La setmana passada va finalitzar la fracció de major intensitat de la temporada castellera universitària. Un curs ple d’èxits per a les quinze formacions –consolidant el màxim històric assolit la temporada passada–, grans números, rècords, però també deures pendents.

La torre folrada fixa un nou sostre. El semestre d’hivern havia estat el tram amb més 2de7f de la història (13), superant l’hivern de 2023 (10) que fins ara en marcava el sostre. Només en calia una més per a igualar el passat curs 2023/24 com la temporada amb més 2de7f; i n’hi va haver prou amb la primera ronda de la primera diada (30è Aniversari de Ganàpies) per a fer-ho. Van ser els Bergants que, descarregant-la a primera ronda, feien pujar el comptador de torres folrades a catorze. Una estona més tard, els amfitrions firmaven la seva segona torre del curs (acompanyada d’un pilar de sis folrat), trencant el sostre de la temporada anterior.

Les xifres d’aquest castell enguany són esfereïdores: un total de 21 torres assolides, entre les quals només dues han quedat en carregades (Arreplegats i Xoriguers). També n’hi ha tres intents fallits (Bergants, Pataquers i Ganàpies) i un únic intent desmuntat (Arreplegats).

Els vuit pisos, a l’abast de més colles. Pot ser injust, donades les estadístiques que acabem de repassar, negar que el 2de7f hagi estat el castell protagonista d’aquest curs. Sens dubte ha estat, com a mínim, una estructura clau en la persecució del 3de8f: totes les colles que han aconseguit descarregar la torre folrada s’han atrevit amb el bàsic de vuit i, com a mínim, l’han carregat.

El rècord de 3de8f per tram el tenia la primavera de 2016 (3), i aquella mateixa temporada (2015/16) en tenia també el rècord general (5). Però els números de la 2024/25 deixen en ridícul aquell ja llunyà 2016: set 3d8f només aquesta primavera, sumant-ne nou en l’agregat del curs.

Els Pataquers van obrir la llauna el 12 de desembre a casa seva, i des d’aleshores quatre colles més s’hi han afegit a la festa. Els primers, els Arreplegats, que són també qui més n’han descarregat (3) i els únics juntament amb la colla de la URV que no n’han caigut enguany. Ganàpies el va provar per la macrodiada dels trenta anys, però només el va poder carregar. La degana va tornar a provar sort per la seva diada al maig, però de nou els va caure abans de poder-lo completar. Els Bergants van estrenar els seus vuit pisos a casa dels Arreplegats, i descarregant-lo a la primera, però els va caure a casa seva quan el van intentar revalidar tres setmanes més tard. Finalment, els Marracos també l’hi van fer l’aleta per la seva diada i el van ajuntar amb el seu primer 7d7, ambdós però carregats.

La catedral, per sis municipis. Un altre castell que ha batut rècords és el 5de7. Les cinc aletes d’aquesta primavera, sumades a les sis de l’hivern, apugen el total a onze catedrals assolides. Tanmateix, no totes les fites són positives. L’últim 5de7, el carregat per Bergants a la seva diada, trenca amb la ratxa de 44 de descarregats, amb només un intent desmuntat enmig, i suposa la primera caiguda de la catedral en el context casteller universitari.

En aquesta estructura els Arreplegats en són els líders indiscutibles, dels 45 assolits, 39 porten el segell verd quiròfan, i aquest any han batut el seu propi sostre de sis 5de7 en una temporada (2016/17), completant-ne un més. La següent colla a la llista és Bergants, amb dos de descarregats i un de carregat; seguit per Ganàpies, que tanquen el podi amb dos descarregats al seu historial. Finalment, hi ha Marracos, que van descarregar la seva única catedral per la seva diada el passat mes de desembre. Cap altra colla s’hi ha atrevit mai.

Tot plegat, ha permès que el 5de7 es passegi per tot Catalunya, havent-se descarregat en els sis municipis on s’ha provat aquest curs: Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Lleida, Barcelona i Cerdanyola del Vallès.

Dos folres simultanis. Mai en la història del món casteller universitari s’havien descarregat dos folres simultanis; mai, fins que Ganàpies s’ho va plantejar. El passat mes de març, en el marc del seu trentè aniversari, la colla degana completava amb èxit el Pde6f i el 2d7f. Van acompanyar la gesta del primer 7 de 7 margarita, i del seu primer 3d8f carregat del curs.

En el món universitari mai s’havia assolit cap gesta semblant, i pel que respecte al món casteller convencional, els únics que han ajuntat la torre i el pilar folrats són els Castellers de Vilafranca, per Sant Ramon de 2006. Més recentment, també hem vist dos folres simultanis amb el tres i quatre de nou, provats tres cops i sempre descarregats: Castellers de Vilafranca (2001 i 2023) i Colla Vella (2018).

Val la pena aclarir que tot i la importància de la gesta, la simultaneïtat no atorga cap puntuació extra en el Baròmetre respecte als mateixos castells fets individualment; i de la mateixa manera que un tres i quatre de set simultanis comptabilitzen com un 3de7 i un 4de7 per separat, el mateix passa amb el dos i el pilar folrats.

