Les dues colles dels Xiquets de Valls es van presentar ahir a plaça per a protagonitzar l’actuació de la Diada Nacional amb el mateix programa en cartera (els dos bàsics de 9, el 4de8p i el pde8fm), la mateixa ambició (sumar per a reposicionar forces després d’uns dies complicats) i un mateix objectiu: no caure. Es tractava de la primera actuació rellevant a la Zona Tradicional després de l’accidentat Sant Fèlix i d’haver viscut una muntanya russa emocional en els darrers dies, que ara requeria un bàlsam. El balanç final de la Diada va ser aquest bàlsam, ja que totes dues colles van sortir amb dos compactes pilars de 8 amb folre i manilles, però a canvi d’haver viscut una llarga actuació de tres hores, que va acabar deixant bona part de la plaça buida i on es va trobar a faltar l’energia electritzant que dibuixa les exhibicions a la plaça del Blat. El guió ahir era un altre.

El més rellevant no eren els resultats, malgrat que totes dues colles presentaven gamma extra en format de pilar emmanillat, sinó tornar a enfaixar-se amb les respectives camises i trepitjar les velles (i belles) llambordes del quilòmetre zero. Calia reafirmar que són els Xiquets de Valls, que ells es van inventar això dels castells i que, malgrat semblar de ferro, són gent de carn i ossos, que pateixen com tothom i s’emocionen com pocs.

El pròleg de la Diada es va situar davant dels arcs de Ca Magraner, amb motiu de l’acte de celebració de la finalització de la restauració del campanar. Totes dues colles van alçar pilars de 5, que van repetir poca estona després a la mateixa plaça del Blat al so d’Els Segadors. El context resultava més vallenc que en altres ocasions i així es va reflectir a l’actuació, on bona part del públic –també a la plaça i no només al carrer de la Cort– va ser local, a diferència del que acostuma a passar en la resta de diades.

Colla Vella. Dissabte, la parròquia de la Vella va tornar a plaça, en una actuació a Sant Pere i Sant Pau que resultava de tràmit. Ja aleshores, els ànims havien tornat al seu lloc, especialment després que divendres rebessin l’agraïda visita de la Mia a assaig. Manel Urbano va fer saber als seus castellers que el ritme per a les properes setmanes quedaria marcat no només pels resultats a assaig, sinó també pel batec de la canalla. “Cal saber llegir cada moment”. A més, dilluns els va comunicar que per a l’actuació d’ahir comptaven amb diverses baixes claus per qüestions laborals.

I el rotllo de la Vella va saber llegir el moment. Ahir era dia de recuperar i de sumar. I també de tornar a somriure. Van obrir amb un compacte 3de9 amb folre, que es va mostrar rodó i aplomat. Van continuar amb un 4de9 amb folre, en què una rengla va quedar oberta al terç, però que van saber tancar progressivament per a que s’executés amb plena seguretat. Per a la tercera ronda, tenien el 4de8 amb el pilar a punt, però raons internes d’alineació van obligar a canviar-lo pel 5de8.

El pilar de 8 amb folre i manilles era la gran assignatura del dia. A diferència de Vilafranca, tant el folre i les manilles com l’estructura es van mostrar forts i estables i el pilar va arribar a bon port. Crits tímids de “I Vella, i Vella, i Vella, Vella, Vella…” i objectiu complert. Divendres hi haurà assaig de nou i diumenge a Tarragona serà un altre dia, previsiblement amb uns altres plans, però sense alterar el guió: llegir el moment.

Colla Joves. Els del carrer d’en Gassó afrontaven la diada també condicionats pels torns laborals i baixes rellevants en el seus troncs. Això els va obligar a sortir de 4de9 amb folre, enlloc de fer-ho de 3, ja que els calia esperar l’arribada d’un terç. Però el castell es va mostrar feble des d’un primer moment: obert a terços i amb alguns dels quarts i quints que no arribaven a cama des d’un bon inici. Amb bon criteri, el van tirar avall.

Hi van tornar amb un segur 4de8 amb el pilar, van continuar, ara sí, amb rodó i bell 3de9 amb folre i van enfrontar-se de nou al 4de9f. Però tampoc aquest cop va tenir la solidesa necessària. Va patir ja al folre d’entrada i va presentar problemes similars amb rengles allunyades com en el primer intent. També el van fer baixar.

Sense el 5de8 (enguany no n’han fet cap) i amb el 2de8f condicionat per les baixes (dilluns van fer proves amb altres components, però no van resultar efectives), l’única opció que els quedava era el 4de8 per tancar les rondes de castells i jugar-s’ho tot al pilar.

I el pilar de la Joves no decep. Esvelt, segur, sòlid, de postal… el d’ahir va ser dels millors que han fet mai.

Quan les dues colles van aixecar les seves principals construccions, al voltant de les 11 de la nit, la part final de la plaça (la que dona al carrer Major) era pràcticament buida, en una postal insòlita a Valls en les últimes dècades. Havien passat tres llargues hores on, potser el més important, a banda dels pilars de 8, és que havien tornat a plaça a aixecar els seus castells i demostrar al món que això continua. Per si algú mai havia tingut cap dubte.

Diada Nacional a Valls
Colla Joves Xiquets de Valls: (id)4de9f, 4de8p, 3de9f, (id)4de9f, 4de8, pde8fm
Colla vella dels Xiquets de Valls: 3de9f, 4de9f, 5de8, pde8fm