El pilar de 9 amb folre, manilles i puntals carregat pels Castellers de Vilafranca a la passada Diada de Tots Sants, com era d’esperar, va ser l’instant triat pels cronistes castellers com a Moment Casteller de la Temporada. La fita no ha estat únicament de caràcter històric –com totes les que impliquen superar una frontera inèdita–, sinó que també suposa una de les revolucions tècniques més rellevants dels últims temps. La construcció d’una quarta base i els canvis a l’hora de distribuir els pesos que han possibilitat l’èxit dels vilafranquins estan destinats a ser una aportació de notable transcedència en la projecció dels castells. El temps dirà quin camí i recorregut poden tenir els puntals –la quantitat de gent que es necessita per assajar-los és un condicionant–, però la fita dels Verds i, especialment, el treball de precisió dut a terme a Cal Figarot per fer possible una construcció que semblava inacessible, constitueixen un episodi a destacar en la dilatada història dels castells.

Els castells són, fonamentalment, una obra d’aquitectura humana. Res no és casual, tot està prèviament estudiat i és el resultat de la compenetració, els ajustos i els encaixos de diverses peces. El pilar de 9 amb folre, manilles i puntals ha incorporat un altre factor clau per al món més avançat de la construcció: l’enginyeria. No es tracta només de combinar peces en el sentit més coherent i cohesionat, sinó d’aconseguir també que puguin repartir el seu pes amb una certa ponderació, per assegurar la seva viabilitat. I a més, col·locar-se en el temps just i necessari –ni massa d’hora ni massa tard– per a falcar una construcció caracteritzada pel seu pes, però també per la seva complexitat i la seva inestabilitat.

Quan a la diada del Pla de la Seu, els Castellers de Vilafranca van assolir el pilar de 8 amb folre i manilles –el primer gamma extra des de la pandèmia– l’ombra del pilar de 9 va començar a voltar entre els seus dirigents tècnics. Abans, calia superar diversos passos, com els castells de 10, però els èxits de Sant F`èlix i, especialment, del Concurs, els va aplanar l’autopista i els va obrir el camí a afrontar-se a la nova dimensió. Guanyadors, ambiciosos i competitius, els Verds van exhibir la seva millor condició per encarar el repte d’una quarta base amb un pilar de 6 a sobre.

El laboratori de Cal Figarot –sota la coordinació del cap de Pinyes i Folres, Joan Torrents– es va afanyar a elaborar l’enginyeria precisa que requeria aquesta construcció. L’única experiència que hi havia era de vint anys enrere, llunyana en el temps i, per l’evolució dels castells amb folre i manilles en aquest temps, no servia en excés. Però si alguna cosa va quedar en l’imaginari popular d’aquella prova de Tots Sants del 2002 va ser, precisament, el patiment exagerat de la gent del nucli del peu, malgrat que el pilar cedís ben d’hora.

Coneixedors de l’experiència del 2002 –i amb els galons acumulats en folres i manilles–, quan l’equip de Pinyes i Folres es va posar a planificar el pilar de 9, va marcar-se com a objectiu inicial buscar la fórmula adequada per a neutralitzar, en la mesura del possible, el pes que havia d’arribar al peu, especialment el del nucli. I ho van trobar a partir de l’exemple dels govindes.

La verticalitat pròpia dels castells, on cadascú posa els dos peus a sobre de la mateixa persona, es mantenia essencialment en l’estructura. Però hi van incorporar alguns canvis, que permetien distribuir el pes en algunes posicions. És el cas d’algunes mans de les manilles, que van anar agafades sota les aixelles per castellers situats darrere seu i fent les funcions pròpies de les crosses, tot i que en posicions diferents. També diversos components de les mateixes manilles i els puntals van portar mans que els lligaven de cames i que venien del pis de sota. I a l’ultim cordó del folre també s’hi van col·locar diverses figures que agafaven les camises de castellers del davant, fent-hi força. Tot plegat, l’objectiu va ser afiançar l’estabilitat de l’estructura i descarregar una part del seu pes immens.

Tot i això, la batalla necessitava vuit components situats al bell mig del nucli que estiguessin disposats a aguantar un pes unitari d’entre 220 i 250 quilos. Òbviament, els van trobar, però va resultar més fàcil que fossin vuit que no pas més del doble, que és el que hagués succeït si no haguessin aplicat les mesures de descàrrega de pes.

El segon element clau va ser la velocitat. Una estructura amb quatre bases requereix un increment del temps per a posicionar totes les peces de les manilles. El sistema utilitzat va ser que cada casteller pugés a lloc de manera progressiva quan arribés el seu moment i sense necessitat de sentir una veu que cridava les seves posicions. Mentre ja estaven col·locats els dos quarts, encara pujaven els darrers components del folre i mentre estaven col·locant-se els puntals, encara ho feien membres de les manilles. D’aquesta manera, es va evitar parcialment l’habitual efecte barca que tenen les construccions amb manilles abans de tenir tot el pes i, al mateix temps, es va atorgar una autonomia de moviment a cada casteller. L’èxit necessitava, però, que el treball fos cohesionat i que cada casteller fos conscient de la seva feina, però també de la dels demés. Això no va acabar de passar en el primer intent a plaça, en la darrera Diada de Tots Sants, però es va saber corregir en l’execució bona.

La suma d’aquests factors d’enginyeria van resultar claus per a l’èxit. Tant és així que, des del segon col·locat a lloc, el pde9fmp de Tots Sants va arribar dalt un segon abans que el pde8fm de Sant Fèlix, tot i tenir un pis més.

Articles relacionats:
El pilar de 9, els Moixiganguers, la TAP i Quim Vilafranca, protagonistes d’una Nit de Castells amb premis repartits (4 de febrer de 2023)
Els secrets de l’èxit dels Moixiganguers (5 de febrer de 2023)
Quim Vilafranca, un casteller compromés i implicat (6 de febrer de 2023)
Nit de Castells 23: la gala (7 de febrer de 2023)
Castellers de Mollet: Recompensa per una triple fita històrica (8 de febrer de 2023)
Trofeus Baròmetre cap a Sarrià, Vilafranca, Igualada, Esplugues i Guissona (9 de febrer de 2023)