, imatge que es va difondre per les xarxes socials. Seguidament van guardar un minut de silenci pels membres de la colla morts al llarg dels anys. Van sonar les gralles i van finalitzar amb un pica-pica. Per la diada dels Minyons,  al novembre, a l’entrada del local, van fer el mural “Fem pinya de diada”, on cada casteller podia deixar un missatge, un record, un desig, una fotografia… per animar-se mútuament. El diumenge, a l’hora que hauria començat la diada, es va fer una entrada simbòlica a plaça, acte que es va poder seguir, en directe, des de les xarxes socials. També es va organitzar, al local de la colla, una recollida solidària d’aliments, i per cada cinc quilos es regalava un domàs casteller per penjar al balcó.

Els Castellers del Prat van celebrar la seva diada a la plaça de la Vila, al Prat de Llobregat, vestits amb la camisa, amb el so de les gralles, una cercavila i la lectura del manifest per commemorar el dia de l’orgull LGTBI.

Els Bordegassos, per la festa major de la Mare de Déu les Neus de Vilanova, a l’hora prevista en què hauria tocat actuació castellera van fer una concentració de castellers, amb camisa, i els grallers van interpretar el toc de castells. Al migdia, per YouTube, es presentava el vídeo “La plaça és groga”.

A Lleida, per Sant Miquel, es va fer una cercavila, es van col·locar quatre pancartes a la façana de la Paeria, de les colles que havien d’actuar, amb la imatge d’un pilar de 5. Després, una foto de família amb els representants de les colles i l’entrega de la litografia del 25è aniversari dels Castellers de Lleida a les colles convidades.

A Barcelona, per la diada castellera històrica de la Mercè, els grallers van ser presents a la plaça de Sant Jaume. Allà mateix exposats a terra hi havia els escuts de les colles que haurien participat a la diada.

A Tarragona, per la diada Sant Magí, es van enlairar globus, un gest que volia simbolitzar el mirar amunt, com quan es miren castells. Cada colla va enlairar globus del seus colors amb el so del toc de castells. Les quatre colles tarragonines van fer entrada a la plaça de les Cols amb el so de les gralles i amb quatre representants per colla (president, cap de colla i dos nens). L’acte va acabar amb el toc de vermut i la foto de família a les escales de la catedral. Per la diada castellera de Santa Tecla, al matí, els millors castells de la colles tarragonines, realitzats per la diada, es van poder veure amb uns tòtems instal·lats a la plaça de la Font, davant de  l’ajuntament. L’endemà, per la diada de la Mercè, per recordar els pilars caminant, l’alcalde i castellers van desplegar, al balcó de l’ajuntament de Tarragona, quatre lones amb imatges de pilars caminant, un per colla. L’ajuntament, a més, va senyalitzar el recorregut dels pilars caminant amb els colors de les quatre colles i va col·locar, a terra, adhesius informatius.

A Vic, els Sagals d’Osona, per la diada de la festa major, van aixecar tres castells amb l’ajuda de grafiters que van pintar tres lones de 5 metres d’alçada, representant les colles que haurien participat a la diada. Tampoc va faltar l’actuació dels grallers i un vermut popular.

A Igualada, per festa major de Sant Bartomeu, els Moixiganguers van demanar que es fes visible el fet casteller als carrers i als balcons. La colla va posar una paradeta “per mantenir el contacte social en uns moments delicats”. Penjar domassos castellers a balcons i finestres dels domicilis ha estat una pràctica comuna entre castellers. Els castellers de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, per celebrar el quarantè aniversari de la primera diada oficial, van penjar als balcons les seves camises i samarretes lila.

A l’article “La “no” Diada de Sant Fèlix 2020” (elmoncasteller.cat) el cronista casteller Pep Ribes expressava: “Definitivament, no em resigno a no ser a la plaça de la Vila el 30 d’agost com he fet els 53 anys anteriors de la meva vida, amb el pare i el germà, o sense ells. Tocarà esmorzar a La Palma amb amics amants de la cultura i la festa, per a després, només sigui per nostàlgia, ser on toca cada 30 d’agost: a la plaça més castellera.” Pensament que van fer altres castellers, a Vilafranca i a altres poblacions, independentment que les colles organitzessin o no actes. Des de casa, altres castellers, van vestir la camisa o es van posar el mocador, o algun altre gest que els recordés que no era un dia qualsevol.

Al Catllar, a la plaça, on s’hauria fet l’actuació castellera, es va optar per organitzar un debat casteller radiofònic amb la intervenció de les colles castelleres de la diada.

A Sant Cugat del Vallès, per la Festa Major, els Gausacs van organitzar una recollida solidària d’aliments. Ho anunciaven així: “Serà una festa major sense castells però volem omplir la plaça d’Octavià de solidaritat”, convidant a tothom a sumar-se a la pinya solidària simbòlica a través de donacions online obertes fins al dia que s’hauria fet la diada castellera. El cartell de promoció de la campanya era la fotografia d’un castell d’aliments a la plaça.

També el Concurs de Castells 2020 va tenir l’especial “Hi ha Concurs”, un concurs televisiu, des de la Tarraco Arena Plaça de Tarragona, amb deu colles castelleres que, representades pels caps de colla del 2018, competien per guanyar una edició simbòlica. Cada colla va triar tres castells d’alguna de les tres últimes edicions del concurs.

En quedarà alguna cosa, d’aquests rituals? Quin paper han jugat les xarxes socials? Les propostes d’actes simbòlics generaven debat en el si de les colles? Els ajuntaments els han facilitat? Cal reconèixer la creativitat i l’esforç de les juntes i del conjunt de castellers, així com l’important paper dels grallers presents a les diferents diades simbòliques. Entre tots han fet possible que les places no quedessin tan buides i silencioses, una mena d’antídot contra la buidor més absoluta.

El filòsof Byung-Chul, citant Hölderlin, escrivia, a La desaparición dels rituales (2019), que els homes s’assimilen als déus durant la festa, aquesta “fa que els homes participin d’allò diví.   Genera intensitats”. El temps de la festa és un temps sublim. La pandèmia ens mostra massa terrenals, massa fràgils i necessitem més que mai la festa i l’èpica castellera, tornar a sentir-nos capaços de traspassar límits, d’emborratxar-nos d’emoció i de tocar el cel.

Vivim un temps difícil i les colles ho pateixen especialment. Entre el tot i el res ens queden els actes simbòlics. Actes que poden haver estat qüestionats i ser vistos com a ridículs i absurds, però el que els ha motivat és profund. Ara bé, tants gestos simbòlics poden arribar a cansar i a crear rebuig, processons simbòliques, declaracions simbòliques, matinades simbòliques, ballades simbòliques, àpats simbòlics, diades simbòliques… Això no és la festa ni res que s’hi assembli. La festa, aquells dies sagrats, són una altra cosa. Les festes ens alimenten i ens ajuden a viure. No en podem prescindir. Tenim necessitat i ganes de celebrar, de fer vida al carrer, de contacte físic, d’abraçades… Tenim necessitat de tornar-hi, i en el futur poder recordar que hi va haver una aturada, que les diades de la pandèmia van ser diferents, però en què el sentiment i el simbolisme no hi van faltar, diades que es van viure entre el record i l’espera, i en les quals molts castellers van voler ser a plaça i lluir camisa. Resistir és, també, ara, un repte casteller, i en aquest repte cal compromís i il·lusió.