A plaça, un aficionat es pot fixar si el castell està bé o tremola massa, si el folre treballa còmode, si la canalla és valenta o en si tenen prou pinya per a fer aquella construcció. Però hi ha un aspecte important per assolir l’èxit que sovint passa desapercebut: l’orientació dels castells a la plaça. Una decisió que pren la Tècnica de cada colla basant-se en aspectes tan diferents com les alçades de cada membre del tronc, les pendents del terreny, els punts de referència o la història de cada colla. En aquest reportatge analitzarem aquesta decisió a partir de la realitat de tres places: la plaça Santa Anna de Mataró, la de la Vila de Vilafranca del Penedès i la del Blat de Valls.
Mataró i les dues torres
Diumenge 27 de juliol de 2011. Els Capgrossos de Mataró no ho veuen clar i decideixen desmuntar el peu del 2de9 amb folre i manilles. Mentre, des de l’altre costat de la plaça, Francesc Moreno, Melilla, excap de colla dels Castellers de Vilafranca, s’acosta a un membre de la Tècnica dels mataronins i li recomana que girin el castell per posar-lo perpendicular a la pendent. La proposta del Melilla va fer dubtar els qui eren a prop. “Els vaig dir que giressin la torre perquè ja es veia que no estava bé. Entenc que ho deuen fer per mides i que la plaça fa pendent, però crec és més difícil treballar-la de cara a la baixada” explica somrient i afegeix: “ja tinc una edat i no tinc manies, per això els ho vaig dir sense embuts. Però em van respondre que ells, des de sempre, les torres les treballaven així”. En la ronda de repetició els mataronins no van girar el castell i, tot i desatendre el consell de l’excap de colla verd, van carregar aquella torre. Els Castellers de Vilafranca també van fer una torre de 9 amb folre i manilles, en aquest cas descarregada. Ells la van descarregar, com sempre, amb el castell perpendicular a la baixada de la plaça. Just al revés que els Capgrossos.
Des dels seus inicis, els Capgrossos de Mataró han fet la torre paral·lela a la baixada, ja sigui de 7, de 8 o de 9 pisos, deixant que una rengla sigui més alta que l’altra. I, de fet, així ho fan amb tots els castells. La rengla, el pilar per on puja l’anxaneta, sempre mira amunt i dóna l’esquena a la baixada. És a dir, que deixa a la seva dreta la façana de l’església. Lluís Feliu, excap de colla dels Capgrossos, ho justifica: “ho fem així perquè ens ho demana el tronc. Tant els terços com els quarts de la torre prefereixen tenir la baixada d’esquena que no pas anar perpendicular i que els vingui la força de costat. Els sembla més fàcil compensar la força endavant o enrera”. Saber que els de Vilafranca són la colla que més torres de 9 ha descarregat, i que fan la torre al revés respecte el pendent, afirma, “no ens fa replantejar res. Potser ens equivoquem, però sempre ho hem fet així i creiem que ens va millor”, tot i que admet que tampoc ho han provat amb l’altra versió: “Alguna vegada que he plantejat de girar-la, el tronc em demana que no ho faci. I ells manen”.
La plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès també fa baixada. Mirant la façana de l’Ajuntament cau cap a l’esquerra i els Castellers de Vilafranca pensen els castells tenint en compte aquest pendent. Quan actuen a casa col·loquen els castells perpendiculars a aquesta baixada i quan surten fora mantenen aquesta premisa. David Miret, el seu excap de colla, afirma que “tot depèn de la història de cada colla i de com s’han treballat els castells. Nosaltres sempre hem treballat les torres sense desafiar les baixades, inclinant cap a una banda els segons sense que cap d’ells hagi d’aguantar el pendent de cara i sempre ens ha anat bé”. L’única vegada que s’han arriscat a trencar aquesta convicció va ser a Mataró l’any 2001. Sergi Via parava al terç aquell castell: “Recordo que aquell 5de9 amb folre vam provar d’encarar-lo amunt, per intentar anivellar els diferents pilars i ens va anar fatal, no sé ni com el vam carregar”.
A l’hora de decidir cap on orienten els castells, els vilafranquins també tenen en compte els punts de referència dels castellers del tronc. En Sergi Via, que és quart a la torre de 9fm, és qui més utilitza aquests punts: “quan fem la torre a Vilafranca vaig a la rengla que mira a la paret de l’Ajuntament i m’he acostumat a tenir-la com a referència. A les Santes, a Mataró, també orientem la torre cap a la paret més propera. Suposo que és una qüestió de costums”.
El juliol del 2011, a plaça Santa Anna, es va poder veure la torre de 9 amb dues orientacions diferents i es va confirmar que les dues funcionen. Però cada colla i cada casteller s’ha acostumat a treballar d’una manera determinada, i ha après a controlar el joc de forces vinguin d’on vinguin. En Sergi, no creu que rebre i treballar la força del pendent lateralment sigui un problema si la pinya, el folre i les manilles treballen bé. “La torre és un castell molt maco de fer però et permet pocs errors. Si el peu està ben muntat, allà dalt no has de notar la baixada per enlloc, per tant no ens afecta”.
