Aprofitant que aquest dissabte se celebra a la carretera del Doctor Robert la Diada de Colles Campiones del Concurs, he volgut fer un breu repàs a la història d’una diada tan especial. Per a algunes colles hi ha places que són talismà, per a d’altres hi ha diades que els marquen la història o també, a vegades, n’hi ha on toquen fons, per això els Nens i la plaça de braus de Tarragona són sinònim de tot el que acabem d’anomenar.
Tots sabem que el Concurs de Castells de Tarragona és una diada completament diferent de la resta. Per començar, les colles accepten un conjunt de regles, una taula de puntuacions, una classificació i, sobretot, s’erigeix un campió. El món casteller ha evolucionat i s’ha transformat de forma notable en el darrer segle, però el concurs des del seu origen ha mantingut una essència única, la diada on la rivalitat esdevé competició.
L’origen del concurs de l’any 1932 neix de la voluntat del vendrellenc Pau Casals, el qual al llarg de la seva vida tingué un vincle molt gran amb el món casteller. El seu somni fou poder reunir les set colles existents en aquell moment en una diada. D’aquesta primera edició en podríem fer un article a part per tot el que suposà, però el fet que ens ocupa és que les tres colles vendrellenques –els Nens, els Mirons i els Caneles (aquestes darreres conegudes amb el nom dels seus dirigents)– renunciaren a participar-hi per motius polítics, a causa de l’empresonament del sindicalista Pau Padró.
A la segona edició de l’any següent, hi prengueren part els Nens, malgrat que ho fessin en la inscripció sota el nom de Mirons. Recordem que era la manera de distingir les diferents faccions vendrellenques. D’aquesta participació l’any 1933 destaca la mereixedora segona posició obtinguda gràcies a la segona torre de set descarregada de l’historial de la colla, però també un 5de7, el 3de7s, 4de7a, 3de7 i un intent de 4de8 que va cedir poc abans de ser coronat.
Després de les dues primeres edicions de la dècada dels trenta el concurs no va tenir continuïtat. Un cop finalitzada la Guerra Civil (1936-1939), durant la postguerra el fet casteller visqué una reorganització amb la desaparició o la fusió de colles. Amb aquest nou panorama casteller, s’inicià un nou període on els concursos seran una de les fórmules d’acceptació del fet casteller per part del règim, els quals se celebraran en diverses ciutats com Valls, El Vendrell (el qual se celebrà l’any 1945 a la mateixa ubicació de la diada d’aquest dissabte), Reus, Vilafranca del Penedès i Barcelona.
El format del Concurs de Tarragona es tornarà a celebrar en tres ocasions, de les quals cal destacar la de l’any 1952, on la colla vendrellenca va obtenir la primera victòria en quedar empatada amb la Muixerra de Valls, ja que descarregà la tde7, el 4de8, el 3d7s, però quedà en intent el 3de8. En les dues edicions següents foren paleses les dificultats que vivia el món casteller en aquella època, on els Nens obtingueren la segona posició en l’edició del 1954 i la tercera l’any 1956. A causa de les dificultats que vivia la societat, condicionaren la continuïtat del concurs fins a l’any 1970.
Després d’anys sense continuïtat del Concurs de Castells de Tarragona a la plaça de braus, l’any 1970 es tornà a celebrar. Fou iniciativa del Patronat Municipal de Castells de la mateixa ciutat que s’havia creat recentment amb l’objectiu de recuperar el concurs. El primer èxit d’aquest concurs fou la confirmació per part de les dues colles principals del moment, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell, les quals, malgrat la pugna dels anys anteriors, no coincidien a plaça des del Sant Fèlix de 1967. Cal destacar que els anys seixanta havien estat marcats per altres concursos com els Jorba Preciados celebrats a Barcelona o les Anxaneta de Plata de Vilafranca del Penedès.
En aquell concurs, que ràpidament fou anomenat el concurs del segle, es compliren les expectatives que s’hi havien dipositat. Les dues colles van dur a terme les mateixes construccions, el pde6, pde7f i tde8f. La victòria fou per la colla vendrellenca que aconseguí descarregar tant el pilar com la torre. En el cas d’aquesta darrera estructura, va produir-se un fet insòlit al veure la mateixa estructura carregada i descarregada per primera vegada al segle XX en la mateixa jornada. I recordeu també aquest Pilar de sis, del qual parlarem més endavant.
En la següent edició del concurs, la de l’any 1972, malgrat el domini els Nens en el món casteller, no hi prengueren part, per no acceptar les normes establertes pel patronat, fet que causà que a partir dels anys següents el Concurs passà a ser Manifestació Castellera, amb la voluntat de reunir totes les colles i evitar els conflictes. Destaquen el 3de8 i la tde8f carregats l’any 1974, el primer per ser el primer tres de vuit vendrellenc que va veure l’aleta en aquesta plaça, i el segon com a millor castell de la jornada.
