Per a una colla castellera tenir una seu pròpia esdevé primordial. Es tracta d’un edifici que, més enllà de formar i assajar als castellers, té la funcionalitat de ser un espai fix de reunió per a la junta i de lloc de trobada de tots els integrants en la vessant més social. A més, en el seu interior, la colla hi guarda tots els elements que defineixen la seva identitat.
En els darrers anys, moltes agrupacions, a causa de la seva progressió tècnica i social, han aprofitat per remodelar el local o n’han estrenat un de més gran amb l’objectiu de fer-lo extensiu i còmode a tothom que entra a formar part de l’entitat. En canvi, altres colles han de conviure en uns espais limitats, tot esperant que l’administració els lliuri les claus, concedeixi una subvenció o adeqüi una situació favorable a les necessitats que requereixen.
Un espai gran per a una colla gran. Des de juliol del 2012, els Castellers de la Vila de Gràcia disposen d’un nou espai propi. Es tracta de l’espai Albert Mussons, que dóna nom a la figura d’un exregidor de l’Ajuntament de Barcelona que es va caracteritzar per la seva lluita en defensa del teixit associatiu del barri. El recinte consta d’una sala de nou metres quadrats amb una altura de quatre pisos, que equival a 14 metres. A més, també hi ha dues sales polivalents, despatxos, magatzem i vestidors. El president, Oriol Francolí, creu que “disposar d’un espai propi, que englobi pati i sala de juntes, ha permès a la colla pujar el nivell en aquestes últimes temporades. Abans, fèiem l’assaig en una escola on era molt complicat fer assajos importants, a causa de la baixa alçada. Allà no hi cabien les proves de sis netes. En canvi, ara pots col·locar tranquil·lament sisens del 3de9”, puntualitza.
El local, ubicat al carrer de n’Alzina, el comparteixen amb altres entitats que formen part de la Fundació de la Festa Major de Gràcia. Francolí apunta que “no tenim cap problema de convivència. S’hi respira un gran clima de germanor. El fet que sigui un edifici de grans dimensions ens permet convocar, fins i tot, assajos conjunts amb altres colles de la ciutat, com per exemple, amb els Castellers de la Sagrada Família o els Castellers de Barcelona”. El cost total d’aquest equipament de cultura popular va ser de 1,8 milions d’euros.
La porta als castells de 9. La primavera del 2012, els Xiquets de Reus van presentar la renovació del local social del carrer Rosich. Una nova imatge que els ha dut a créixer de manera significativa en nombre d’integrants fins al punt de poder revalidar la categoria de 9 pisos la passada temporada. La presidenta, Sandra Llauradó, dos anys després de la remodelació, creu que “la nova seu ha permès obrir la colla encara més a la ciutadania. Ara tothom qui passeja pel carrer en dies d’assaig veu el pati, fet que amb el local antic no passava”.
A més, Llauradó, creu que “el servei independent de bar-restaurant i la millora dels vestidors han estat molt ben acceptats. La pega, però, es que encara ens falta adaptar-lo una mica a qüestions més tècniques. Estem treballant per tenir una xarxa al pati. De fet, era un objectiu per a aquesta temporada, però el fet de viatjar el mes de juny a Ginebra i altres factors ens ha fet impossible que en poguéssim adquirir-ne una”, conclou.
Les obres d’adequació del local de la formació de la capital del Baix Camp van ser possibles a partir dels recursos que hi va posar la mateixa colla i les participacions dels seus castellers. En aquest cas, no hi va haver l’ajuda del consistori ni de cap altra administració pública.
A la tercera, la vençuda. Els Castellers de Sabadell celebren la temporada del vintè aniversari. Des de l’agost del 2012 disposen d’una seu pròpia al carrer Emprius. Es tracta d’un antic Escorxador adequat per a la pràctica castellera i que ha estat possible gràcies al finançament de l’Ajuntament de Sabadell –propietari de l’immoble i que l’ha cedit per trenta anys–, la Diputació de Barcelona i la pròpia formació. Dues temporades després de l’estrena, coincidint amb la presentació dels actes dels 20 anys d’història de la colla, Núria Benítez, presidenta dels saballuts, recorda que “l’edifici compta amb un recinte d’assaig prou alt per fer bones proves, una sala d’actes, una aula de grallers i diferents magatzems per guardar-hi el material. És una satisfacció poder tenir un local per nosaltres sols i en una zona ben localitzada de la ciutat”, sintetitza.
