El simple fet d’haver estat el cap de colla que va liderar el procés que va permetre descarregar el primer castell de 9 del segle XX és ja un sòlid argument per justificar el Premi a la Trajectòria que Guillem Bartolí va rebre dissabte a la Nit de Castells. Potser pot estranyar que no hagi arribat fins ara, però ningú no pot negar la idoneïtat del reconeixement a un personatge que, a més, mai ha deixat de formar en les activitats de la Colla Vella, la seva colla. Estrany és l’assaig o l’actuació en què Guillem Bartolí no hi és, mirant les proves o els castells des de fora, per analitzar-los a fons, per comentar a qui se’l vol escoltar els detalls que hi ha vist, i per prendre nota dels castellers que van en cada pis, informació que guarda i que algun dia la colla deurà publicar.

La seva trajectòria ,i especialment, la gran gesta del castell de 9 del 1981, ha fet que Bartolí sigui un personatge respectat a les places, que visita sovint per veure castells de les altres colles. A tot arreu on va, sempre s’hi acaba formant un cordó de castellers que la fan petar amb ell, per comentar qualsevol aspecte de l’actuació o de l’actualitat castellera. De fet, les seves opinions són conegudes pel gran nombre d’articles que escriu sovint a la premsa local de Valls, i també a la Revista Castells, una extensa selecció dels quals han estat recollits en un llibre –Recull d’articles castellers (1981-2024)– i que mostren un Bartolí polèmic, ferm en la defensa de les seves opinions i del rigor històric, especialment en tot allò que afecta la seva colla. Tan contundent es mostra Bartolí a l’hora d’expressar les seves opinions, que genera alguns anticossos i, per tant, adversaris. Algú altre pensaria que no val la pena enfrontar-se en defensa d’uns principis, però Bartolí no defuig la controvèrsia, i n’entoma les conseqüències.

Fill de Figuerola del Camp (el mes d’octubre farà 90 anys) i traslladat a Valls als 21 anys, va arribar tard als castells, quan ja era un home fet i refet, als voltants de l’any setanta, i després de deixar la pràctica del futbol. La seva integració a la colla va ser ràpida, aviat va pujar a segons dels castells de 8 i també aviat va començar a formar part de la Junta de l’entitat. El 1979 va ser elegit cap de colla, responsabilitat que va exercir fins la temporada del 1989. Va escoltar algunes veus influents de la seva colla, i aviat va entomar el repte del 4de9f, que la Colla Vella provaria per primer cop, i descarregaria, el 25 d’octubre de 1981.

Un article seu escrit a El vallenc amb motiu de l’èxit dels Minyons de Terrassa amb el primer 2de9fm del 1993, en què analitza molt a fons tècnicament el castell, conté al final tota una declaració de principis del paper que ha de tenir un cap de colla. Deia: “les noves fites amb castells inèdits, o que encara no s’han fet en aquest segle, es poden aconseguir quan la colla que s’ho proposa té un gran potencial, però, sobretot, quan els capdavanters de torn tenen les idees ben clares i el convenciment ferm que tots els sectors estan disposats a col·laborar a una sola veu. Això és possible quan dirigents i dirigits són un sol bloc capaç d’aglutinar esforços i suggeriments per a esdeveniments d’aquesta mena, però que difícilment arriba a bon port quan falla algun d’aquests ingredients”. La de Bartolí era una concepció molt moderna del concepte de lideratge.

Fixeu-vos que aquest article conté moltes apreciacions del present de Guillem Bartolí. Algú altre, en plegar de cap de colla, hauria pogut allunyar-se dels castells, que ja se sap que comporten molt de compromís. Els seus gairebé 90 anys no són cap impediment per mantenir-se actiu, ni atent a tot el que passa al món dels castells. Encara ara, per exemple, pocs són els cronistes castellers que algun cop han rebut comentaris crítics de Bartolí, quan ha cregut que el que s’ha escrit no era prou precís.

La trajectòria de Bartolí no és únicament un llistat de mèrits castellers. La seva aportació al món dels castells va molt més enllà. I per això el reconeixement rebut fa justícia amb el recorregut vital d’un personatge que ha estat clau en la història contemporània del món casteller.

Articles relacionats:
Guillem Bartolí, els Verds, Lleida, Sant Pere i Sant Pau i una emotiva abraçada protagonitzen la Nit de Castells (25 de gener de 2025)