Disposar d’un local propi és sovint un moment d’inflexió tècnica a la trajectòria de les colles castelleres. Permet marcar un punt de referència al mapa, establir un espai de trobada únic per activitats socials i per l’assaig, facilitar la gestió de les colles per fer reunions, tenir un magatzem o incorporar elements de seguretat fixos… aspectes que, més enllà d’influir en l’activitat purament castellera, reforcen el vessant social, un fet que indiscutiblement és un dels elements que ajuda a mantenir la motivació i fa créixer la mobilització de camises.
No sempre és senzill. La majoria de colles tenen alguna dependència amb l’Ajuntament pel que fa a l’espai d’assaig, amb més o menys obligacions de contraprestació segons la voluntat política i la credibilitat del projecte. Capgrossos de Mataró, Castellers de Sabadell i Xiquets de Reus –així com els Castellers de la Vila de Gràcia– han estrenat local en els darrers anys, tots ells amb models i característiques diferents.
Un local pensat per a fer castells. Els Capgrossos de Mataró són la primera colla que ha construït un local propi pensat explícitament per a l’activitat castellera, donant resposta a les necessitats que comporta a nivell tècnic, social, administratiu i de serveis. De la infraestructura construïda en destaquen detalls com el fet de disposar d’un gimnàs, un bar o una biblioteca, a més de les millors condicions de treball com una sala i un pati d’assaig, un espai reservat per a la canalla o sales de reunions i de magatzem. En total, es tracta 1.200 metres quadrats construïts en dues plantes.
Sens dubte, la clau d’una infraestructura d’aquesta envergadura és el suport municipal i les vies de finançament. L’edifici del carrer Herrera número 59 de Mataró va ser construït sobre terrenys cedits per l’Ajuntament, i el mateix consistori n’és el propietari amb un cessió de 30 anys a la colla. A canvi d’aquesta cessió, els Capgrossos han assumit dues terceres parts del cost de les obres (prop de 850.000 euros) i l’Ajuntament el terç restant, fins arribar a la suma final d’1.250.000 euros.
La colla va afrontar el primer terç dels costos durant la construcció, i hi va dedicar les quotes de soci dels anys precedents a aquest objectiu. El segon terç el reunirà durant els 30 anys d’ús de la infraestructura.
Jordi Fornells, president de l’entitat i arquitecte de professió, considera que “el nou local és un reclam en si mateix, que ens porta nova gent, però a més ens permet gestionar activitats i campanyes de més envergadura. Cal remarcar que a nivell institucional, ens ha consolidat dins la ciutat com una entitat important”.
Un finançament participatiu. Els Xiquets de Reus han posat damunt la taula una manera peculiar de finançar la remodelació del seu local d’assaig, un espai de la seva propietat des que se’l van construir el 1992 damunt terrenys a parts iguals amb l’Ajuntament. Els de la camisa avellana han optat per una fórmula de finançament combinada amb COOP57, entre l‘emissió de títols participatius renovables cada dos anys, fins a valor de 100.000 euros a un tipus d’interès del 3%, un opció que estava subjecte a que demanessin un crèdit a set anys, de 150.000 euros amb un 6.75% d’interès, en total, unes aportacions que els permeten finançar els prop de 250.000 euros de les obres de remodelació.
D’aquesta manera, els propis castellers es podien implicar de dues maneres, esdevenint avaladors del crèdit, amb porcions de 1.000 euros, que suposa que responen per la colla amb la porció corresponent si aquesta no és capaç de tornar el crèdit. O bé, invertint en títols participatius, com qui inverteix en bons de la Generalitat o en un fons d’estalvi, ja que, al ser una cooperativa de crèdit, el client decideix a quin projecte vol destinar els diners que hi diposita.
Els títols han tingut un èxit accentuat i hi ha llista d’espera per adquirir-ne més quan toqui renovar; per tant, la colla retornarà el crèdit durant els propers set anys i preveu tancar la devolució dels títols d’aquí a quinze anys. Es tracta d’una obligació de generar recursos que preveuen resoldre amb el control de la despesa i explotant millor les vies d’ingrés (lloguer del bar, quotes de soci, marxandatge…).
Pau Morales, dels Xiquets de Reus, considera que la remodelació els ha aportat un increment de la visibilitat des del carrer, entra més gent, i molta més comoditat per al desenvolupament de l’activitat. Ara caldrà veure quina resposta té el bar, de gestió independent a la colla”.
D’escorxador a “un local com cal”. Els Castellers de Sabadell han estrenat el local del carrer Emprius número 13-15, gràcies a la cessió d’aquest espai per 30 anys per part l’Ajuntament de la ciutat. No obstant, l’antic Escorxador requeria d’unes obres de millora valorades en 56.800 euros per adequar-lo a l’activitat castellera, un cost que ha assumit la colla, després d’una inversió inicial de 40.000 euros de l’Ajuntament destinada a treballs de buidatge, enderroc i consolidació. La colla afronta el pagament de les obres amb una subvenció de la Diputació de Barcelona (24.000 euros) i d’un crèdit a deu anys del Banc de Sabadell (50.000 euros), que retornaran amb l’activitat quotidiana i els extres que els proporcioni el fet de tenir espai propi, com llogar sala o treure benefici de l’espai de bar.
Els del Vallès es van traslladar a les noves instal·lacions l’any passat, un cop els espais mínims d’assaig van estar habilitats, però les obres per completar el bar, la insonorització de les sales d’assaig dels músics o els espais de reunions van continuar després.
Joan Egea, president dels Castellers de Sabadell, assegura que: “estrenar local el 21 d’agost ha estat un revulsiu per a la colla, que ha accentuat l’afluència als assaigs abans de Festa Major. No ens ho crèiem, però finalment ha estat possible, tenim local propi”.
La majoria de colles que tenen local propi responen a una fórmula similar a la dels Castellers de Sabadell, arreglant espais cedits a llarg termini, o remodelant-los com és el cas dels Xiquets de Reus. No obstant, és habitual que les colles assagin a escoles, compartint espais amb altres entitats o, fins i tot, al carrer.
A Solsona, per exemple, fa tres anys que han començat a fer castells i la dependència de l’Ajuntament en aquests sentit encara és total: “assagem a una sala polivalent, que és gran, massa i tot, però no té gens caliu, no ens permet personalitzar gaire l’espai, i també tenim una sala de reunions cedida a la casa de cultura. Ara mateix, econòmicament no ens podem permetre res més que això”, explica el president, Xavier Roca. El cas contrari seria el de locals com els Castellers de Vilafranca o les dues colles de Valls, perfectament condicionats per a l’assaig i moltes altres activitats socials, culturals o l’ús de bar, que aporten vida permanent a l’entitat.
AINA SERRA
Foto 1: Superfície d’assaig del local dels Capgrossos
Foto 2: El renovat local dels Xiquets de Reus, durant un assaig
Articles relacionats:
