La Diada de Santa Úrsula no va acabar diumenge. De fet, a Valls les diades de Santa Úrsula duren setmanes o mesos. Per a la colla que guanya (sí, per Santa Úrsula es guanya o es perd, tot i que en alguns casos poden guanyar totes dues), la diada continua present en l’estat d’ànim dels seus castellers i aficionats, i s’exterioritza durant un cert temps vers els de l’altra colla. Però en ocasions, la diada continua present en l’univers local més enllà dels resultats estrictament castellers, tot i estar-hi directament relacionats. Fa dos anys, va ser pel col·lapse de les atencions sanitàries i enguany ho serà per tot el que es va originar arran la pluja i que la Colla Joves marxés de plaça després de la segona ronda, així com un intent d’agressió després del 4de9sf dels rosats.

Des de diumenge a primera hora de la tarda circulen dues versions a Valls sobre el que va succeir i ahir dilluns es van refermar, un cop es van pair les respectives celebracions, ja que la d’enguany ha estat una diada amb resultats per sota dels desitjats per totes dues colles, però, sense cap mena de dubte, d’alt valor casteller a una banda i l’altra. Ajuntar en una mateixa diada un castell de 10, ni que sigui només carregat, i un desfolrat és un resultat d’extraordinari valor.

Les dues versions que circulen per Valls són, evidentment, una per colla i no admeten gaires matisos per part dels qui les defensen. O es fa bandera d’un relat o de l’altre. Difícilment, hi haurà algú en qualsevol de les dues colles que pugui sostenir una via intermitja, si més no en públic. Si entre el blanc i el negre, sempre acostuma a haver-hi multitud de tonalitats de grisos, entre el rosat i el vermell no hi ha marge. O és un o l’altre. Això és Valls i forma part de la (inigualable) identitat pròpia del km 0.

L’espai a la Casa de la Vila. El cert, és que totes dues colles poden arribar a defensar la seva veritat, tot i algunes mancances en el relat. Per exemple, la Colla Joves té tota la raó quan es queixa de la insuficiència del seu espai en relació al que té la Colla Vella a l’interior de l’Ajuntament i que, en conseqüència, els seus castellers van estar diumenge més sotmesos a la pluja que els rosats. La Joves va guanyar espai ara fa uns anys, quan l’Ajuntament va habilitar noves superfícies en el primer pis de la Casa de la Vila, però no resulta comparable amb la comoditat i facilitat que disposa la Colla Vella en les oficines de l’OAC i el vestíbul de l’Ajuntament als quals s’hi accedeix per tres de les quatre portalades. Són espais que qualitativament no resulten iguals: un és de primera i l’altre de segona.

Ara bé, tot i tenir més i millor espai, diumenge la Colla Vella no va posar els seus 600 castellers amb camisa dins l’Ajuntament per a que no els caigués la pluja en els moments en què va resultar més intensa, entre d’altres coses perquè tampoc hi cabrien (a l’OAC, hi ha taules, cadires i altres estris). Els rosats podien refugiar-se amb més facilitat, però no tots ho van fer i un bon grapat dels seus components van mantenir-se a plaça, de la mateixa manera que alguns de la Joves es van protegir sota els arcs de Can Segarra (en aquest sentit, caldria parar atenció a la diferència de teixits en les camises de les dues colles: les rosades resulten més permeables a la humitat, sigui la pluja o la suor de l’estiu).

Marxar abans d’hora. Deixar la plaça després del segon castell, tot i la pluja que hi queia de manera intermitent i malgrat que un bon grapat de camises estiguessin mullades, no figurarà entre les millors decisions que ha pres la Colla Joves. Si la Vella va acabar fent tres castells (i fent ús de la quarta ronda que marca el nou protocol d’intents i desmuntats estrenats enguany) i el pde8fm, també ho hauria pogut fer la Joves. Plovia el mateix a una banda i altra de la plaça, tot i les evidents diferències en la disponibilitat d’espais. De fet, va resultar paradoxal que cada cop els rosats enlairaven una prova s’accentuava la pluja.

