El 2024 és any parell, el que vol dir que és un any de Concurs. I el que vol dir també, que hi ha uns temes que tornen a estar a l’aparador casteller i comencen a aparèixer en articles d’opinió. Uns temes que ja s’han convertit en uns clàssics: “L’aforament de la Tàrraco Arena Plaça”, “La dificultat dels castells desfolrats envers els castells amb folre i manilles”, “El sistema de venda d’entrades”, “L’absència dels Minyons”, “El Concurs amb seu única a Tarragona”, “La durada del Concurs”, “El valor dels castells descarregats i el valor dels carregats”, “Els xiulets cap els Castellers de Vilafranca”, “Concurs anual”, “El domàs dels Verds”… i també d’un tema que necessita urgent solució i del que tractaré: “La recerca d’alternatives per a la puntuació dels castells al Concurs”. 

El sistema de puntuacions del Concurs ha quedat obsolet. És feixuc i molt inestable. En pocs concursos es mantenen els valors dels castells; un any valen més els castells nets i al cap de dos en valen més els castells amb folre i manilles. Són puntuacions que generen molta discussió i quasi sempre s’acaben tancant per decisions subjectives més que per decisions objectives. Tothom troba els arguments per escombrar cap a casa: “els castells amb folre i manilles només són apilonar gent” o “els castells nets són un numero de circ i amb quatre motivats ja els fas”, entre d’altres perles. Tinc la sensació que les propostes que han sortit són sempre més del mateix. Intents de trobar fórmules en base a quants se n’han fet, quantes colles els han realitzat, quants intents, quants carregats, quants descarregats… Per molt que es facin fórmules, sempre és complicat valorar altres paràmetres, sobretot socials i emocionals, que són els que més ens diferencien d’altres esports.

De la forma que han evolucionat els castells i les discussions que ha generat la seva valoració, els sistema de puntuació hauria de potenciar cercar la colla més complerta. És a dir, la colla que domini els castells nets i els castells amb folre i manilles, però també els castells que en direm compostos o per sota (cinc, set, nou, deu, per sota, amb agulla,…). És a dir, agrupats per execucions tècniques similars.

Fem un exercici d’imaginació i embastem una proposta. Les tres primeres rondes, cada una amb cada un d’aquests grups: una ronda de castells desfolrats, una altra “amb folre i manilles” i la tercera amb castells compostos o per sota. La colla guanyadora està clar que seria, no només la millor, sinó la més completa. És evident, ni que sigui amb menys mesura, que continuem amb la necessitat de fer una valoració individual de cada castell per classificar-lo en el seu grup.

Fer aquests subgrups seria una opció. Agrupats per dificultat semblant.

Però una altra opció, més trencadora, és fer un sorteig per escollir un castell de cada grup i que les colles del mateix nivell concursin amb el mateix programa. Amb les colles que es juguen el Concurs, imaginem que hi surt 4de9sf, 3de10fm i 3de8s. Aquestes colles participarien amb els mateixos castells. No es podria dir que les puntuacions afavoreixen una colla més que a una altra. Amb més certesa es podria dir que tots juguem amb les mateixes cartes. I estem d’acord que la colla guanyadora seria la colla més completa.

Sembla que aquest sistema pot privar estrenar castells inèdits que no s’hagin vist mai i, per tant, que no es vegin al Concurs. Tenim cinc rondes, en queden dues. Les colles que hagin assolit, amb èxit, les tres primeres rondes, vol dir que han fet un castell de cada grup i han demostrat que són complertes. Els hi queden dues rondes on poden fer aquests castells per intentar guanyar el Concurs o per superar la seva puntuació.

No menys important per a mi, és que el guanyador del Concurs ha de descarregar com a mínim un castell. No es pot ser guanyador del Concurs si no n’has descarregat un com a mínim. I millor seria permetre només un carregat, com ja es va fer el 2016. 

Sobre aquest tema, de vegades s’argumenta: “com ens podem permetre no valorar un castell carregat?”. És cert, però també ens podríem preguntar: com podem deixar de valorar un castell que ha arribat fins la cassoleta? No? I es podria proposar posar més valors, no només carregats i descarregats. Podrien ser cinc variables de puntuació: fins a dosos, fins a cassoleta, carregat, dosos fora i descarregat.

Per imaginar que no quedi. Penso que estem en un moment que s’ha de fer un pas endavant. S’ha de ser valents en fer noves propostes, en cercar alternatives innovadores per les puntuacions dels castells i el seu funcionament. Evidentment imaginatives, però el més important que cerquin l’alternativa que premiï la colla que domini tots els tipus de castells i tècniques. Pensem-hi!