Hi ha un element, però, en el qual sí que coincideixen els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Vilafranca. En la necessitat de reforçar la pinya cap al costat on fa més baixada la plaça. David Miret explica que “nosaltres sempre posem al punt més baix les balenes, els castellers més grossos, per evitar que el pes faci obrir la pinya cap allà”. Lluís Feliu també reforça la base, ja sigui a la pinya o al folre: “cal més pressió al costat de la baixada i en el nostre cas és pressió directa a la rengla i als primeres mans. Si la giréssim, la força recauria en els vents i seria el mateix”.
Vilafranca i les 67 torres
A la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès s’hi han provat, fins al moment, 67 torres de 9 amb folre i manilles, de les quals se n’han descarregat 35. Entre les quals la primera de la història dels Capgrossos, l’1 de novembre del 2010. Aquesta plaça cau cap a l’esquerra, i per tant el 2de9 dels Capgrossos es va col·locar paral·lel a l’Ajuntament. Com també passa a la plaça mataronina, al contrari que els verds –que es col·loquen amb una rengla mirant el seu Ajuntament i l’altra mirant al públic–. “Fa molts anys que vaig de cara a l’Ajuntament i m’agrada que sigui així, m’hi encaro i em serveix per treballar millor el castell. Moltes vegades desmuntem un peu que està bé si jo no estic perfectament encarat a la paret”, assegura Sergi Via. Tot i que afirma que no és imprescindible tenir una referència per fer castells, sí que té clar que quan la té s’ha d’aprofitar i que de forma inconscient el cos s’encara a les línies rectes. Tot i que no sempre es pot triar desmuntar una base: “si és un castell molt gran, per no haver de desmuntar aviso que no estem rectes a la façana i explico cap a on estem orientats. D’aquesta manera la resta del tronc sap que no ens hem de col·locar rectes i inconscientment deixem de voler girar el castell. Si no avises, la tendència és a redreçar-se cap a la línia recta”.
Una tècnica que, com explica el seu cap de colla, els de Mataró no poden utilitzar: “Al tronc nosaltres no podem fer servir referències perquè la plaça Santa Anna és tan oberta que les parets ens queden massa lluny. Només ho busquem en el cas dels pilars i els fem dalt de tot de la plaça, buscant les columnes de la façana de l’església”.
A la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès també hi han fet la torre de 9 amb folre i manilles els Minyons de Terrassa, la Vella de Valls i la Joves de Valls. Les colles vallenques l’orienten com ho fan els verds. Els Minyons, en canvi, la col·loquen igual que els Capgrossos, és a dir, paral·lel a la façana de l’Ajuntament i, per tant, de cara a la baixada. El seu excap de colla, Nani Matas, ho atribueix a les circumstàncies: “és un tema casual, allà la faig així perquè la nostra torre queda molt descompensada a nivell de terços, he d’aixecar molt una rengla i aprofito la baixada de la plaça per fer-ho. Si tingués els terços iguals segurament la posaria al revés” Els de Terrassa es basen només en les mides dels seus castellers a l’hora de decidir com orienten un castell: “el que intentem és que a nivell de dosos el castell quedi perfectament anivellat, perquè la canalla pugui passar bé. És l’únic que tenim en compte”. Per aconseguir que els dosos quedin iguals d’alçada, tant els Minyons com la majoria de colles, recorren al joc de combinar les alçades dels baixos disponibles. En funció de la inclinació que faci la plaça, posen baixos més o menys alts. En Nani Matas porta les combinacions també als pisos superiors “quan els castells són amb folre i manilles tenim tres pisos per fer modificacions. Crec que és essencial que a cada pis treballin igual d’alçades i pensem només en això”. Una teoria que ell mateix reconeix que potser no és tan exacta “hi ha hagut una colla que ha descarregat el 2de8 sense folre [referint-se als Castellers de Vilafranca] que ens ha desmuntat absolutament la nostra teoria, perquè el seu tronc va pujar totalment descompensat d’alçades. Això demostra que potser en realitat no és un tema gaire preocupant”.
De les colles de gamma extra, els Minyons són els més acostumats a treballar desafiant la baixada. La seva plaça, el Raval de Montserrat, és una de les que fa més pendent i, a més, ho fa en diverses direccions. Tot i així, els de la camisa malva afirmen que no planifiquen els seus castells comptant amb aquest desnivell: “No decidim res pensant el la baixada. Només estem capficats en que els castells siguin lleugers, tècnics i que es puguin treballar. La baixada de la nostra plaça és un problema afegit que sabem que tenim”. Tot i que sí que aprofiten els desnivells en benefici propi. “L’objectiu és que els troncs quedin anivellats i per aconseguir-ho aprofitem tot el que tenim a l’abast. Caviem els baixos a conveniència i aprofitem els desnivells del terreny. Si us hi fixeu, al Raval de Montserrat no fem tots els castells sempre al mateix lloc, ens anem movent en funció del què necessitem en cada construcció”, explica l’excap de colla dels Minyons.