Després d’haver carregat el 3de10fm en primera ronda i haver completat un dels 2de8 més majestuosos vistos mai en segona, el cap de colla de la Joves, Francesc Ramon, va anotar-se el 3de9 sense folre en la seva agenda mental. En les últimes setmanes, al carrer d’en Gassó han fet el 3de8 net tres vegades. Poca broma. Només uns castellers d’enormes prestacions són capaços de fer això. Es tracta d’un aval de notable valor per atacar el castell més difícil entre els vistos fins ara, si bé també és cert que un cop el posaven damunt la pinya als assaigs, el 3 no oferia les mateixes garanties. (Al Portal Nou, per contra, el 3de8 net l’havien fet un sol cop aquests dies, però el 3de9sf el pujaven fins aixecador amb relativa comoditat).

La resposta a la pregunta de per què la Joves va renunciar a la tercera ronda i, en conseqüència, a la possibilitat de bastir una de les millors diades de tots els temps ens remet a la manca de matisos que hi ha entre el vermell i el rosat. Al carrer d’en Gassó, el discurs resulta unànime: sense prou espai per a protegir-se de la pluja, les camises mullades i el fred que alguns havien pres (feia una temperatura més pròpia de la Diada de Minyons que de Santa Úrsula) no resultava aconsellable continuar fent castells. Al Portal Nou, el discurs entre la seva parròquia també és generalitzat: els seus rivals no tenien tercer castell amb garanties mínimes i volien guanyar per punts amb només dues rondes (la suma del 3de10fm carregat i el 2de8sf descarregat és lleugerament superior a la del 4de10fm carregat i el 4de9sf descarregat). Sense matisos a una banda i l’altra.

La necessitat d’un protocol. Sigui com sigui, el que va posar de manifest Santa Úrsula és que els Xiquets de Valls i l’Ajuntament tenen a partir d’ara l’enorme repte de marcar un protocol que contempli com procedir en situacions com aquesta. No resultarà fàcil, perquè qualsevol moviment a curt termini podria suposar una esmena a les decisions preses diumenge a plaça. Però el km 0 i la Diada de Santa Úrsula no haurien de tornar a veure una colla marxant de plaça a mitja actuació, mentre l’altra la pot finalitzar amb relativa normalitat.

Amb un protocol ben definit, avui la Joves estaria dedicant la major part del seu temps i esforços a celebrar el seu primer castell de 10, enlloc de justificar la seva decisió de no acabar la diada. Per la seva part, la Vella estaria focalitzant l’atenció en què la seva actuació s’ha situat entre les millors amb tres castells de tots els temps. I el conjunt dels Xiquets de Valls no haurien de suportar mirades foranes d’incomprensió.

Inacceptable. De la mateixa manera, tampoc s’haurien de tornar a veure episodis com els protagonitzats per algun casteller de la Colla Joves després del 4de9 sense folre descarregat per la Colla Vella. Fins a tres vegades, un membre amb la camisa vermella va intentar agredir a un dels sisens que va celebrar efusivament –i amb un marcat to burleta cap als seus rivals–l’èxit del castell total (veieu el vídeo de sobre a partir del minut 3’26’’). La Colla Vella ha anunciat avui que prendrà les “oportunes accions” contra aquests fets.

Els gestos, les dedicatòries i les mirades poden agradar més o menys, però sempre han existit a la plaça del Blat. De fet, una de les quints del 2de8sf de la Joves també el va celebrar amb més que mirades desafiants cap a l’altra banda. Forma part de l’essència del km 0. Però intentar agredir amb un cop de puny a un rival (i menys encara un nano de 16 anys) és del tot punt inacceptable, encara que sigui un fet puntual i no generalitzat (les pròpies colles se’n van cuidar a partir d’aquell moment de col·locar gent mediadora a la frontera). Episodis com aquests fan mal a la pròpia colla i a tota la dimensió històrica i única dels Xiquets de Valls.

El seny va per barris? I un darrer apunt respecte l’ús abusiu de les referències al seny, tant al Concurs per part de la Vella com a Santa Úrsula per part de la Joves. Manel Urbano i Francesc Ramon són persones amb seny, com també Àngel Grau. Resulta impossible avui pensar que hi hagi un cap de colla, sigui del nivell que sigui, que no tingui cura a l’hora de protegir els seus castellers i, especialment, la canalla. Una reivindicació partidista del seny pot acabar esdevenint un bumerang quan els resultats no siguin els previstos. El seny, com la rauxa, és compartit. I que duri.

Llegiu també la crònica:
Passió, tensió i castells en estat pur a la plaça del Blat