Durant les vint temporades d’existència, la colla s’ha instal·lat en tres emplaçaments diferents, si bé, mai fins ara, n’havien aconseguit un d’exclusiu. Van començar l’activitat en un pati d’una col·legi. Seguidament, van passar a un petit recinte del carrer Borrell. Finalment, van acabar compartint espai amb altres entitats culturals sabadellenques en un local del barri de la Creu Alta. Tot i així, en aquest darrer lloc, no s’hi podien estar tot l’any, ni se’n beneficiaven dels avantatges dels quals disposen actualment.
La Jove de Vilafranca l’ha estrenat. Després de superar moltes adversitats, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca, compta, des del passat mes de juliol, amb un local propi, ubicat al carrer Amàlia Soler. L’objectiu inicial dels de la camisa blau cel era fer-se amb un recinte del carrer del Comerç, però finalment han anat parar a Cal Peitabí, un espai que es troba a cinc minuts de la plaça de la Vila. L’edifici té una alçada en la part alta del sostre de 8,40 metres, distància òptima per als objectius marcats per la colla.
El president de la Jove, Manel Trias, destaca que “l’obtenció d’aquest local és gràcies a tota la gent de la colla, els quals sufraguen la totalitat del projecte. Era un requisit imprescindible per no quedar-nos estancats”, remarca
Pel que fa el suport de l’administració local, el president de la Jove, afirma que “l’aportació que han fet ha estat nul·la. Tenim la relació una mica complicada, encara que estem disposats a arreglar-ho. Respecto les preferències de l’alcalde cap a una colla de la ciutat, però, des de l’Equip de gGvern s’hauria d’actuar a parts iguals. No entenem perquè no vam tenir representació institucional a la inauguració que vam fer el mes de juliol”, apunta.
Per últim, Trias, afirma que “el fet de tenir local, a banda de les reticències de les altres dues colles vilafranquines, la resta d’entitats ens veuen amb certa simpatia per la tasca que fem a nivell social. Som una colla que treballem molt amb els establiments de la zona. A nivell de col·laboracions, estem molt ben tractats”.
El cas del Serrallo avança amb lentitud. El serial per a un local digne dels Xiquets del Serrallo sembla veure el final del túnel. Després d’un seguit de problemes burocràtics, l’Ajuntament de Tarragona ja ha aconseguit la cessió de la part de l’edifici del fitosanitari del Port, propietat de la Generalitat, que ha d’acollir la futura seu definitiva. Aquest darrer tràmit permet començar l’adequació, encara que no s’ha donat cap termini de quan estaran enllestides les obres.
Fins al moment, la formació del barri mariner disposa d’un espai tancat provisional per assajar a l’Estació Marítima del Port de Tarragona. La seva obtenció arriba després d’una reivindicació des de fa moltes temporades, que ha tingut diferents accions de protesta, com per exemple, en l’actuació de Santa Tecla 2012. El cas és que la baixa alçada de l’actual seu social, ubicada al carrer Nou de Santa Tecla, els obligava a assajar a l’aire lliure. Aquesta cessió arriba després de diverses converses amb l’Ajuntament de Tarragona que, amb el suport del Port de Tarragona que ha fet la cessió del recinte, s’ha pogut adequar per l’ocasió. Sobretot, des de la colla, “veiem bé el fet de poder assajar a cobert perquè les seves dimensions els permet disposar d’una xarxa per fer proves de 2de7 i els pilars. Tot i així, el desig, d’entrar a la nova casa aquest curs no s’ha complert”.
DAVID PRATS
Foto 1: Assaig dels Castellers de la Vila de Gràcia al seu local
Foto 2: Acte dels Xiquets de Reus al seu local
Foto 3: Assaig de 3de9 amb folre dels Catsellers de Sabadell al seu local
Foto 4: Inauguració del local de la Jove de Vilafranca
Articles relacionats:
