La temporada del 2023 té el repte d’apuntalar els èxits de la temporada anterior i continuar l’expansió del món casteller. Per definir com és i serà la temporada de la consolidació i el creixement, hem triat tretze paraules que configuren un petit abecedari que fotografia el moment actual casteller. En els pròxims dies us presentem cada dia un d’aquests temes.

Les colles universitàries han demostrat un molt bon nivell i un calendari consolidat a les setmanes prèvies de Nadal, un cop acabada la temporada regular del 2022. Això és important per la mateixa dinàmica de les colles universitàries, però també pel fet que la seva activitat nodreix de noves camises les colles normals del país. I poder dir això després de dos anys d’activitat aturada per la pandèmia és una de les bones notícies de l’any 2022. Amb una vintena d’actuacions en total, s’han vist colles amb un nivell envejable.

Els Arreplegats de la Zona Universitària, per exemple, van descarregar el 3de8f, el 5de7, el 2de7f i van carregar el pde7fm. De les tretze colles censades, dotze van aconseguir castells de 6. Només els Llunàtics de la UPC a Vilanova no van arribar a la categoria de 6. En el primer any de la represa, doncs, les colles universitàries van demostrar que el moviment casteller a les aules es manté viu.

R de Recerca

La renovació de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller va ser una de les bones notícies del 2022, i cal esperar que l’activitat d’aquest ens visqui un creixement. L’activitat que faci se sumarà a la que s’impulsa des del Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC), amb la seva beca de recerca i els premis als treballs de fi de grau que tracten el fet casteller. La Càtedra ha atorgat ajuts a dues tesis doctorals en curs de temàtica castellera, i les guanyadores de l’última beca del CEPAC estan ultimant el treball que analitza la composició social de les colles castelleres a partir de centenars d’enquestes contestades per castellers. Tot plegat, mentre que una de les activitats de divulgació més exitoses del 2022, el Castells de Ciència impulsat a la URV, tindrà una segona edició. A més, Cossetània Edicions prepara l’edició del vuitè volum de l’Enciclopèdia Castellera que, entre altres temes, estarà molt centrada en les places que acullen les principals diades. El 2023, doncs, pot ser un molt bon any de consolidació de la recerca i per a la divulgació del fet casteller.

P de Petites

Les colles més petites han estat les grans damnificades de la pandèmia. El 2022 es tancava amb la dissolució oficial de tres colles: Castellers de les Gavarres, Nyerros de la Plana i Vailets de l’Empordà. El 2022 arrencava amb 105 colles censades, i s’acabava amb 102, de les quals set es troben en procés de formació (Castellers de la Selva, Castellers del Foix de Cubelles, Castellers del Pallars, Colla Castellera de la Cerdanya, Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample, Colla Castellera de Vacarisses i Xiquets de Torredembarra), i dotze són colles universitàries. A aquestes caldria sumar-hi les colles de l’estranger.

Si traiem les universitàries, durant el 2022 87 colles van fer algun castell. D’aquestes, 33 aconseguien algun castell de sis pisos. Això vol dir que nou colles no van poder fer cap aleta de sis pisos: A més de les tres que tanquen portes, les colles de Gavà, Rubí, Sant Adrià, Santa Coloma, Begues i els Xiqüelos del Delta no van poder fer cap construcció de sis pisos. Per contra, els Castellers del Foix i els de Vacarisses van poder fer castells de sis en l’any del seu debut. Una altra dada: el 2019 va haver-hi 59 colles que van fer algun castell de set, i el 2022 la xifra es va reduir a 53.

Les colles petites, doncs, amb menys massa social, han patit de manera especial els efectes de la pandèmia. La temporada de 2023 hauria de servir també per consolidar projectes, i reforçar entitats que s’han vist debilitades els últims tres anys.

P de Puntals

Mai havíem vist una estructura de castells amb puntals, i per Tots Sants vam veure el pilar de 9 carregat a Vilafranca. Com ja s’ha dit, el castell suposa una fita històrica en el món casteller, a la vegada que obre una nova frontera de construccions inèdites i mai intentades que ja no són tan impossibles com semblaven abans del migdia de l’1 de novembre de 2022. L’obra d’enginyeria dissenyada pels Castellers de Vilafranca s’ha estudiat i s’estudiarà durant molt de temps, pel mateix pilar, i per veure quins detalls del seu disseny es poden traslladar a altres castells. Que es plantegi consolidar la tècnica dels puntals depèn de moltes coses, però especialment per un altre aspecte destacat en aquest abecedari, el de la massa social. Els puntals només estaran a l’abast de les colles més grans i en moments molt determinats. Per ara, ja s’ha vist que no era impossible, tot i la seva extrema dificultat.

