Hi haurà castells per les Decennals. N’hi haurà, a no ser que les colles decideixin que no n’hi hagi. Perquè després que aquest dimarts la Revista Castells publiqués l’acord que permet als organitzadors mantenir la convocatòria, si una sensació ha aflorat en el món casteller ha estat la de l’escepticisme, el no acabar de tenir clar com afrontar la convocatòria. Mesos enrere, 81 colles havien confirmat la seva participació, però entre aleshores i avui hem tingut l’onada de contagis de Covid més bèstia, i moltes de les colles ja donaven per fet que no hi hauria trobada de colles i no han previst assaigs. Tal com hem passat el Nadal, tenia tota la lògica pensar això.

A Valls, la decisió còmoda hauria estat deixar-ho córrer, fer el que es pugui amb l’actuació del dia 2 amb les dues colles locals, i deixar la trobada per a més endavant. De fet, hi ha gent de Valls que defensa això. El ressò que dies enrere va tenir el fil de twitter de l’expresident de la Colla Joves, Josep A. Fernández, era força eloqüent, en aquest sentit. I, un cop feta pública la decisió, no han faltat castellers vallencs que s’han expressat –alguns, fins i tot públicament–, en una mateixa línia.

Cal entendre, però, les raons de l’organització. Les Decennals, a Valls, són molt importants, són un dels elements que conformen la identitat local. Sempre es diu allò que a Valls, la gent compta la vida no per anys, sinó per Decennals (aquestes seran les meves sisenes!), i cada generació té unes Decennals de referència, que acostumen a ser les que t’enxampen de jove, a l’edat en què moltes coses es fan per primera vegada. D’això, els qui organitzen, en són molt conscients, i, de la mateixa manera que ningú vol passar a la història per haver decidit suspendre una activitat tant important com unes Decennals, en el marc d’aquestes festes, a Valls no s’entendria que no hi hagués castells. Per tant, si la normativa sanitària deixa una mínima escletxa per tirar endavant, es tirarà endavant. Altra cosa és el que decideixi cada colla, que és sobirana de les seves decisions. Segur que hi haurà baixes, però també hi haurà confirmacions. I les baixes, no ho seran tant per l’actuació en si, si no pels problemes d’organitzar assaigs imprevistos, quan ja es donava per fet que no hi hauria castells a les Decennals.

El format. El debat sobre la conveniència sanitària de celebrar la trobada, amaga un tema de fons important: quin model de trobada hauria de ser la que reuneix cada deu anys totes les colles del món casteller a la ciutat bressol? El valor simbòlic és innegable, i d’això el món casteller n’és conscient. Però no ens enganyem, des del 1981 (any de la primera trobada) fins al 2011, des del punt de vista estrictament casteller, la trobada no ha tingut massa interès. Fins i tot, les colles vallenques imposaven un límit del castell màxim a intentar, per allò de que a veure si els de fora ens passaran la mà per la cara! Això ha canviat, i des de les últimes Decennals fins ara, una cosa que ha passat és que Valls i les seves colles, s’han obert molt a la participació d’altres agrupacions a les diades que organitzen, tot i que la plaça del Blat es manté tancada a pany i forrellat per als qui no són Xiquets de Valls. Val a dir que fa deu anys es va convidar a les colles a entrar un pilar a la plaça (un gest interessant), però la logística de l’organització va fer que la lectura que se’n va fer fos força negativa. Enguany s’oferia a les colles que volguessin que ho fessin… Veurem com acaba tot plegat.

En tot cas, una diada castellera amb 81 colles és poc atractiva. Si una ronda conjunta del Concurs ja resulta difícil de pair per a l’espectador, 81 colles alhora ho podríem considerar un exemple pràctic de la teoria del caos que estudien els físics.

Si des de l’òptica castellera la trobada no resulta atractiva, quin sentit té la seva celebració? En el fons, els castells són el de menys. Té el valor simbòlic, molt important per a Valls i també per a molts castellers d’altres poblacions. I té el valor social, el fet de trobar-se, de retrobar-se amb la camisa posada. En això, cadascú li pot donar el valor que vulgui, però cal reconèixer que per a molta gent és un aspecte important, que entronca amb els valors del món casteller. Al cap i a la fi, els castells són cultura, i la cultura alimenta l’ànima.

El creixement del món casteller, però, afegeix dificultats importants a la convocatòria, més enllà dels límits que imposa la crisi sanitària. En edicions anteriors, es convidava a dinar als castellers, un aspecte important que la Covid (i l’economia, que dinar per a 8.000 persones val un ronyó i mig), han fet que es descartés, i que l’aspecte social a què em referia hagi quedat una mica devaluat.

El format, doncs, és una qüestió que en algun moment caldria plantejar. Però el fet que la convocatòria sigui cada deu anys no ajuda a pensar i aplicar solucions.

I un altre factor a tenir en compte. Cada ciutat se sent orgullosa del seu patrimoni, i a Valls, és clar, això de ser el bressol pesa molt. Fa que la ciutat tingui la voluntat de liderar el món casteller, de ser-ne la capital. I les capitalitats sempre han estat molt disputades. Al títol de capital hi aspiren a Valls, a Tarragona, a Vilafranca… I totes tenen motius per aspirar a ser-ho. La trobada s’explica també per aquesta variable. Valls vol exercir aquesta capitalitat. I això, malgrat que una eina clau per a aquest exercici com és el Museu Casteller, per ara, ni hi és ni se l’espera.

Articles relacionats:

L’organització de les Decennals s’aferra en la seguretat de la Trobada Castellera (12 de gener de 2022)
Els Minyons i els Capgrossos refusen assistir a les Decennals (12 de gener de 2022)
Els castells no són cultura… (per a Cultura) (12 de gener de 2022)
Salut avala la trobada de les Decennals (11 de gener de 2022)
A la venda les entrades de les atraccions infantils de les Decennals (10 de gener de 2022)
81 colles participaran a la Trobada castellera de les Decennals 2021+1 (10 de desembre de 2021)