No ha estat un viatge qualsevol, ni tampoc uns castells qualsevols. El desplaçament que els Minyons de Terrassa han fet a Croàcia i, especialment, a Bòsnia Herzegovina ha estat carregat de simbolisme, de record i d’homenatge a les víctimes d’un dels episodis més tristos en la història d’Europa posterior a la II Guerra Mundial, però també als catalans que fa 30 anys hi van posar el seu gra de sorra en construir un pont de solidaritat amb una ciutat assetjada i un país en flames.

La colla de la camisa malva ha viatjat als Balcans i ha alçat castells en dues emblemàtiques ciutats de la regió: la croata Dubrovnik i la bosniana Sarajevo. Totes dues, tot i que amb nivells i dimensions diferents, van ser escenari de la Guerra dels Balcans.

En el recinte Patrimoni de la Humanitat. A Dubrovnik, els Minyons van fer castells davant els ulls dels turistes que acull aquesta ciutat Patrimoni de la Humanitat. El lloc triat va ser, precisament, junt a les muralles medievals, on els terrassencs van fer el 3de8, el 4de8 i el 5de7. L’octubre de 1991, en els inicis de la Guerra dels Balcans, Dubrovnik va ser bombardejada per l’exèrcit iugoslau, que va causar danys al seu valuós conjunt arquitectònic protegit.

L’actuació a Dubrovnik va comptar amb testimonis d’excepció, com una delegació diplomàtica europea present a la ciutat. L’exhibició d’una activitat que és Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, com són els castells, en una ciutat que és Patrimoni Material, va adquirir especial dimensió en aquest entorn institucional.

Doble actuació a Sarajevo. L’endemà diumenge, els Minyons van actuar en dues ocasions a Sarajevo, que entre 1992 i 1995 va patir un terrible setge per part dels ultranacionalistes serbis que bombardejaven la ciutat des de les colines. En aquells anys, de Catalunya va sorgir un intens moviment de solidaritat amb la ciutat i el conjunt del país, que va aconseguir un important suport material i una àmplia mobilització ciutadana i institucional. Tant Barcelona com Catalunya van ser, a mitjans dels 90, dos exemples internacionals d’implicació en la solidaritat amb Bòsnia i la seva gent.

Per aquest motiu, els dos llocs triats per l’organització per a les actuacions a la capital del país estaven carregats de simbolisme. Al matí ho van fer a la plaça de Barcelona (on van alçar el 5de7, el 3de7 amb l’agulla i el 4de7), just davant d’un ampli mural amb el qual Sarajevo va voler homenatjar la capital catalana davant els atemptats terroristes del 17 d’agost del 2017.

A la tarda, l’actuació es va fer en un dels punt més emblemàtics de la ciutat, davant la Biblioteca Nacional, que va ser bombardejada i destruïda a la Guerra dels Balcans i posteriorment recuperada, gràcies a la iniciativa de la Unió Europea. Un edifici que és tot un símbol de la ciutat i que, a més, es troba a pocs metres del Pont Llatí, on el 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial. També és a poca distància d’un altre pont que el 1993 es va fer tristament cèlebre per ser on van ser abatuts pels franctiradors serbis una parella d’un ortodox, Bosko Brcidc, i una musulmana, Admira Ismie, tots dos bosnians i que fugien de la ciutat davant la bogeria d’un conflicte que va fer saltar pels aires segles de relació entre les diferents comunitats locals. Van passar a la història com Els enamorats de Sarajevo.

Davant un nombrós públic al capvespre, els Minyons van alçar el 4de8, el 4de7 amb l’agulla i el 3de7. L’actuació en aquest plaça va tenir un doble simbolisme, ja que es va fer per a commemorar la terrible matança de Srebrenica, on van ser assassinats 8.000 bosniacs per part dels ultranacionalistes serbis, que van practicar el seu macabre pla de neteja ètnica davant la vergonyosa passivitat de les tropes holandeses dels soldats de l’ONU.

Dilluns, els Minyons havien d’actuar en una altra ciutat que va patir els efectes del conflicte, Mostar, a la part croata de Bòsnia i que durant la guerra va plorar la destrucció del seu pont otomà (posteriorment reconstruït). L’exhibició, però, es va suspendre per ser un dia de dol nacional.

El mateix dilluns, els 240 castellers de la camisa malva van tornar a Catalunya, amb la satisfacció d’haver alçat els seus castells en ciutats que encara tenen visibles les seves cicatrius de la guerra, precisament en moments en què un altre país d’Europa pateix un terrible atac bèl·lic. En el viatge hi han col·laborat diverses institucions dels respectius països, amb una especial implicació de la Delegació de la Generalitat al Sudest europeu.

Articles relacionats:
Rumb cap a l’exterior (27 de juny de 2023)

(Muntatges audiovisuals realitzats pels Minyons de Terrassa)