Pilars de mèrit. Dotze de les quinze formacions actives han acabat el curs amb almenys el pilar de 5 carregat. L’any passat ja es parlava de l’èxit que suposava acabar el curs amb dinou Pde5 descarregats, i enguany han estat 32! Tanmateix, totes les colles que la temporada passada van intentar l’espadat el van aconseguir descarregar, però enguany no han estat capaces de fer-ho Xoriguers, Emboirats, Passerells, Grillats ni Descargolats.

D’aquesta última colla, Descargolats, cal destacar que en la seva primera temporada completa ha aconseguit completar dues actuacions amb tres castells de sis pisos; una clara mostra, que tot i que a vegades les estructures de cinc són la realitat de moltes colles, no haurien de ser una excusa, i molt menys un refugi.

El pilar de 6 amb folre, per la seva banda, ha estat descarregat per quatre formacions: Arreplegats, Bergants, Ganàpies i Pataquers; i carregat per Trempats en l’última diada de la temporada.

Pel que fa al pilar emmanillat, l’únic del curs va ser el carregat pels Arreplegats el desembre, i ja fa dues temporades que no es descarrega, des del maig de 2023. Tampoc hi ha hagut sort amb les manilles de la torre que, vuit anys més tard, s’ha pogut tornar a veure a plaça. Són evidents les ganes de la colla en la consecució d’aquest castell, qui sap, ara que ve el seu trentè aniversari, si el somni pot esdevenir una realitat.

Comparació entre el total de punts de cada colla al baròmetre d’aquest any respecte els aconseguits l’any passat.Gairebé tothom millora la seva passada temporada. Ganàpies i Bergants són les colles que més han crescut en termes absoluts respecte al curs passat. L’altra cara de la moneda són els Arreplegats, que són qui més ha empitjorat respecte a l’anterior registre. De fet, l’altra formació que enguany té menys punts que en la temporada passada són els Engrescats, que han canviat el 4de6a pel 3de6a. S’hi podria argumentar major dificultat en el tres que en el quatre, però en els castells de 6 pisos les puntuacions valoren més la capacitat de mobilitzar la massa de gent necessària que no pas la dificultat tècnica.

I les caigudes? El titular al llarg de l’any ha estat clar: el nivell ha pujat. Tanmateix, massa sovint aquesta tendència va de la mà amb un augment significatiu del nombre de caigudes. Ha estat això cert aquesta temporada?

Si comencem pels castells de més nivell el primer que ens trobem són els gamma extra –grup sis–, dels quals enguany només se n’han provat dos, la torre i el pilar, amb un percentatge de caigudes del 100%, un carregat i dos intents. Per contra, l’any passat se’n van provar tres, el pilar, 4de8 i el 4de7s, i el percentatge de caigudes va ser molt menor, del 28,6% (dos dels set intents).

L’únic castell del grup cinc provat a plaça és el 3de8f, que l’any passat no va caure (només un descarregat), i enguany enfila el percentatge de caigudes al 40%. Tanmateix, l’estadística dita així és d’oportunista, ja que l’any passat només es va provar un cop. Si ho comparem amb els registres de fa dos anys, dels tres intents, va caure un (carregat), donant una accidentalitat del 33%, encara una mica menor al 40% d’enguany.

El següent grup, el grup quatre, té el major gruix de gamma, amb el 5de7 com el seu màxim exponent. Quant a caigudes, només una (Bergants) en contra dels deu de descarregats, un 9% d’accidentalitat a canvi de batre’n el rècord per un ampli marge. El pilar i el dos folrat són els únics castells del grup que en milloren el registre; el primer passa del 35,7% al 12,5%, i la torre del 33% al 20%. El 3de7a manté el seu 0%, però el seu germà, el quatre amb l’agulla, no pot dir el mateix, i amb la seva única caiguda (Bergants) s’enfila al 10%.

Comentàvem abans per sobre les xifres del pilar de 5, 32 descarregats i amb un percentatge de caigudes del 23,8%, molt semblant a l’any passat, que va ser del 24%. Els dos bàsics de set també tenen xifres espectaculars, pel que fa al tres, 27 descarregats amb un 0% de caigudes, en contra del 5,9% de l’any passat amb 16 de completats. Per la seva banda, el 4de7, cau el 2% dels cops, havent-se descarregat en 43 ocasions, una accidentalitat semblant a la de l’any passat (2,6%) que se’n van descarregar 37.

Les úniques ensopegades de la gamma alta de sis han estat amb la torre, una carregada de Passerells i un intent fallit de Descargolats. La seva gamma bàsica i mitjana acumula poques caigudes també, només cinc, un intent fallit de 3de6a, dos 3de6 carregats i dos 4de6 carregats.

Com es pot observar, dir que el nivell d’enguany és una virtualització i que darrere la cortina s’hi amaguen més caigudes és, com a mínim, imprecís. No es pot negar, mirant el Baròmetre, que entre les quatre construccions de més valor de totes les colles (tres castells i pilar) n’hi ha dotze que no han passat de carregades, mentre que l’any passat en van ser només tres. Però també és cert que l’accidentalitat global ha disminuït. L’explicació la trobem en un major domini de la gamma més habitual de cada formació, que ha animat les colles a buscar nous reptes que no sempre han acabat amb crits de “i tot descarregat!”.