Un dels trets diferencials de les colles amb una sòlida trajectòria al darrere i un cúmul de fites en les seves espatlles és que la Història l’escriuen amb majúscules. No són només experiències personals, sinó el fruit d’un relat continuat bastit amb episodis on hi conflueixen significatives memòries personals junt amb l’èpica que envolta els castells. Aquest cap de setmana s’ha viscut un d’aquests capítols en la Diada del Carro Gros, que els Castellers de Barcelona han organitzat al Clot per a commemorar el primer 4de8 de la seva història, plantat a Vilafranca el 31 de juliol de 1982, ara fa 40 anys.
Poques setmanes després del Mundial d’Espanya, del memorable Itàlia–Brasil en l’enyorat Sarrià i dels salts de Sandro Pertini a la Llotja del Bernabeu, els Castellers de Barcelona van afrontar el que aleshores era també el partit de la seva vida. Fundats el 1969, amb la decidida aportació de castellers procedents del Penedès i el Camp de Tarragona que havien anat a la ciutat a viure i treballar, els Castellers de Barcelona van traçar els seus fonaments sobre els elements tradicionals que definien els castells en aquella època de canvis socials i polítics.
Amb la torre de 7 com a referència de l’evolució i progrés de la colla (la van intentar per primer cop el 1973, la van assolir el 1979 i la van consolidar el 1980), la colla de la camisa vermella es va plantejar l’assalt al 4de8 el 1981, tot i que dos anys abans ja va fer un primer i aïllat intent. Fins aleshores, només quatre colles feien el carro gros: les dues de Valls, els Castellers de Vilafranca i els Nens del Vendrell. El 1979, els Bordegassos de Vilanova el van carregar un cop, l’any següent el van intentar sense sort els Castellers de Sitges i el mateix 1981 el van aconseguir i completar els Xiquets de Tarragona. El 4de8 era aleshores l’autèntica frontera que separava les colles grans de la resta.
Per aquest motiu, per als barcelonins plantejar-se aquesta fita no era només un repte tècnic, sinó la confirmació del salt de categoria que havien experimentat amb la torre. De bon començament, es van plantejar aquell 1981 amb la decidida voluntat d’assolir el 4de8. I la plaça triada per dur a terme l’objectiu tampoc no va ser casualitat: la de la Vall del Castell de Vilafranca, on se celebra la Festa de Màrtir’s Street, malgrat que el dia abans havia mort un dels segons de la colla i que havia estat els primers intents del carro gros, Francesc Vidal.
Aquell primer intent de 4de8, però, no va pujar gens bé i el cap de colla el va ordenar tirar avall. També es va desmuntar el següent (a Santa Coloma de Gramenet) i va caure l’endemà (a Vallvidrera). Però a la Mercè, després d’un altre intent desmuntat, els barcelonins van aconseguit carregar el seu primer 4de8, entre l’alegria desfermada de la colla, que veia la fita, ni que fos parcialment, meritòriament assolida.
Aquella temporada encara hi hauria un altre intent a Santa Coloma, però el plat fort tornaria a ser allà on va començar tot: a la Diada de Màrtir’s Street de Vilafranca, el 31 de juliol i amb un cartell de luxe, Castellers de Vilafranca, Colla Joves Xiquets de Valls i Nens del Vendrell, a més dels Castellers de Barcelona. El carro gros va arribar en segona ronda, després de carregar la torre de 7. Amb un peu ben enrampat i dosis de feina extra dels quarts, el carro gros es va descarregar com a premi a la tenacitat de la colla i símbol d’un pas gegant, que les llàgrimes dels seus castellers il·lustraven amb prou evidència.
Aquest darrer diumenge, 31 de juliol, bona part dels components d’aquell 4de8 s’han tornat a trobar a plaça. Alguns ja no hi són i pocs no van poder assistir-hi, però la fotografia dels seus membres amb 40 anys més a les seves espatlles és el reflex que els castells s’escriuen també amb la lletra H en majúscula de la Història.