N de Normalitat

La temporada del 2022 va tendir a la normalitat, però encara cal considerar-la excepcional. Fins per Sant Joan no hi va haver sensació de plena normalitat, amb els primers castells de nou de la temporada a Valls. La lluita de les colles va ser per anar assolint seguretat en les seves construccions i recuperar el nivell, amb molta feina per posar la canalla, que s’estrenava, a punt.

El 2023, la canalla que veurem ja tindrà experiència i més solvència tècnica, igual que els nous castellers de tronc. La temporada tindrà pretemporada amb tots els ets i uts, cosa que implica que la preparació de les colles es normalitzarà. El calendari també es planteja sense cap limitació i, per tant, hem de preveure una temporada amb ambició.

M de Museu Casteller

Entre desembre de 2022 i gener de 2023 l’Ajuntament de Valls reprenia la tramitació administrativa que ha de permetre que l’equipament Món Casteller-Museu Casteller de Catalunya obri portes. Tot i un entrebanc burocràtic relacionat amb els terminis de la tramitació administrativa obligava, a mitjans de gener, a reiniciar tot el procés, des del consistori vallenc s’insistia en la idea que es podran complir terminis. El que s’ha de decidir és quina empresa gestionarà l’equipament. L’Ajuntament ja havia convocat un concurs públic, que va quedar desert perquè cap empresa veia clares les condicions econòmiques que reflectien les bases de la convocatòria de concurs públic.

L’Ajuntament va descartar revisar-ho tot durant la pandèmia, i ara, recuperada la normalitat, ha modificat el plec de clàusules que regeixen el concurs amb l’objectiu que els números fossin més atractius. De la resolució d’aquest concurs en dependrà el calendari d’obertura del museu, els recursos i les activitats que s’hi faran i també el tarannà que marcarà qui acabi assumint-ne la gestió. Una dada important: si en el primer concurs que va quedar desert, es feien números pensant en una xifra de visitants de 100.000 persones anuals, en aquesta segona convocatòria la previsió és més realista, al voltant dels 30.000 visitants.

M de Massa social

És probable que aquí hi trobem una de les claus de la temporada 2023. El 2019, abans de la pandèmia, es notava una certa minva de camises a les places i als patis d’assaig. La pandèmia ho va capgirar tot, i el 2022 en alguns patis d’assaig s’estava lluny de les assistències de temporades anteriors. L’estudi del Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) sobre les colles de Barcelona posava xifra a les baixes (un 6,3% dels castellers declaraven que durant el 2022 no tenien intenció de participar gaire o gens en les activitats de la colla, que consideraven una etapa passada), però també constata noves incorporacions que demostren que fer castells continua sent una activitat atractiva, especialment per a joves d’entre 18 i 35 anys.

Això ho demostra també la bona salut demostrada per les colles universitàries en l’hivern actual. Durant el 2022 es va notar una activitat intensa de les colles per motivar els seus castellers, i cal esperar que enguany aquesta intensitat es repeteixi per poder-se plantejar objectius ambiciosos per al segon any de la represa després de l’aturada de l’activitat per la pandèmia.

L de lideratges

Colla Vella dels Xiquets de Valls, Minyons de Terrassa, Colla Jove Xiquets de Tarragona i Colla Castellera Xiquets de Tarragona són algunes de les colles grans que renoven lideratges aquest 2023 en relació amb la temporada passada. Tot i que en alguns casos, com el de Roger Peiró als Xiquets de Tarragona, es tracta d’una segona etapa, cada cop que hi ha un canvi de lideratge s’obre un meló que ningú sap quin gust tindrà. És un dels aspectes importants en cada inici de temporada i el 2023 no és cap excepció.

A la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, d’altra banda, hi ha assemblea duran aquuest mes de març, que haurà de ratificar càrrecs de la junta, que en arrencar l’any presideix Joan Ibarra, en representació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

I d’Internacionals

Les colles internacionals han superat les limitacions de la pandèmia i es van mantenir actives durant tot el 2022. El Concurs de Castells les va tornar a convocar a la plaça de la Font de Tarragona el matí de la jornada de dissabte del certamen, que es va consolidant com una gran festa. La colla castellera de Madrid i els Castellers d’Andorra van ser les que es van mostrar més consolidades, i aconseguien com a màximes construccions durant la temporada el 3de6a, el 3de6 i el 4de6. A París, la colla aconseguia com a sostre el 4de6, el mateix castell que els Xiquets de Copenhaguen. A Londres, la colla local tancava temporada amb el 4de6c com a màxima construcció. No totes les colles han arribat a aquest nivell. És el cas dels Castellers de Berlín, els de Montreal, els de Sidney, Melbourne, lo Prado (Xile) i Edimburg, que, tot i no haver aconseguit grans resultats, han mantingut activitat social per mantenir el caliu casteller. El 2023 serà important, per a aquestes colles, per determinar-ne el futur.

