El nivell de coneixement dels castells entre la població catalana és pràcticament universal, o, el que és el mateix, gairebé tots els ciutadans de Catalunya (el 97,5%) saben què són els castells. I a grans trets, consideren que l’activitat castellera és positiva i que ha anat a més els darrers anys. És una activitat, a més, que els catalans consideren en un percentatge elevat com a perillosa o molt perillosa (47%).

Aquestes conclusions es poden extreure del baròmetre de novembre del 2023 del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO). A les preguntes habituals que periòdicament fa aquest organisme sobre la vida política i les qüestions socials del país, a la darrera enquesta (feta entre els dies 9 d’octubre i 7 de novembre i, per tant, sota l’impacte de diades tan importants com Santa Úrsula o Tots Sants) se li van afegir algunes qüestions sobre la percepció dels castells, en col·laboració amb el Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (Cepac).

El percentatge de coneixement dels castells és tres punts superior entre els ciutadans nascuts a Catalunya (99%) en relació amb els nascuts en altres comunitats autònomes espanyoles (96%). Entre els nascuts fora d’Espanya, el percentatge de coneixement és del 78%. El coneixement global és, doncs, molt elevat, fins i tot superior a l’enquesta que la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i l’aleshores Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat van encarregar l’any 2007, en la qual el percentatge de coneixement dels castells era del 96,4% en resposta espontània. Les dues enquestes, per la mostra, els objectius, el qüestionari i el mètode utilitzats, no són comparables, però sí que serveixen per copsar la tendència de l’evolució de la percepció del món casteller entre la societat catalana. Més encara, si tenim en compte que entre el 2007 i el 2023 no hi ha cap estudi publicat sobre aquesta matèria.

A més de conèixer què són els castells, una dada rellevant del sondeig és que l’activitat castellera és percebuda com una cosa positiva pel 92% de la població. Aquest percentatge és una mica inferior a l’obtingut el 2007, quan els qui consideraven l’activitat castellera com una cosa positiva o molt positiva era del 93,5 %. Pràcticament, no hi ha variacions en els percentatges de les dues enquestes. Sí que s’observa que a l’enquesta del CEO hi ha més gent que considera “molt positiva” l’activitat castellera que no pas el 2007 (36 % i 25,8%, respectivament). Si no tenim en compte les diferències tècniques entre una enquesta i l’altra, podem afirmar que en aquests setze anys, els castells han millorat la imatge que generen entre la població catalana.

Aquesta última dada lliga amb la percepció que els ciutadans tenen de l’evolució del món casteller. Més de la meitat dels catalans creu que els castells han anat a més en els darrers anys, contra un 10 % que creu que es mantenen igual, i dos de cada deu consideren que ha anat a menys i que l’activitat ha minvat. És una dada interessant d’analitzar, tenint en compte que l’enquesta està feta en el primer any de recuperació plena de la normalitat castellera després de la pandèmia, i que el sotrac que la Covid ha provocat en l’activitat castellera podia haver generat una percepció diferent, de recessió, i no ha estat així. Aquesta dada, però, no la podem comparar amb cap altra, ja que l’enquesta del 2007 no va formular aquesta pregunta o alguna de similar.Activitat de risc. Quan es va fer l’enquesta de la Coordinadora, el 2007, el casc just s’acabava d’implantar. L’accident que va provocar la mort de Mariona Galindo dels Capgrossos de Mataró va succeir el 2006, i va ser el fet determinant que va fer que l’ús del casc es generalitzés. Aquest context feia que el debat sobre la seguretat en el món casteller fos viu, i també present en els mitjans de comunicació. Per això, les dades obtingudes en aquella enquesta no van sorprendre. Es demanava als enquestats que valoressin la perillositat de diverses activitats que es poden considerar de risc, com anar en moto, fer submarinisme, anar en bicicleta de muntanya o jugar a futbol, entre d’altres. El resultat del sondeig va donar que fer castells era la tercera activitat en percepció de risc de les que es proposaven, per sota d’anar en moto (73,5%) o fer submarinisme (61,2%).  Els castells eren percebuts com una activitat perillosa pel 42,3 % dels enquestats. Per sota, hi apareixien esquiar (39,7%), anar en bicicleta de muntanya (25,9%), viatjar en avió (19,2%), jugar a futbol (12,4%), o fer excursionisme (10%).

