El camí cap a Sant Fèlix té cada any a la Bisbal del Penedès una primera cita que serveix per marcar tendències, i les plaques que hi ha a la façana de la Societat, al carrer del doctor Robert, en són testimoni. El migdia del 15 d’agost, la Bisbal del Penedès inicia un particular Tourmalet casteller que, potser no és del tot determinant, però que sí que dibuixa l’estat de forma en què es troben les colles. I aquest dilluns, la Bisbal ha mostrat a uns Castellers de Vilafranca escapats a l’inici del coll, per davant d’unes altres colles (la Vella i la Joves, en aquest cas), molt lluny, ara per ara. I lluny, potser no pels castells que fan que la colla vilafranquina vagi molt per davant, sinó per com estan plantejant les coses, per l’esperit competitiu que fa la sensació que aquesta temporada del retorn a la normalitat només tenen ells. Els Castellers de Vilafranca competeixen, fins i tot, quan no els cal. La resta, van fent castells, i opten per no arriscar i prenen decisions de to molt conservador.
Èpica verda amb la torre. Els Castellers de Vilafranca han obert l’actuació de la Bisbal amb un 3de9f solvent, han continuat amb un 4de9f ben treballat i, a la tercera ronda, han optat per provar sort amb la tde9fm, que a Vilanova els havia quedat a mitges. L’espectacle ha estat majúscul. S’ha carregat amb l’estructura molt tremoladissa i a la sortida de la canalla ha començat a veure’s que el castell perillava. El públic podia observar com els quarts patien per mantenir la posició i, fins i tot, com un d’ells perdia peu i el recuperava en un moviment molt visible des del públic, que ha aplaudit amb intensitat l’esforç fet a la base del castell. En circumstàncies normals, el castell no s’hauria d’haver descarregat, però ho han fet. Potser tenen la sort de cara, però està clar que els de Cal Figarot, a més de l’ofici dels seus grans castellers (el canvi de peu ha estat espectacular) es nota que creuen molt en les seves possibilitats i que s’han marcat un ritme que no volen perdre.
No els calia, però al final, potser per voluntat competitiva, han volgut reblar el clau amb el pilar de 8, que hauria estat el tercer de la temporada, però que s’ha quedat en intent: ha cedit quan l’enxaneta encara no s’havia deixat de mans amb el casteller que tenia a sota. El quart ha fet un moviment endavant que ha fet cedir l’espadat.
Estrena a mitges de la Joves. La Joves, punts del Concurs en mà, ha quedat segona en el duel bisbalenc, i potser hauria pogut anar més enllà. Han vist com a la primera ronda a la Colla Vella li queia el 3de9f, i haurien pogut rematar intentant el 4de9f, però han optat per l’estrena que tenien preparada, el 4de8 amb el pilar, inèdit a la colla aquesta temporada, i que han carregat. La colla havia obert la seva actuació amb un nou 5de8 de postal, i han continuat amb el que potser ha estat el millor 3de9f que li hem vist aquesta temporada. I a la tercera ronda, tot i que part de la colla voldria haver intentat el 4de9f per deixar tocada la rival Colla Vella, han optat pel 4de8p que els havia de servir per ampliar gamma de castells. El castell ha estat mancat de sincronia en el muntatge del pilar, que ha estat lent (l’enxaneta s’ha hagut de passar força estona esperant-se). La descarregada, per contra, ha estat ràpida, potser precipitada, i el pilar ha patit fins a trencar-se just després que els segons es deixessin de mans. Al final, la Joves ha volgut tornar a mostrar que té un pilar de molta solvència, i ha bastit un pilar de 6 de postal, dels que es fan sense patiments.
Colla Vella conservadora. Hi ha actuacions en les quals es produeixen situacions imprevistes que acaben marcant una diada que a priori es presentava prometedora. És el que li ha passat a la Colla Vella amb el 3de9f de la primera ronda. Quan entrava el pom de dalt, un dels terços ha començat a moure’s molt, sense que des de la plaça es veiés clarament quin era el problema d’un castell que a la resta de pisos estava prou bé. Al final, el segon ha cedit, o el terç ha perdut el peu, i el castell ha fet llenya després de l’aleta. Ha estat, com hem dit, un imprevist del guió prèviament escrit. A la segona ronda, un solvent 5de8 ha servit per recuperar confiança, i a la tercera, Albert Martínez ha optat per fer el 3de8 amb el pilar, el primer de la temporada.
En el moment previ a aquest tercer castell s’ha produït un fet que no deixa de ser símptoma d’alguna cosa: Era la tercera ronda, i les altres dues colles ja esperaven torn per fer el pilar. Molts pensaven que la Vella optaria pel 4de9f, i així poder sortir de plaça amb dos castells de 9. El cas és que el cap de colla, Albert Martínez, ha fet una arenga prèvia al castell per justificar davant dels seus castellers perquè optava pel 3de8p i no pel 4de9f. Estava clar que part de la colla no entenia la decisió, i d’aquí que Martínez hagi volgut donar explicacions, que eren en la línia de no arriscar per no comprometre els pisos superiors de cara als reptes que queden.
No sabrem mai què hagués passat amb el 4de9f, i costa endevinar quin sentit estratègic té el 3de8p en l’actual context de temporada, més enllà de tenir un cromo més que amplia la gamma de castells assolits. Però la qüestió és que aquesta diada de la Bisbal, que és de les de compromís, ha mostrat una Colla Vella sense tensió competitiva, mancada de fe, conformada, conservadora, fins i tot desganada. Es fa difícil precisar per què, i cada casteller de la Vella podria donar una explicació diferent: esgotament, mala estratègia, qüestió de governança, moviments de futur a llarg termini… En tot cas, la d’avui ha semblat una colla que fa la sensació que necessita un revulsiu perquè torni a creure en ella mateixa, en un moment en què un dels seus referents a l’hora de competir, els Castellers de Vilafranca, s’està escapant i arriba a aconseguir generar unes sensacions similars a les d’abans del 2018, quan els vilafranquins semblaven inabastables. Per Sant Fèlix, falten quinze dies. Només quinze dies.
Estrena dels Bous. Com ve passant d’un temps ençà, l’actuació de la Bisbal té un entremès i un final que protagonitzen els Bous de la Bisbal, la colla local. I podran gaudir d’una gran Festa Major, perquè a l’inici han estrenat el 4de7, i al final han descarregat el segon pilar de 5 d’aquesta temporada.
Tot plegat, en una diada amb menys públic que altres anys, i no tanta calor com s’esperava, tot i que Déu n’hi do, tenint en compte que la diada ha estat feixuga, amb diversos peus desmuntats per part de les tres colles. I en les converses entre bisbalencs i forans, molts comentaris sobre el debat obert al poble sobre possibles canvis de la diada de cara a l’any que ve: O passar-la a la tarda, com voldrien els Bous, o mantenir-la al migdia, però avançant l’hora, que ara per ara és l’opció que planteja l’Ajuntament. La de la Bisbal és, potser, la diada de les grans amb més mala fama pel que fa a la calor que s’hi pateix, i està bé que es plantegin canvis. Ja veurem.
RESUM:
Castellers de Vilafranca: 3de9f, 4de9f, tde9fm, (i)pde8fm
Colla Joves Xiquets de Valls: 5de8, 3de9f, 4de8p(c), pde6
Colla Vella dels Xiquets de Valls: 3de9f(c), 5de8,, 3de8p, pde6
Podeu veure els vídeos de l’actuació, aquí.
