Les colles castelleres compten amb personal mèdic de diferents especialitats a les seves files. L’arribada del coronavirus va suposar que, sobretot en els primeres mesos, haguessin d’alterar la seva rutina habitual per concentrar-se en la gestió i investigació d’una malaltia que ha tingut un comportament inimaginable. La Revista Castells ha reunit, davant l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, cinc sanitaris castellers per conèixer l’esforç que segueixen en aquesta pandèmia mundial.

A Catalunya, el primer cas de Covid-19 es va detectar el 25 de febrer de 2020. Aleshores es començava a deixar a entreveure que “la simple grip” que alguns experts anomenaven podria tenir conseqüències majors. La desconeixença i la incredulitat, però, va permetre continuar amb la vida quotidiana. Al món casteller, tot i que sorgien veus que en demanaven l’aturada immediata, els assaigs i les sortides es van mantenir al peu del canó fins el 10 de març. En aquesta data, uns dies abans de la declaració de l’Estat d’Alarma, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va recomanar l’anul·lació, suspensió o ajornament de l’activitat castellera fins a noves indicacions per part del Departament de Salut.

Fins a dia d’avui, encara que ja es pot assajar en grups reduïts i conèixer formats d’actuacions amb limitació de camises, la certa normalitat està paralitzada. Per altra banda, el sanitaris de les colles reivindiquen l’esforç i les noves condicions laborals que han hagut de suportar en l’actual context. A més, constaten que els castells seran de les últimes activitats que tornaran a la normalitat pel fet de no poder mantenir les distàncies de seguretat.

Enric Rovira (Colla Jove Xiquets de Tarragona), Teresa Poblet (Castellers de Barcelona), Jordi Juanico (Minyons de Terrassa), Mari Carmen Cabello (Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau) i Francesc Ramon (Colla Joves Xiquets de Valls) són exemples de molts castellers que han treballat a primera línia en l’àmbit sanitari des del moment en què va esclatar la pandèmia. Tots cinc reconeixen que han après nocions de salut que no s’haurien imaginat mai i que, malgrat la delicadesa del moment, han tingut sempre present l’ADN casteller per no caure en el desànim.

El rol d’investigar un virus desconegut

L’Enric Rovira és casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i epidemiòleg. Treballa al Departament de Salut de la regió sanitària del Camp de Tarragona de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. L’actual context pandèmic li ha suposat un autèntic repte professional i una exigència de càlcul que mai abans s’hauria imaginat.

Entre gener i febrer de 2020 van començar a rebre indicacions que la situació seria convulsa, encara que no auguraven que l’expansió fos massiva. Rovira assegura que les mesures de contenció aplicades, conjuntament amb la declaració de l’Estat d’Alarma, van ajudar salvar moltes vides i, coincidint amb els mesos de confinament domiciliari, es va aconseguir aturar la cadena de transmissió.

A la demarcació de Tarragona, la Covid-19, a diferència d’altres regions sanitàries, va arribar més tard, un fet que va permetre que no es col·lapsessin els hospitals. En canvi, la relaxació de les mesures de contacte social, la baixada de temperatures i l’aparició de noves variants van fer que la pressió assistencial creixés en la segona i tercera onada. Tots els índexs de contagi i gràfic, Rovira els pot anar seguint dia a dia des del Departament.

Respecte a l’acceleració del procés de vacunació, el casteller de la Jove es mostra optimista i creu que la immunitat de grup es podria produir al setembre. Insisteix, sobretot, en la gairebé desaparició dels contagis entre els professionals sanitaris, una situació que evita que es localitzin brots en hospitals, ambulatoris o residències.

Malgrat la baixada dels contagis, Rovira preveu un retorn lent de l’activitat castellera al ser una pràctica incompatible amb la malaltia. Les previsions de tornada cap una certa normalitat no seran fins l’any 2022, encara que aquesta temporades es veurà alguna cosa de caràcter simbòlic. En tot cas, destaca que les colles, com per exemple, la Jove, hagi reprès els assaigs de canalla i ampliat el ventall d’activitats socials.

Submergida en un laboratori. La confusió al virus a què s’enfrontaven i la falta de material sanitari han estat els principals problemes de la Mari Carmen Cabello als laboratoris de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. Cabello, membre de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, apunta que el començament de la pandèmia el va viure amb estrès i, a la vegada, com una oportunitat d’adquirir nocions sobre biologia molecular, aspecte totalment desconegut.

L’aturada de l’activitat a Santa Tecla va fer que la tasca dels laboratoris es dediqués únicament a tractar  la Covid-19. A l’hora de fer analítiques i les proves PCR no podien sortir d’un espai perimetrat i, si ho feien, havien de complir amb totes les mesures de prevenció i higiene. A més, s’establien enllaços amb l’hospital Joan XXIII i Barcelona per conèixer més a fons l’impacte del virus. Cabello afirma que treballaven 12 hores diàries i que, en finalitzar la seva jornada laboral, extremava les precaucions per no infectar als contactes més estrets.

