La majoria de colles castelleres tenen ja les seves juntes i tècniques tancades per a aquesta temporada. La Revista Castells publicava un article fa uns dies explicant qui eren els presidents i caps de colla de les colles de gamma bàsica de 8 (i 2de7) en amunt. Amb aquestes dades podem tenir una fotografia molt clara de com els homes segueixen al capdavant de les colles castelleres. Tan clara que ja hauríem de començar a preocupar-nos quan passen aquestes coses.

Els caps de colla de totes les formacions de gamma extra, de 9 i de gamma alta de 8, tots són homes: un total de 12 colles i 15 caps (ja que Castellers de la Vila de Gràcia té el càrrec compartit entre 3 castellers). No és fins que baixem fins a les colles de gamma bàsica de 8 i 2de7 que comencem a trobar dones exercint el càrrec de caps de colla. No en són pas gaires.

D’altra banda, d’entre les cinc colles de gamma extra n’hi ha una que té una presidenta: la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Les colles de 9 no tenen cap presidència que estigui formada només per dones: un 75% són homes i un 25% de les colles (els Castellers de Sants) tenen una presidència compatida mixta. Una quarta part de les colles de gamma alta de 8 té una dona presidenta i a les colles de gamma bàsica de 8 i 2de7 el percentatge és similar, representen un 27%.

Veient les dades es pot comprovar com la representació de les dones en llocs de poder en les colles castelleres és molt escassa, tot i que millora a mesura que el nivell dels castells baixa. Això també va relacionat amb l’antiguitat i història de les colles grans. Les presidències, que són de gestió administrativa són les que tenen més dones, però la posició de cap de colla és exageradament masculinitzada. A més, també cal destacar que, quan hi ha càrrecs compartits, sempre hi ha mínim un home. No trobem cap colla que tingui dues presidentes, per exemple, però sí una que té tres caps de colla homes.

I això, per què és important? Tal com expliquen les dades de l’últim informe de la CCCC, les dones són el 42% dels membres de les colles castelleres. Representen gairebé la meitat del món casteller, però encara trobem una barrera enorme pel que fa a l’arribada dels llocs de poder i de decisió.

Els llocs més feminitzats són les tècniques de canalla i les àrees de Secretaria, fet que ve donat pels estereotips patriarcals històrics que encara arrosseguem: les feines de cura cap a la canalla i les feines administratives. Sí que és cert, que des de moltes colles hi ha un intent ferm per aconseguir que les dones guanyin presència en les candidatures de Junta i Tècnica. La resposta habitual quan preguntes per què s’aconsegueix és “és que cap dona vol agafar responsabilitats” o “és que no n’hi ha tantes que ho puguin fer”, i segur que diuen la veritat.

Les causes de la diferència. Tot això ve per unes causes. En primer lloc, cal que les castelleres siguin valorades des que entren a la colla. Si des del primer dia sents que la teva opinió val menys que la de l’home que tens al costat, difícilment sentiràs mai que pots ser prou vàlida per prendre decisions.

D’altra banda, i lligat a això, cal que més dones comencin a formar part dels equips tècnics i de gestió des de baix. No podem pretendre trobar una cap de colla o presidenta si tenim molt poques dones a la Tècnica o els equips de gestió.

I, finalment, també relacionat, l’exigència sobre les dones és molt més alta. En la majoria de casos és inconscientment, però és així. Possiblement, trobes poques dones que puguin ser part dels equips perquè és més difícil considerar que una dona és prou bona per fer-ho que un home. O més ben dit, a les dones se’ls hi permet fallar menys. Moltes dones caps de colla han resultat ser boníssimes –i molts homes també–, però hi ha poques dones que siguin valorades negativament un cop arriben als llocs de poder. En canvi, d’homes n’hi ha més. Us convido a pensar en dones caps de colla, per exemple, que us vinguin al cap i feu la reflexió sobre si la seva gestió ha estat valorada com a bona o dolenta.

Menys dret a ser mediocres. Com que l’exigència per accedir als llocs de poder per a elles és més alta, està clar que les que hi arribaran seran les millors. Les dones tenen menys dret a ser mediocres que els homes. És més difícil escollir una dona que “bé, té algunes cosetes que no ens agraden, però és el millor que tenim” que un home en la mateixa situació.

I això és un peix que es mossega la cua. Si no hi ha dones referents en llocs de poder, no n’hi haurà d’altres que considerin que poden ser prou vàlides per a ocupar-los en un futur. Així doncs, és essencial que comencem a canviar aquestes dinàmiques que fa tants anys que arrosseguem. En molts casos, no són decisions conscients perquè la mentalitat i les subtileses les tenim arrelades molt endins. Per tant, cal fer un exercici extra quan es formen els equips per pensar quins criteris estem seguint i si creiem que són equitatius o no. Una de les propostes de les comissions d’equitat és establir quotes a les juntes i tècniques. Podria ser una solució que obligaria, com a mínim, a fer la reflexió i crear aquests referents que són imprescindibles.

Mecanismes n’hi ha d’haver i no pot quedar supeditat tot a la voluntat individual de garantir l’equitat en els llocs de responsabilitat de les colles. Tot i així, és importantíssim que cada cop siguin més els castellers i castelleres que aixequin la mà en una assemblea quan vegin taules presidides només per homes. Si cada cop són més les persones que es posen les mans al cap quan veuen fotografies com les dels caps de les principals colles del país, vol dir que anem per bon camí. Un camí que és llarg i amb el qual ens hauríem de posar les piles perquè ja és urgent que les castelleres sentin que són tan importants per a les colles com els castellers.