Diumenge van coincidir dues actuacions de Festa Major de poblacions amb dualitat recent de colles: Torredembarra i Santa Coloma de Gramenet. Tot i que els respectius escenaris podien presagiar actuacions per sota dels mínims, en tots dos casos, les tres colles petites que hi van participar (les dues de Santa Coloma i la nova de Torredembarra) van aconseguir sortir de plaça amb tres castells, un factor que no totes les colles d’aquest nivell compleixen.

El cas de Torredembarra. A Torredembarra –on els Nois aviat farà 50 anys que fan castells– en fa sis que tenen dues colles. Els Xiquets –amb camisa ratllada blanc-i-blava– van néixer el 2017 arran d’un conflicte intern als Nois, que no es va resoldre bé socialment, tot i que no ha afectat la trajectòria de la històrica colla de la camisa blau cel. Els Nois es troben en un del millors moments de la seva història i, tant abans com després de la pandèmia, estan bastint construccions (com el 5de7, el 7de7 i, fins i tot, el 3de7 per sota, que van fer entre el 2017 i 19) per a les quals es requereix un volum important de camises i suficients recursos tècnics.

Per la seva part, els Xiquets de Torredembarra van crear-se amb castellers bregats en els troncs dels Nois i capacitats per afrontar les construccions de 7, però amb limitacions de múscul social. Enguany estan aconseguint firmar actuacions amb tres castells, tot i que encara no passen dels 6 pisos.

La pregunta, però, resulta inevitable. Té capacitat Torredembarra –una població històrica en el mapa casteller, però amb només 15.000 habitants, que, fins ara, no han fet castells en massa– per aguantar dues colles? Costa trobar respostes afirmatives i encara costa més argumentar la justificació que expliqui aquesta dualitat nouvinguda, originada en diferències personals.

El nou escenari de dues colles ha acabat generant situacions paradoxals. Per exemple, la Festa Major del Quadre, el juliol passat, va tenir dues diades castelleres, organitzades per cadascuna de les dues colles. Els Nois van mantenir el cartell dels darrers anys, amb la Jove de Tarragona i la Colla Joves, mentre que els nous Xiquets van portar la Colla Vella. Tot, en dues setmanes consecutives.

El cas de Santa Coloma. Però si la situació a Torredembarra convida a plantejar dubtes, la que viu Santa Coloma se situa en els marges de la lògica. La ciutat té dues colles castelleres, però totes dues amb serioses dificultats per fer tres castells en una actuació. No va ser el cas de diumenge, on tant els Castellers de Santa Coloma com els Laietans de Gramenet van participar amb molta dignitat en la diada de Festa Major (igual que dissabte en el seguici dels balls populars), però sí que ha estat la tònica dels mesos anteriors.

Els Castellers de Santa Coloma –fundats el 1985 amb una columna vertebral de components que pujaven als Castellers de Barcelona– no van poder fer cap castell l’any passat: només pilars de 4. Enguany, tot just en porten els primers. El cas dels Laietans de Gramenet –creats el 2013– no és gaire més esperançador: el 2022 van alçar més de 30 pilars de 4, però només una desena de castells; enguany en porten mitja dotzena.

Realment, en la diada de diumenge les dues colles de Santa Coloma van exhibir progrés i voluntat de superació i també es van fer pinya mútuament. Alguns a nivell local consideren que pot ser un punt d’inflexió en la difícil trajectòria posterior a la pandèmia. Però el cert és que els registres acumulats en els anys anteriors tampoc resultaven musculosos. La pregunta és més que necessària: cal que una població com Santa Coloma, amb evidents problemes per trobar castellers, tingui dues colles?

Futur previsible. De preguntes, tothom se’n pot fer les que vulgui. Perquè el que està clar és que les respostes només corresponen als propis protagonistes. És a dir, ningú no ha de venir de fora a dir-los a les colles petites que resisteixen sota mínims si han de poder fer castells. Es tracta d’una decisió pròpia. Això queda clar.

Però també queda clar que el món casteller té marcades les dinàmiques de funcionament des de fa anys. I també uns codis que compten amb uns nivells de consens ampli i que es vehiculen a través de la Coordinadora de Colles Castelleres. Aquest òrgan va implantar l’any passat un sistema que mesura si les colles estan en condicions de rebre el seu suport per continuar fent castells. És un mecanisme bastant lax, ja que a ningú no li agrada haver de fer l’inquisidor, i menys encara amb la gent que dedica esforços extres per sobreviure, com són les colles que només arrosseguen poques desenes de castellers.

Però no val fer-se trampes. La història dels castells és cíclica i està escrita des de fa temps. I aquests episodis diuen que resulta impossible mantenir la dualitat en poblacions on les dues colles no arriben a nivells alts. Ja va passar al Vendrell o a Reus, on la Nova i el Ganxets, sorgits amb empenta a començament dels noranta, van acabar desinflats i baixant la persiana. Per descomptat, va passar a Montblanc, on a meitat de la dècada passada hi va un intent frustrat per fer una segona colla. I el mateix es podria aplicar a Vilafranca, on resulta difícil trobar-li el sentit que es mantingui una tercera colla amb enormes dificultats per fer castells de 6. Que un grup de castellers disconformes amb la línia de la colla pleguin i en formin una altra és, certament, molt casteller, ja que al llarg de la història s’ha reproduït en diverses ocasions. Però en poques, ben poques, s’ha traduït amb èxit.

Articles relacionats:
La difícil dualitat castellera local (6 de setembre de 2016)
Sabadell i Torredembarra veuen castells de 9 i bons 4de8 (3 de setembre de 2023)