En l’actualitat, el centre hospitalari es va refent mica en mica de la situació caòtica. S’han recuperat les consultes externes i els pacients accedeixen a visitar-se sense neguits. No obstant, es demana no abaixar la guàrdia perquè els casos se segueixen diagnosticant.

Cabello assegura que en aquest context sanitari sempre ha tingut els castells al cap. Se li ha fet estrany tenir una temporada 2020 lliure d’assaigs i sortides. En aquest 2021, encara que no es puguin fer castells, espera que es recuperin les trobades presencials al local amb la massa social.

L’experiència de contraure la Covid-19. El final d’etapa de Francesc Ramon com a cap de colla de la Joves de Valls després del 3de9 sense folre carregat en la diada de Santa Úrsula 2019 tancava la Segona Època d’Or dels castells. Uns mesos després, l’aparició del coronavirus va afectar de ple l’experiència laboral d’aquest casteller de la capital de l’Alt Camp. Ramon, que és tècnic en radiologia i responsable del servei de Diagnòstic per la Imatge de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, reconeix que en les primers setmanes ho va passar força malament. Les exploracions ambulatòries s’aturaven a partir del 14 de març. A més, és l’únic dels cinc professionals sanitaris, convocats per la Revista Castells, que ha passat la malaltia.

Febre i cansament constant són els símptomes que va notar durant el temps en què va estar infectat. Va descobrir que s’havia infectat a través d’un test d’antígens. Per sort, a diferència d’altra gent, no li han quedat seqüeles. El seu departament sempre ha estat a primera línia. A l’àrea de radiologia, a través de radiografies de tòrax, es van detectar diversos casos. L’excap de colla dels de la camisa vermella assegura que els resultats de les proves a què se sotmetien els malalts li van suposar un fort impacte emocional.

Sobre el futur més immediat dels castells, Ramon pensa que la normalitat encara tardarà en arribar. Considera que les propostes “individualistes i egoistes que han sorgit en els últims dies fan més mal que bé”. A parer seu, la tornada s’ha de produir en el moment que la pandèmia estigui controlada. L’enlairament de pilars amb totes les colles, a la mateixa hora, seria un gran acte per homenatjar el món casteller.

Tots vam fer de tot. La Teresa Poblet forma part dels Castellers de Barcelona, colla que té activat des de fa anys un equip sanitari ben articulat. És especialista en cardiologia i treballa al departament de Medicina Interna de l’hospital de l’Esperit Sant de Sant Coloma de Gramenet. El 13 de març de 2020, la seva vida li va canviar de dalt a baix. Tots els membres del centre es van veure obligats a modificar l’activitat habitual i fer pinya davant d’un episodi víric que avançava amb molta rapidesa.

El repte professional de Poblet era d’allò més increïble. No entenia el succeïa i es va haver d’arremangar amb els companys per intentar controlar la situació. Durant les primeres setmanes, no disposaven de recursos. El fet de treballar en un hospital comarcal va fer que els casos més greus es derivessin en altres centres. Una de les males experiències va ser veure com la gent no se’n sortia.

La jornada laboral era de 12 hores. Quan arribava a casa es dutxava i només pensava en el fet de no contagiar al seu marit i la seva filla. Les precaucions van ser molt extremes. Els seus pares, que vivien al costat de casa, no va poder-los visitar fins quatre mesos després.

A la colla barcelonina no s’ha hagut de lamentar cap víctima de Covid-19. Alguns membres han contret el virus, però han aconseguit sortir-se’n. Al llarg del període de confinament, la seva funció, sempre que la feina li ho permetia, era interessar-se, mitjançant els suports telemàtics, per l’estat de salut dels castellers.

Quant al futur dels castells, Poblet, una vegada ja ha pogut recuperar el seu rol habitual com a cardiòloga, creu que l’activitat no podrà tornar fins que la situació s’estabilitzi. Tot i això, fa una crida a què totes les agrupacions apostin per organitzar activitats socials per mantenir encesa la flama.

La pandèmia mental. La Covid-19 ha afectat plenament els més joves en l’aspecte psicològic. L’expresident dels Minyons de Terrassa, Jordi Juanico, és coordinador d’Educació Social de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. Treballa a la unitat de Salut Mental i es dedica en cos i ànima a analitzar els trastorns alimentaris infantils.

El centre hospitalari per a nens i nenes no ha registrat gairebé contagis de Covid-19, però sí que durant mesos s’han detectat brots relacionats amb malalties mentals. Els trastorns alimentaris o els intents de suïcidi han estat alguns casos que els professionals han hagut d’abordar.

L’engranatge de l’hospital es va adaptar a la nova situació a partir del moment de la declaració del confinament. Des d’un primer moment, els treballadors van fer guàrdies de cap de setmana i es va obrir una planta més de pediatria per atendre tots els casos de salut mental que es donaven.

El seny, treball en equip i fer pinya han estat expressions castelleres útils per afrontar aquesta situació d’alta envergadura. Juanico clarifica que “en el moment que torni l’activitat castellera s’haurà de fer una feina molt didàctica i pedagògica de cara a retrobar la confiança amb el benestar emocional i psicològic de les persones”.