El passat dissabte 15 de juliol al vespre es va celebrar a la plaça Mossèn Gaietà Viaplana, situada just al davant de l’església, a l’Arboç, la descoberta d’una placa commemorativa del, segons el redactat, “primer castell documentat”, alçat a l’Arboç el 22 de gener del 1770, per part del Ball de Valencians del Catllar. En l’acte hi va participar la Nova Muixeranga d’Algemesí, a més de la colla local dels Minyons de l’Arboç.

L’efemèride s’havia de celebrar el malaurat any 2020, coincidint amb els 250 anys d’aquell fet, però la pandèmia ho va ajornar fins ara. Com que no han estat poques les opinions que han sorgit referents al redactat de la placa, amb caire crític les provinents de Valls, ciutat considerada Bressol dels castells o també amb l’eslògan actualitzat de Quilòmetre 0 del món casteller, voldria exposar alguns elements respecte aquest tema tan sensible com delicat de l’origen dels castells.

El precedent del Ball de Valencians. En primer lloc cal tenir ben present que avui en dia la immensa majoria d’historiadors, estudiosos, investigadors i folkloristes han determinat que el precedent immediat dels castells és el Ball de Valencians, una manifestació que encara avui la podem veure en algunes poblacions del Principat i que consisteix en diferents coreografies amb l’apoteosi final d’una torreta de tres o quatre pisos d’alçada.

Al segle XVIII –època que ens ocupa– hi havia Balls de Valencians escampats per moltes poblacions de la nostra geografia, algunes plenament castelleres avui en dia i altres que ja no ho són. Alguns d’aquests balls sortien de la seva població per actuar en altres indrets.

Mossèn Gaietà Viaplana (Sabadell, 1858 – 1930) va escorcollar la documentació existent a la parròquia de l’Arboç quan ell n’era el rector. Fruit d’aquesta recerca va començar a publicar al setmanari local Badalota, a partir del 1922 les seves Notes Històriques de la Parròquia i vila d’Arbós, que el 1927 foren recollides en un llibre que duu aquest títol. Entre la documentació estudiada, Viaplana va trobar la notícia de les festes celebrades el 22 de gener del 1770 a la vila honorant Sant Julià. Entre els actes celebrats, diu que “prèviament concertats, vingueren els balls dits valencians: el del Catllar, que féu el castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina, es reputà pel millor, el de la Riera, el del Vendrell i de Sta. Margarida dels Monjos”.

El document original fou destruït durant la Guerra Civil (1936-1939). Per tant, ens hem de valdre de la transcripció, que hem de creure literal i fidedigna, feta per mossèn Viaplana als anys 20. La notícia, com és de suposar, sempre ha creat prou interès, ja sigui pel fet que es trobessin quatre balls de valencians forasters actuant junts en la mateixa celebració, com per la referència al “castell de sis sostres”, com pel detall que el seu aixecament va suposar per la colla del Catllar ser considerada la millor de les quatre.

Ara bé, es pot considerar aquesta, la primera notícia d’un castell? Abans de respondre a la pregunta, en hem de fer una altre: que és un castell? Segons el Diccionari casteller, de Xavier Brotons, editat el 2001, un castell és “qualsevol tipus de construcció humana”, però, actualment existeix el parer entre la comunitat castellera que només es pot utilitzar la paraula a les construccions que tenen el mateix nombre de components per pis i son rematades pel pom de dalt –dosos, cassola i enxaneta– i, encara, filant prim, a partir dels sis pisos: hi ha qui planteja que els de cinc ja no son mereixedors de dir-ne castell. És a dir, els que fan les colles castelleres.

Dit això, pels documents trobats, fotografies i testimonis orals que expliquen quina mena de construccions feien el Ball de Valencians, sembla haver-hi consens en afirmar que aquestes tenien un nombre diferent de components per pis, de manera decreixent a mida que augmenta l’alçada. Per tant, la tècnica no era l’emprada per les colles castelleres, que enlairen, com hem dit, les construccions amb el mateix nombre de components per pis.

Els castells dels pagesos i els menestrals. Aquest canvi, evolució i/o transformació hom la situa a Valls a finals del segle XVII i principis del XIX, amb l’afegitó de la embranzida que va suposar la polarització de la societat vallenca del moment, amb la competència de dues colles: els Pagesos i els Menestrals. Ja al 1819 totes dues assolien castells de vuit, una alçada difícil d’arribar amb la tècnica piramidal emprada pel Ball de Valencians per la gran quantitat de gent necessària.

La prova definitiva que els vallencs aixecaven castells amb el mateix nombre de components per pis arriba el 1835, quan el pintor i daurador vallenc Magí Gener Rodon Marc Anton (1801-1869) descriu per primer cop a la història un castell citant el numero de pisos i el nombre de castellers per pis: “Los Menestrals eren els de la gralla, que feren el castell de tres pilars de vuit i el pilà de set”. Més clar l’aigua: els castells eren descrits també pel nombre de pilars: tres pilars de…, quatre pilars de…, fins arribar a l’el·lipsi de la paraula “pilar”: tres de… quatre de… que coneixem avui. Aquesta necessitat de diferenciar la construcció aixecada segons el nombre de components per pis no es podia fer en el Ball de Valencians, perquè les seves construccions eren bastides de forma piramidal: només es distingien pel nombre de pisos. Per tant, afirmar que el Ball de Valencians feia castells tal i com els coneixem avui és, si més no, entrar en el terreny de l’especulació.

Doncs, llavors, si la crònica parla del “castell de sis sostres”, a què es refereix? Som del parer que aquí la paraula “castell” és sinònima de “construcció”. Si repassem documents anteriors i posteriors a aquest any 1770 veurem els noms emprats per descriure allò que fan un grup de gent pujant els uns damunt dels altres:

• 1692 : “Una campana”
• 1746: “Altas torres”
• 1771: “Torres o castillos”
• 1789: “Figuras primorosas”
• 1792: “Figuras piramidales”
• 1794: “Castells o sostres de gent”
• 1802: “Torres”
• 1805: “Castells”
• 1810: “Castellets d’homes”

Sembla clar que les paraules més emprades son la de “castell” i la de “torre”. Si focalitzem la nostra atenció en el segon cas (“torre”) ens adonem que avui la utilitzem per anomenar aquella construcció que te dos components per pis, però que de segur que a les referències que hem vist el cronista no volia descriure pas aquesta construcció. A més, durant la primera Època d’Or, hem vist cròniques anomenant la “torre de nou”, evidenciant que el cronista utilitza la paraula “torre” com a sinònima de “castell”.

Sis pisos.  La veritable importància de la notícia arbocenca, al meu parer, és la referència als sis pisos, ja que es tracta de la primera vegada en tota la història dels castells on es parla explícitament del nombre de pisos d’una construcció: sis, un nombre gens menyspreable tenint en compte l’antigor de la notícia. La segona, per ordre cronològic, l’hem de situar 32 anys després, el 1802 i a Lleida. I encara amb els sis mateixos pisos.

Per tant, la col·locació de la placa, l’homenatge i la commemoració que els arbocencs van celebrar el passat 15 de juliol estan més que justificats per la importància i transcendència de la efemèride, un actiu que els arbocencs han encertat en fer-ne difusió. Però, al meu entendre, és innecessari i inexacte atorgar la vila com “l’origen del primer castell”, ni tan sols “del primer castell documentat de la història”. És motiu més que suficient de joia i celebració tenir el “primer esment d’una construcció de sis de tota la història castellera”.