Fa temps que la seguretat s’ha convertit en un element clau a l’hora de fer castells. Matemàtics i enginyers de la Universitat de Girona, la Universitat Politècnica de Catalunya –BarcelonaTech, el Centre de Recerca Matemàtica, la Universitat de Lisboa i la Universitat de Warwick treballen conjuntament per determinar l’àrea de la pinya necessària per garantir que, en cas de caiguda, les persones cauran sobre la pinya i evitaran així un possible impacte a terra. El projecte s’està realitzant en col·laboració amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

Per aconseguir aquesta fita, cal entendre els factors mecànics que permeten construir i mantenir un castell i els motius que provoquen que aquest s’enfonsi. També cal saber com, quan i on cauen els castellers i castelleres de tronc –les persones que estan per sobre de la pinya– una vegada l’estructura s’ha trencat. Aquest reguitzell d’informació ha de permetre crear un model matemàtic que alimenti un sistema virtual de caigudes que finalment ens mapejarà la probabilitat d’impacte en cas de caiguda en una pinya.

La primera part de l’estudi s’ha centrat en investigar la construcció d’un castell i, concretament, en els pilars. La responsable del projecte de la Universitat de Girona i investigadora del grup de recerca en Equacions Diferencials, Modelització i Aplicacions, Marta Pellicer, explica que els pilars són l’estructura castellera més simple però contenen els elements principals que s’han de tenir en compte des del punt de vista mecànic. Pellicer afegeix que és un primer treball que buscar analitzar els castells en un model matemàtic. La validació dels resultats en pilars permetrà estendre la metodologia en d’altres castells.

Disposar d’un model permet comprendre els factors mecànics clau de la realització i èxit d’un castell. També facilita saber cap a on evolucionarà el castell a partir d’una situació concreta. A més, el model analitza i simula les reaccions físiques de les persones que formen l’estructura, i pot concebre virtualment possibles escenaris alternatius. L’investigador de la UPC, Arnau Dòria-Cerezo, assegura que el pròxim pas serà validar i calibrar l’estudi teòric contrastant-lo en dades reals.

El projecte té en compte tres punts de vista diferents i complementaris en la fase de construcció d’un pilar. En primer lloc, l’espadat es modernitza –com un pèndol invertit controlat– per entendre i predir com evolucionarà. En un segon tram, l’equip científic afegeix les reaccions individuals de les persones que formen el castell (si s’ajupen, si fan més o menys força o si s’inclinen cap a un costat) I finalment, s’estudia el problema estàtic, és a dir, es fa una mesura de la càrrega suportada per cada component i es proposen indicadors que permetin preveure la viabilitat del pilar.

L’investigador de la UPC, Antonio Rodríguez-Ferran, indica que els models els han permès fer unes primeres simulacions numèriques per entendre millor aquests plantejaments i les claus mecàniques de l’èxit d’un castell. Jordi Saludes, de la mateixa universitat, creu que els primers resultats són molt preliminars però sembla que estan d’acord amb les percepcions qualitatives que es tenen en la viabilitat d’un castell i, ara, caldria validar el treball amb més dades i experiments.

Aquest estudi científic va néixer en el marc del 158è European Study Group with Industry, el qual va tenir lloc al Centre de Recerca Matemàtica de Bellaterra a principis de l’any passat. En aquestes trobades, amb una llarga tradició internacional, matemàtics i científics d’àrees afins treballen en problemes aplicats de rellevància industrial o social. Són empreses, entitats, grups tecnològics o centres de recerca les que proposen idees de projectes.

El president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Pau Camprovín, assenyala que es tracta d’una oportunitat única per a què el món acadèmic i la societat treballin conjuntament en problemes aplicats.

Tots els resultats obtinguts s’han recollit en diverses publicacions i a partir d’ara s’obre la possibilitat de continuar desenvolupant el projecte.