Dissabte passat a les Roquetes (Garraf) hi havia anunciades tres colles. Una (Castellers de Mediona) va comunicar uns dies abans que no hi aniria perquè no podia reunir prou camises. Les altres dues (Xerrics d’Olot i la colla local) van sortir de plaça amb un únic 3de6 cadascuna.

Diumenge, a Santa Coloma de Gramenet, una de les dues colles que té aquesta població, els Laietans, van organitzar la diada del vuitè aniversari, amb quatre colles en cartell. Dels 12 castells que haurien d’haver alçat, pilars a banda, se’n van fer només cinc, a més d’un 4de6 de germanor entre les quatre colles. Entre les quatre formacions no s’arribava al centenar de camises.

Són dos exemples –però n’hi ha molts més– de la situació difícil en la qual es troben bona part de les colles petites després dels efectes de la pandèmia. Es tracta de colles que ja el 2019 estaven en un estat delicat, amb un nombre de camises excessivament just, però que ara, després de l’aturada forçada, han tocat os. I a la manca suficient de camises se suma les dificultats per trobar una canalla que pugui garantir tres castells. Si per a les colles grans ha estat complicat fabricar una canalla gairebé de zero, per a les petites ha esdevingut una quimera, en ocasions, impossible.

Pràcticament, totes les colles del panorama casteller han baixat en nombre de components actius respecte el 2019. Era quelcom que resultava previsible davant el sotrac i les conseqüències de la pandèmia. Per a algunes, aquest descens –que confien que sigui conjuntural i no estructural– és assumible i es tracta d’adaptar-se en volum i velocitat als nous condicionants. Però per a altres colles, que fa tres anys ja estaven per sota dels mínims exigibles, la situació esdevé alarmant. I tot plegat torna a plantejar el debat sobre els requisits necessaris per sortir a plaça. És convenient que una colla que no garanteix tres castells de 6 pisos (òbviament, tot el que estigui per sota no es consideren castells) hi pugui actuar? La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) ha obert aquest debat i està realitzant un seguiment específic amb les colles que actuen amb construccions inferiors als 6 pisos, pels efectes negatius que té sobre el conjunt de l’activitat.

Els Laietans van aconseguir fer el seu primer castell del 2022 aquest diumenge. Era la cinquena actuació que protagonitzaven. En les altres quatre només van poder alçar pilars i van deixar els castells provats en intents desmuntats. Això sí, sense cap caiguda. El seu cas és extensible a una quinzena de colles més, si bé el principal problema està focalitzat en les dificultats per tenir canalla, ja que les cinc actuacions realitzades, els assaigs regulars i l’estructura social mínima evidencia que la colla, tot i les dificultats, va funcionant. És a dir, si aconsegueixen disposar de prou canalla poden continuar tenint recorregut. Però ara, i fins que aquesta situació de recuperació no arribi, cada actuació que afronten implica un cúmul de castells provats que queden en desmuntats.

17 colles no han fet castells encara. A les portes de Sant Joan i, per tant, de la culminació del primer tram de temporada hi ha 17 colles que encara no han fet cap mena de construcció a plaça. D’aquestes, 10 no han fet res, mentre que 7 han alçat pilars. Són colles que, en alguns casos, no estan assajant i en altres ho estan fent en condicions precàries, sense el gruix de castellers o el conjunt de la canalla necessàries. No totes es poden tallar pel mateix paràmetre, ja que algunes confien poder ser a plaça aviat, un cop reuneixin les mínimes condicions.

Les colles que encara no han fet cap castell, però tampoc cap pilar en actuació són Brivalls de Cornudella, Castellers de Gavà, Castellers de Rubí, Castellers de Sant Adrià, Castellers de Santa Coloma, Castellers de Viladecans, Nyerros de la Plana, Salats de Súria i Vailets de l’Empordà. Totes aquestes colles ja es trobaven en situació de mínims el 2019, amb retrocessos significatius respecte els registres d’anys anteriors.

Una colla ha anunciat aquest que plega: els Castellers de les Gavarres. Just abans de la pandèmia també ho havien fet públic els Xiquets d’Alcover, mentre que els Angelets del Vallespir van aturar la seva activitat, amb voluntat de reprendre-la més endavant. La pandèmia ho ha impedit.

A les 10 colles que no han sortit a plaça enguany, se sumen 7 que només han fet algun pilar esporàdic, però no pas castells. Tres són del Pirineu (Castellers d’Andorra, Castellers del Pallars i Pallagos del Conflent) una de les zones guanyades castellerament fa uns anys. Tres més són del Baix Llobregat (Castellers de Sant Vicenç dels Horts, Encantats de Begues i Castellers de Vacarisses) i l’altra són els Castellers de la Gavarresa, la colla nascuda el 2015 a Artés (Bages).

Menys intents desmuntats. Paradoxalment, la paràlisi que afecta a aquestes 17 colles suposa una millora dels registres en els castells de 6. Enguany, l’índex de construccions bàsiques de 6 desmuntades és inferior al de les temporades anteriors a la pandèmia. És a dir, a l’haver-hi menys colles petites en actiu, el nombre d’intents desmuntats és més baix, malgrat que la quantitat de construccions descarregades sigui molt similar a la del 2019.

És a dir, el 3de6 s’ha descarregat, fins ara, 201 vegades en el que portem de temporada, mentre que en el mateix període del 2019 van ser 211; el 2018, 226; i el 2017, 218. Però, en canvi, enguany hi ha menys de la meitat d’intents desmuntats d’aquest castell (19), en comparació amb els anys anteriors a la Covid: 43 (2019), 46 (2018) i 42 (2017). Això s’explica perquè colles que en els anys anteriors estaven en un nivell superior, aquest inici de temporada han sovintejat més estructures de 6, que han pogut plantejar sense cap contratemps. Però, en contraposició, l’han provat menys les colles bàsiques de 6, que acostumen a protagonitzar, en molts casos, bastants intents desmuntats.

El que passa en el 3de6 és equiparable a la resta de construccions bàsiques, com el 4de6 o el 3de6 amb l’agulla. Només en el cas del 4de6 amb l’agulla, les xifres se semblen més als anys anteriors, ja que es tracta del castell de la banda baixa que menys fan les colles petites, atès que es necessita un volum de gent lleugerament superior.

(Font: Base de Dades de la CCCC)

Colles amb pocs resultats a plaça. La situació de complicacions s’estén a altres colles, que en els primers compassos de la temporada han aconseguit fer algun castell, però de manera esporàdica i gairebé residual. A més dels Laietans i els Castellers de les Roquetes, són la Jove de l’Hospitalet, els Torraires de Montblanc, els Minyons de Santa Cristina, els Manyacs de Parets, els Castellers de Montcada, els Castellers de la Cerdanya, els Vailets de Gelida, els Castellers de la Cerdanya, els Xiquets de Cambrils i els Castellers de Tortosa. Aquests darrers, però, tot i haver fet només tres castells, sí que s’ha anotat el pilar de 5.

Aquestes colles tenen activitat. Assagen, participen en actuacions i, depèn dels casos, disposen de vida social pròpia. Del conjunt de colles petites, són les que podrien estar en condicions de resistir millor. Laietans i les Roquetes, per exemple, confien que el primer castell fet el passat cap de setmana sigui l’inici de la recuperació, ni que sigui lenta. Totes dues colles van mostrar suficient múscul anys enrere: els del Garraf van signar castells de 7 i els del Barcelonès es van moure amb comoditat en estructures de 6 que miraven amunt. El seu futur immediat depèn d’una vintena de camises més i un pom de dalt que els asseguri sortir de plaça.