Va ser el dia de Santa Llúcia d’ara fa vint anys a l’Arboç. La població del baix Penedès era aleshores per als verds el que Vila-rodona ha estat fins no fa gaire per a les colles de Valls: l’actuació que tancava la temporada i on es podia repescar allò que no havia pogut arribar a la gran diada (Tots Sants en un cas i Santa Úrsula en l’altre). A aquella Santa Llúcia de 1994, els verds hi van acudir amb el seu objectiu màxim, que alhora havia esdevingut gairebé una obsessió: la torre de 9 amb folre i manilles.
Per Tots Sants s’hi van quedar ben a prop i va caure amb l’aixecador col·locat. El 13 de novembre – a la primera Diada de Colles del Penedès, celebrada a Sitges– hi van tornar i es va trencar quan l’enxaneta ja tenia el peu dret col·locat a l’espatlla dreta del dos. Encara quedava una darrera oportunitat: l’Arboç, la històrica localitat que dos anys abans havien convertit en plaça de 9 en la mateixa diada de desembre.
La torre va quedar en intent i els verds tancarien l’any sense tenir al seu historial aquesta perseguida construcció, que ells es van inventar, però que encara no havien pogut coronar, a diferència dels Minyons de Terrassa, la Colla Joves i la Colla Vella; aquests darrers l’havien descarregat per primer a la història a la Santa Úrsula d’aquell mateix 1994.
El desencís es va apoderar de nou al rotllo dels Castellers de Vilafranca i poc esperaven que la ronda de pilars els portés cap satisfacció en una temporada, on havien dominat el 4de9 amb folre, però poca cosa més. Però a la colla hi havia tres individus que esperaven la ronda final amb ànsies, ganes i un punt de confiança. Eren Fèlix Miret, David Monteagudo i Olga Àlvarez; és a dir, el segon, el terç i la quart del pilar de 6 amb el qual els de Vilafranca volien tancar l’actuació, que també culminava els vint anys de cap de colla de Carles Domènech, el Mènech, que plegava aquell dia.
Els tres pilaners vilafranquins havien començat a treballar l’estructura mesos abans. En aquells moments, el pilar de 6 era una construcció que havia desaparegut de les places: el darrer, el va fer la Colla Joves l’any 1988. Parlar de pilar de 6 era fer-ho d’un dels sostres dels castells. La Festa Major d’aquell 1994, els verds van atacar el dia de Sant Ramon el 4de8 amb l’agulla. El castell es va trencar en els dos intents abans que el tronc del 4 comencés a descarregar-se, però ja va ser un dels primers avisos que el pilar seria un dels objectius immediats dels de la capital del Penedès (tot i que al terç del pilar no hi va pujar David Monteagudo, sinó Lluís Esclassans).
Però abans que els de Vilafranca s’hi enfrontessin a l’espadat, el carrer Major de l’Arboç va veure en aquella diada de Santa Llúcia com s’alçava un altre pilar de 6. Era el de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, que, amb un terç que recordava el mític Àngel Batet de la Colla Vella i que va parar l’imparable, va estar a punt de coronar la fràgil construcció; va cedir en el moment final després de fortes sotregades.
Després de l’intent dels verds tarragonins, va ser el torn dels del Penedès. El pilar es va erigir estable i va aconseguir aguantar el moment crític de la motxilla per coronar-se i caure de seguida, un cop s’havia girat en excés. Va ser una alegria esperada i necessitada per als verds, als quals les contínues ensopegades amb la torre de 9 i les escasses possibilitats d’imposar-se als darrers concursos, els havia atorgat un paper per darrera de les colles punteres, fins i tot superats per una emergent Jove de Tarragona.
Però aquell migdia de desembre va ser l’inici del canvi que portaria els Castellers de Vilafranca al lideratge dels castells. El 1995, amb Francesc Moreno, Melilla, com a cap de colla, aquell pilar de 6 va acabar per explotar: a les Fires es carregava el de 7 amb folre i per Sant Ramon el de 8 emmanillat. El de 6 es descarregaria a Vilanova i el de 7 a la diada del Mercadal de Reus. I amb aquell espadat de 6 va arribar la gran època dels pilars.
Foto 1: David Monteagudo pujant damunt Fèlix Miret, el 13 de desembre de 1994 (Foto: Jordi Tutusaus)
Foto 2: Pilar de 6 carregat (Foto: CdV)
SANTI TERRAZA
El desembre congelat ha glaçat la plaça
Descarregar el pilar de 6 ja no és una loteria