Els Castellers de Vilafranca, en canvi, sí que dissenyen els troncs pensant en la seva plaça i el desnivell. “Sempre ens plantegem els castells amb els nivells de la plaça de la Vila, ens la coneixem bé i sabem com ens va bé posar cada castell”, comenta Sergi Via, que confessa un truc: “tenim la sort que el pati de fora del nostre local d’assaig també fa baixada i els castells compromesos els treballem allà. La plaça en fa una mica més i per tant ja sabem que a l’assaig una rengla ens ha de quedar una mica més alta per saber que a la plaça quedarà bé. Ara bé, quan anem a una plaça que és plana tenim un problema”, explica rient.
Valls i el pes de la tradició
El mateix que passa amb les torres a Mataró o a Vilafranca passa amb l’estructura del 5 a la plaça del Blat de Valls. Allà, però, les dues colles col·loquen el 5 en la mateixa direcció, paral·lel a la façana de l’Ajuntament, però canvien el sentit del castell. La Colla Vella posa el pilar del mig (la rengla) de cara a l’església de Sant Joan deixant la façana de Ajuntament a la seva dreta, mentre que la Joves de Valls el gira i posa el pilar del mig mirant cap al carrer de la Cort deixant la façana de l’Ajuntament a la seva esquerra. És a dir, que si actuessin alhora els pilars del mig es mirarien l’un a l’altre. En aquest cas, el canvi de sentit no respon a criteris tècnics sinó a la tradició, tal com explica Manel Urbano, cap de colla de la Colla Vella: “a nivell històric el que féiem era orientar el castell de manera que l’enxaneta al fer l’aleta saludés l’alcalde i les autoritats de l’Ajuntament; a nosaltres ens agrada respectar-ho i seguim fent-ho així”.
La curiositat és que la Joves de Valls col·loca tots els castells en el mateix sentit que la Vella i, per tant, les aletes miren a l’Ajuntament, menys el 5, ja sigui el de 8 o el de 9 pisos. La resposta l’hem de buscar també en la història: “quan vam fer els primers 5de8 ja van ser així i hem continuat la mateixa posició”, explica Joan Barquet, excap de colla de la Joves. De fet, la Colla Nova i la Muxerra també feia els 5 en la mateixa posició.
Tot i que comparteixen la importància de tenir en compte els pendents i les referències per als castellers de tronc per tal que els castells surtin bé, a la Joves no es plantegen girar el 5, quan el fan a la plaça del Blat. El seu cap de colla entén que aquest “desordre” no els perjudica: “els qui fem el 5 no hi pensem. Estem acostumats a mirar cap a la Vella, sempre hem mirat al mateix lloc. Canviar-lo seria negatiu”.
El mateix criteri fan servir quan surten a altres places, si bé això no vol dir que no utilitzin les referències. Joan Barquet puja als troncs dels principals castells de la Joves i, per tant, sap valorar la importància d’aquests punts: “a les places històriques on anem a actuar ens col·loquem sempre al mateix lloc i els castells els fem sempre igual. I tenim els nostres punts de referència sempre al mateix lloc. És molt bo saber abans de pujar a un castell on has de mirar”.
De fet, les dues colles vallenques, només es plantegen fer algun canvi d’orientació en cas que no puguin salvar la pendent d’una plaça, però sempre que poden ho solucionen, com la majoria de colles, amb els canvis de baixos. César Torrijos és terç dels castells de 9 amb folre de la Colla Vella: “tenim diferents jocs de baixos tot i que no sempre aconseguim solucionar els pendents. I si no ho aconseguim, dalt del castell et notes molt estrany”. El cap de colla rosat afegeix també la necessitat de compensar la baixada amb el reforç a pinyes: “el folre no el toquem, però la pinya sí, sobretot és un joc de forces. Es tracta d’aprofitar tot el que tens; fins i tot el graó de la vorera de la plaça del Blat. Nosaltres posem sobre el graó la gent de pinya més baixa i així amb menys gent fem més força”.
ANNA MARÍN
Article publicat al format paper de la Revista Castells núm. 40 (setembre-octubre de 2011). Les dades i càrrecs han estat actualitzats.
Foto 1: 2de9fm dels Capgrossos de Mataró a la plaça de Santa Anna de Mataró el 2011 (Foto: Fèlix Miró)
Foto 2: Torre de 9fm dels Castellers de Vilafranca a la plaça de Santa Anna de Mataró el 2011 (Foto: Fèlix Miró)
Foto 3: Sergi Via i David Miret parant a segons la torre d e8 sense folre el dia de Sant Ramon de 2011 (Foto: CdV)
Foto 4: 2de9fm dels Minyons a la plaça de la Vila de Vilafranca per Sant Fèlix de 2013 (Foto: Rafel Ferrer)
Foto 5: 5de9f de la Colla Joves a la Santa Úrsula de 2013
Foto 6: 5de9f de la Colla Vella a la Santa Úrsula de 2013