A l’inici de la dècada dels anys vuitanta el Concurs recuperà el format, que ens arriba fins a l’actualitat. En l’edició de 1980 els Nens obtingueren una quarta posició en assolir la tde7, però només aconseguiren carregar el 4de8 i el 5de7, fet que evidenciava una pèrdua progressiva del nivell mostrat una dècada enrere i que marcaria les edicions següents. Cal destacar l’edició polèmica del 1982, en què obtingué la vuitena posició amb la tde7 carregada i el 4de7a, però que la colla es retirà en solidaritat amb la desqualificació de la Colla Joves, malgrat que es va acabar anant a recollir el premi. En les edicions posteriors, marcades per la pèrdua dels castells de vuit, la colla ocupà posicions menys destacades: el 84 la vuitena, el 86 dotzena, el 88 desena i el 90 la vuitena. Cal destacar que en aquestes edicions hi participaven encara la majoria de colles existents.
Una edició sobre la qual s’ha parlat en diverses ocasions és la del 1992, en què s’evidenciaren les dificultats que passaven els Nens en aquella època. Aquella colla que havia aconseguit dues victòries, obtenia zero punts en aquesta fatídica edició i quedà en la darrera posició. Una de les conseqüències d’aquesta derrota, en un moment d’efervescència castellera arreu del país, fou el retorn de la dualitat vendrellenca. Casualment, aquesta rivalitat marcà les edicions següents, la del 94 les dues colles empataren en la desena posició. A la següent edició, la del 1996, la plaça de braus fou l’escenari on els Nens, després de deu anys, tornaren a veure l’aleta en un castell de vuit pisos i amb aquest 4de8 carregat, la tde7 i el 3de7s s’aconseguia una mereixedora vuitena posició. En el darrer concurs del segle passat, l’any 98, aconseguí la tretzena posició.
A l’inici del nou mil·lenni, l’any 2000, es recorda perquè va ser la darrera en la qual els Nens no hi participaren. Pel que fa a la primera dècada del segle XXI, en destaca una dada: en les quatre participacions el castell màxim assolit és la torre de set descarregada i les posicions dels anys 2002, 2006 i 2008 és la catorzena, i l’any 2004 la setzena. La veritable victòria d’aquest període és la participació de la jornada, evidenciant que els Nens estaven entre les divuit colles escollides per formar-ne part.
L’any 2010, la darrera ocasió que el concurs fou únicament en diumenge, s’obtingué la dotzena posició amb el 4de8 com màxim castell assolit, malgrat els dos intents de la Td8f. Concretament, dos anys més tard, l’any 2012, a la primera edició de dissabte del concurs de castells, trobem un dels punts d’inflexió més importants per a la colla. Després d’un inici de temporada marcat per un canvi generacional al capdavant de la tècnica i amb un mètode d’assaig renovat, els resultats a plaça no havien acompanyat. Amb això la colla completà les dues primeres rondes, amb el 7de7 i el 4de8 descarregats amb solvència. A la tercera ronda, per a sorpresa de la colla, s’entregaren les pinyes impreses amb paper als castellers, el castell era la tde8f, la qual tornà a veure l’aleta en aquella plaça després de 38 anys.
Continuant amb aquesta dinàmica positiva l’any 2014, en l’edició del concurs de castells els Nens s’aconsegueixen classificar per la jornada de diumenge. En aquesta jornada s’aconsegueix descarregar la tripleta de vuit (3de8, tde8f i 4de8) a la qual s’hi suma el pde6, essent la primera vegada en la història de la colla que s’assolia aquesta actuació. Assolir aquells castells va servir per classificar-se com la dotzena colla del món casteller. Per altra banda, el pilar de sis, era la segona vegada que es descarregava a la plaça de braus de Tarragona, i curiosament la primera datava del 1970, per part dels Nens també.
L’edició del 2016 és la darrera en la qual els Nens han pres part en la jornada de diumenge, dels quals cal destacar el primer 4de8a descarregat en primera ronda i el 3d9f carregat en la segona, essent la primera aleta d’aquests castells a la plaça tarragonina per part dels Nens, que valgueren una dotzena posició. En les dues darreres celebracions d’aquest certamen, el regust que n’ha quedat és prou diferent, el 2018 en la jornada de dissabte van assolir-se el 3de8, 4de8 i 7de7, que van marcar un descens fins a la dinovena posició, però va ser la darrera ocasió que la colla ha dut la tde8f a plaça, encara que aquesta quedés en intent. L’any 2020, a causa de la pandèmia, no es va realitzar el Concurs de castells, tot i que se celebraven 50 anys d’aquell concurs del 1970. I en la darrera ocasió, la del 2022, serà recordat per la tercera posició en la jornada de dissabte (i catorzena de la general) gràcies al 4de8, la tde7 i el 5de7. Cal destacar que aquest quatre va ser el primer castell de vuit pisos alçat per la colla després de l’aturada per la pandèmia.
Aquesta és la història dels Nens i el Concurs, i com bé anunciava el titular, s’hi han fet tots els papers de l’auca, començant per no participar-hi, empatar, assolir castells, quedar-ne últims i ,fins i tot, marxar-ne a mitja jornada, però sobretot, guanyar. Si una cosa queda palesa en aquest article és l’ambició d’una colla de no defallir malgrat les adversitats. La plaça de braus és i serà una plaça especial per als Nens, en la qual esperem poder escriure nous capítols d’aquesta llarga història.
