“Suïcides”, “agosarats” o “només estan per la festa”. Alguna que altra vegada he escoltat algun d’aquests qualificatius als castellers universitaris fets per castellers de colles convencionals. Anar a la colla universitària no sempre està ben vist. Unes opinions superficials i que es queden amb els castells que es fan i les festes que es gaudeixen. El món casteller actual no s’entendria sense les colles universitàries, ja que tenen moltes coses a agrair i més quan, any darrere any, trenquen els seus propis sostres sovintejant castells de la gamma alta de 7, de 8 pisos i ja pensant amb els galons de 9.
Ser cap de colla, president, cap de pinyes, de troncs o tresoreria, entre d’altres, són rols que sovint a les colles convencionals tenen un perfil adult. Les colles universitàries permeten que castellers aspirin aquests càrrecs amb 19 o 21 anys i empoderar-los de cara a la convencional. De fet, grans caps de colla han tingut abans les regnes d’una colla universitària.
També cal remarcar el fet de tastar posicions al castell que potser a la convencional costa d’assolir-ho. Pujar al folre, fer castells de 8 o un pilar de 5. La colla universitària dóna aquelles oportunitats que a la convencional costa arribar-hi, ja sigui perquè hi ha menys planter, més necessitats de rotacions o, perquè no reconèixer-ho, la inutilitat de tenir un cognom familiar en concret.
Molts ens vam posar les mans al cap quan a finals del 2023 hi havia la possibilitat de veure el primer intent de castell de 9 pisos per part dels Arreplegats de la Zona Universitària. Ara bé, que la colla es plantegi aquest repte, se’n beneficiarà el món casteller. Sens dubte, cal replantejar el reconeixement social que les colles universitàries que es mereixen.
