El 2023, 90 colles convencionals van aconseguir enlairar, com a mínim, un castell de 6. És una xifra elevada, que és conseqüència del boom registrat a mitjans de la dècada anterior, quan van aparèixer prop d’una trentena de colles noves. A aquesta xifra caldria sumar-ne dues de l’exterior (els Xiquets de Copenhaguen i els Castellers de París). Tot plegat és una xifra positiva, que il·lustra un mapa casteller fornit i suficientment estès, que mostra una representativitat territorial que no és del tot equilibrada, com resulta lògic, però sí àmplia i generalitzada. Només les comarques de Lleida (a més de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, en el cas de les sud de Tarragona, i el Ripollès en les de Girona) mostren una zona verge de colles castelleres. La fotografia actual, des d’un punt de vista territorial, és la més completa que ha tingut el mapa casteller en la seva història.
L’altra cara de la moneda és la dificultat que un bon grapat de colles tenen per aguantar la persiana amunt. El món de les colles de 6 és un univers particular que poc, o gens, se sembla a les colles de nivells superiors. Hi ha colles que han fet de la seva existència un acte de resistència permanent, que fan assaigs amb poc més d’una vintena de persones i que tenen dificultats per tancar un cordó sencer d’un 4de6. N’hi ha que fa anys que viuen amb aquesta condició; s’hi han habituat i han tingut l’encert d’evitar d’anar més enrere, ja que això hagués suposat la seva desaparició.
De les 90 colles que van fer castells el 2023, n’hi va haver 35 es van moure en els castells de 6. D’aquestes, sis no van poder fer cap actuació amb tres castells; una, fins i tot, no en va fer cap de 6 en tot l’any. La Coordinadora de Colles Castelleres ha iniciat recentment un pla de seguiment per a les colles amb més dificultats per fer castells, per assessorar-les en les seves vies de recuperació, però al mateix temps per a controlar que compleixen els mínims necessaris. Les imatges d’algunes colles fent construccions de 5 pisos en actuacions, que enlairen castells sense totes les peces necessàries del pom (ajuntant l’aixecador i l’enxaneta en una sola figura i posició) o amb mancances evidents en els grallers desperten, cada cop més, un sentiment de preocupació –i rebuig– en amplis sectors del món casteller, per considerar que afecten la imatge comuna. El cert, però, és que aquests episodis cada cop resulten més residuals i esporàdics i la majoria de colles de 6 han sabut trobar el seu equilibri en els mínims necessaris.
Tot i que el mapa casteller continua sent sòlid, en les dues darreres temporades han aturat la seva activitat quatre colles: els Nyerros de la Plana (fundats el 1998 a Manlleu), els Vailets de l’Empordà, els Castellers de les Gavarres (a la Selva) i els Picapolls de la Gavarresa, que abraçaven un àmbit territorial que incloïa municipis del Moianès i el Bages. Aquestes tres darreres, eren colles procedents del boom de la dècada anterior.
Per contra, també hi ha hagut noves incorporacions, com la Colla Castellera del Baix Montseny, que s’ha sumat recentment a la família castellera. El tram final del 2023 també va permetre escenificar la recuperació d’algunes colles que l’any anterior, després de la pandèmia, no havien pogut fer castells i havien limitat la seva activitat a plaça a només pilars.
