GUILLEM BARTOLÍ BALAÑÁ

He llegit la rèplica que em fa Joan Rovira sobre l’article que vaig fer del seu llibre El Catllar, Passió castellera 250 anys de tradició (1770 – 2020) i com que em ratifico gairebé en tot el que vaig exposar, passo a puntualitzar-li alguns retrets que em fa. Abans de res, haig de reconèixer que té tota la raó del que diu del llibre Geni casteller, de Lluís Solsona, on jo l’acusava de no transcriure exactament el que indica d’aquell 4de9 sense folre, quan al prefaci sí que diu que es va carregar; per tant, demano disculpes pel meu error.

Ara bé, excepte aquest greu error en tot el que em replica no veig les “nombroses inexactituds” de les que m’acusa i malgrat el respecte que diu que em té, Déu n’hi do com s’hi abona. En un moment de la rèplica, em diu: “Quan Bartolí m’acusa d’afirmar sense proves que el castell està carregat, demostra no haver volgut comprendre els meus arguments”, jo li contesto, vols dir que tu t’has esforçat gaire per entendre els meus? Perquè continuo dient-li que, si reconeix (com afirma) que no hi ha proves suficients per assegurar res concret per donar-lo per bo i el dóna per carregat, no és un contrasentit?

També apunta: “Al meu parer i emparant-me amb gramàtiques de la llegua, la construcció ‘Cuando el anchaneta acabava de llegar a lo alto, se derrumbó’ és clara”. Aquestes paraules, per més lingüistes que ho abonin, en castells, de clares no en són gens, perquè d’enxanetes que arriben al capdamunt del castell i no tenen temps de carregar-lo en aquest món casteller n’hi ha a dotzenes, i encara que alguns no ho vulguin acceptar, és clar com l’aigua. Les referències que dóna són totes del 1987 ençà; per tant, no és correcta l’acusació que em fa, perquè jo dic que mai ningú n’havia parlat perquè deia ben clar “els seus protagonistes i descendents”, com eren l’Anton de l’Escolà, l’Esbert de Parés, Xaconet, el Gravat, el Blanco, etc. Les úniques fites excepcionals que mencionaven eren els pilars de 8 amb folre i manilles, el 3de9 amb sis homes al folre del dia de Santa Tecla de la Colla Nova, el 4de9 sense folre de la Colla Vella del dia de la Mercè del 1881 i el 5de9 amb folre de la Colla Vella de Santa Úrsula del 1883 i d’aquest 4de9 del Catllar, res de res.

Des que Lluís Solsona va descobrir la crònica de Ramon Roca és quan s’ha produït aquest rebombori. Però encara diré més: totes les proves que indica en Joan que troba per dir que es va carregar, són només interpretacions dels qui han escrit llibres o articles sobre aquest tema, i gairebé tots, si volen dir la veritat, són o han estat simpatitzants de la Colla Nova. Haig de dir que per mi tenen tot el dret de simpatitzar amb la colla que vulguin i els hi tinc tot el meu respecte i reconeixement.

No puc tolerar el que diu en la seva rèplica que acuso Pere Ferrando de “poc professional i d’irracional”, perquè no ho he fet ni en aquest l’article ni mai. Estic convençut que les paraules que vaig fer servir les entendrà més ell que l’autor de la rèplica. D’aquell 4de9 “sin segundos refuerzos” de la Colla Vella del dia de Sant Magí que aporta (jo diria com a novetat) al llibre, no sé què li estranya de la crítica que faig i és una interpretació seva. Ja vaig dir que no em creia que fos “sin segundos refuerzos”, però en Ramon en fa unes interpretacions molt agosarades que crec són mereixedores de crítica.

També escriu: “Bartolí diu que no es creu alguns dels documents del segle XIX casteller i està en el seu dret de fer-ho, encara que, documentalment, la informació hi sigui”. És un altre retret que em fa i li diré que no sóc tan beneit per creure’m coses impossibles. No em crec que es pugui fer un pilar de cinc amb els peus del terç damunt del cap del segon. No em crec que es pugui fer un 2de9 sense enxaneta (aixecat per baix). No em crec que la Colla Vella fes un pilar de 8 limpio. I tot això està documentat. També està documentat que es va fer algun pilar de 7 amb una sola mà (almenys un cada colla) i l’autor del llibre que dóna la notícia va interpretar que si era amb una sola mà havia de ser net i així ho va fer constar. El més normal no seria pensar que era el terç del de 7 amb folre el feia amb una sola mà? Doncs no, havia de ser el segon i, per tant, era net. Posats a fer-la grossa, com no se li va ocórrer que era el baix. I el més graciós és que ja hi ha una colla que el té posat al seu currículum. Per tant, Joan, no sóc un incrèdul, sinó una persona que toca de peus a terra i no es deix entabanar per interessats irresponsables o persones que escriuen sense massa coneixements castellers.

Sobre la pregunta que vaig fer i no me la van respondre diu moltes coses, però l’important és: “Tots tres ponents vam respondre la qüestió del senyor Bartolí argumentant-li la nostra versió dels fets, que no necessàriament ha de ser la mateixa ni ha de coincidir amb la seva. Després de la presentació, un servidor va seguir allà una estona i en cap moment Bartolí va reprendre el tema ni va mostrar-se descontent amb les respostes ofertes, ni en el moment de dedicar-li el llibre”. Tinc testimonis que la pregunta no la van contestar cap dels tres i sóc més prudent per no insistir en un tema que no venia de gust a cap dels tres acabada la presentació.

Veig que l’autor indica “el convido a debatre-ho sempre que vulgui i espero que les meves explicacions el puguin convèncer”. Accepto el repte on vulgui i quan vulgui i si vol un cara a cara al mateix poble del Catllar millor que millor.

Articles relacionats:
Dues frases de Ramon Roca: resposta a Guillem Bartolí, de Joan Rovira i Miró, el 29 de setembre de 2021.
Presentació d’un llibre al Catllar, de Guillem Bartolí i Balañá, el 22 de setembre de 2021.
El 3de9sf al segle XIX: indicis, evidències i dubtes, de Pere Ferrando, el 29 d’octubre de 2019.