Les dades de l’enquesta del CEO no varien massa. A la pregunta directa sobre la seguretat de l’activitat castellera, un 44% creu que és perillosa, i només un 3%, molt perillosa. El 47% que suposa la suma és superior al 42,3 % del 2007. Tot i les diferències entre una enquesta i l’altra, no deixa de ser significatiu que la percepció del risc de l’activitat castellera no hagi variat en tots aquests anys o que, fins i tot, hagi crescut una mica. Val a dir que la majoria de la població considera els castells com una activitat segura, però l’elevat percentatge de població que observa el contrari és significativa i es pot considerar que no ajuda a una expansió del fet casteller, o a que s’incorporin nous efectius a les colles. Una dada interessant és la que mostra que aquesta percepció és més elevada entre els ciutadans nascuts en altres comunitats autònomes, que en la seva majoria (51%) consideren els castells com a perillosos o molt perillosos, contra el 45% dels nascuts a Catalunya.

Públic. El 87% de la població assegura que ha vist alguna vegada una actuació castellera en viu, a la plaça. L’enquesta no va més enllà, i no pregunta si s’ha vist més d’una actuació, o en quina plaça, o en quin context. De la mateixa manera, un 91% dels enquestats pel CEO afirma haver vist alguna vegada una actuació castellera per televisió, sense precisar ni quina, ni quantes, ni el temps dedicat a veure-la. Això sí, l’edat els qui veuen castells per televisió és més elevada que la mitjana dels qui van a la plaça. En qualsevol cas, són dades coherents amb el nivell de coneixement del fet casteller que mostra el treball demoscòpic.

Aquesta dada sí que es pot comptar amb les que mostrava l’enquesta del 2007, que entrava molt més en el detall. Aleshores, un 83% dels enquestats recordava haver vist actuacions o informacions castelleres per televisió. Cal remarcar que la pregunta parlava tant d’actuacions senceres, com informacions vistes, per exemple, als programes informatius de les televisions. L’any 2007, el món de les televisions locals no estava tan consolidat com ara, i aquesta és una variable important, sobretot si tenim en compte que, malgrat que el mapa televisiu local encara no era el que és ara, el 5,9% dels enquestats deia que havia vist castells per la televisió local. Les televisions de Reus, Tarragona (encara no havia nascut Tac 12) i Terrassa eren les més citades.

El 2007, un 90% dels enquestats deia que havien vist castells per TV3 o pel Canal 33, i un 6,1% per les televisions d’àmbit estatal. No podem comparar aquestes dades amb les que s’obtindrien avui, un cop consolidades les retransmissions castelleres que fa La Xarxa a través de les televisions locals i per streaming. Tampoc les que l’enquesta del 2007 mostrava sobre la informació castellera a la premsa o a la ràdio, ja que el panorama actual poc té a veure amb el que hi havia aleshores, i no es valorava l’impacte de les xarxes socials, que avui tenen un pes determinant i el 2007 eren pràcticament inexistents (Facebook va néixer oficialment el febrer de 2004 i Twitter, el març de 2006, si bé van trigar uns anys en implantar-se socialment).

I pel que fa a les actuacions a les places, la dada del CEO sí que mostra un creixement notable en relació amb l’enquesta de la Coordinadora: El 87% que afirma haver vist alguna actuació castellera és molt superior al 68,30% que indicava el mateix el 2007.

La conclusió de tot plegat és que els castells continuen sent molt coneguts i estan ben valorats per la població general, que la veu com una activitat de risc. Es tracta de conclusions que no han canviat massa entre el 2007 i el 2023.

Aquest reportatge va aparèixer publicat a l’Anuari Castells 2024 i el recuperem ara al web de la Revista Castells, amb motiu de la caiguda de Sant Fèlix. L’article analitza els resultats de dues enquestes d’opinió ciutadana realitzades els ays 2007 i 2023 a la societat catalana per conèixer la seva percepció sobre els castells. Podeu trobar l’Anuari Castells en la versió en paper en els punts de venda i en la versió digital, en la plataforma iQuisoc.cat.