Una bona notícia es produïa a principis del 2023: A mitjans de gener, el Centre Català de Lausana, a Suïssa, convocava una reunió informativa amb l’objectiu de presentar als seus associats el projecte de creació d’una colla castellera. L’expansió del fet casteller, doncs, no s’atura.

I d’Inèdits

La gran sorpresa de la temporada del 2022 va ser el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals carregat pels Castellers de Vilafranca per Tots Sants, amb el qual ningú no comptava en arrencar la temporada. El castell suposava, a més d’una fita històrica, el trencament d’una nova frontera, la dels castells amb puntals que el temps dirà quin recorregut tindran. L’obra d’enginyeria de precisió que suposa bastir una estructura amb puntals, a més del gran nombre de camises que calen per poder-la assajar amb garanties i portar-la a plaça, fa preveure que de puntals se’n veuran en molt comptades ocasions.

El pilar de 9 quedava pendent de descarregar, com també resten pendents el 3de9sf i el 2de9f, grans castells que només han quedat en carregats. La lògica diu que aquestes fites pendents poden ser objectius de les colles grans. En moltes converses es parla ja del 2de10fmp. I, entre els inèdits, el 9de9f també continua pendent i al cap d’alguns tècnics de les colles.

C de Campanya

Molt sovint l’èxit de les colles a l’hora d’aconseguir els seus objectius és directament proporcional al nombre de camises que són capaces d’ajuntar a plaça i efectius als assajos. El 2019 ja es deia que es notava una certa minva d’efectius als locals i a les places, i el 2022 el fenomen també es feia evident en moltes actuacions, tot i que a les grans diades les pinyes feien goig. Durant la pandèmia van sovintejar les campanyes dels equips de comunicació de les colles per aconseguir motivar els castellers, i el 2022 es van veure molts bons exemples de campanyes, especialment en format vídeo, com es va poder comprovar al Festival Cinema Castells celebrat el mes d’octubre a Vilafranca. Aquest 2023, el retorn a la normalitat implicarà objectius ambiciosos, almenys d’entrada, i la imaginació dels equips de comunicació haurà d’estar a l’altura de les necessitats tècniques de les colles.

C de Calendari

El calendari d’actuacions castelleres serà el senyal més inequívoc de la recuperació definitiva de la normalitat. Santa Eulàlia, a mitjans de febrer, és cada any la primera concentració de colles important, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, i enguany es planteja des de la més absoluta normalitat, que l’any passat encara no va tenir per les limitacions imposades per la pandèmia.

Entre Santa Eulàlia i la diada dels Minyons, que marca el final de la temporada regular, es recuperarà el calendari habitual, amb les incògnites del cartell final d’algunes de les diades més importants, especialment Sant Fèlix, el 30 d’agost. Enguany, que no hi ha Concurs, i al calendari destaca la diada del Mercadal de Reus, el primer dissabte d’octubre, l’única de les diades que, en celebrar-se cada dos anys, no ha patit cap suspensió, tot i que la de 2020 va estar del tot condicionada per la pandèmia.

A d’Assegurança 

Sense assegurança difícilment es podrien fer castells. És la gran despesa que té el món casteller en conjunt i el 2023 les condicions negociades per la Coordinadora seran si fa no fa les mateixes que hi havia abans de la pandèmia. El 2020 i el 2021, l’escassa activitat castellera va permetre estalviar-se molta despesa i encara el 2022 la pòlissa reflectia la realitat, que no va ser de normalitat fins a pràcticament per Sant Joan.

Enguany, doncs, caldrà tornar a pagar els entre 570 i 590 mil euros que costa la pòlissa. Això va lligat a la subvenció que es rep de la Generalitat, destinada a pagar l’assegurança, que durant els anys 20, 21 i 22 va ser molt inferior als 240.000 euros habituals, que enguany es podran recuperar. La Generalitat, doncs, cobreix només la meitat del cost de l’assegurança. La resta es paga amb recursos propis de la Coordinadora, que surten de les quotes de les colles i els patrocinis.