IniciActualitatOn és el límit de la Jove?

On és el límit de la Jove?

-

2de9fm de la Jove a Vilanova, el 2 d’agost. (F. Fèlix Miró)

Una de les (moltes) bones notícies que està oferint l’actual tram mig de temporada és l’estat de forma de la Jove de Tarragona, no únicament pels resultats que ofereix, sinó també pel treball invisible que ha permès arribar al punt actual. La Jove encara el moment àlgid del seu calendari –el que va de Sant Magí a Santa Teresa, amb sis actuacions de màxim nivell– amb totes les opcions possibles, que conviden la colla a somiar en gran.

La Tècnica que encapçala Adrià Calvet no ha amagat les cartes a la colla de quines són les aspiracions per al tram final d’agost, si les proves acaben avalant l’aposta: 3de10 amb folre i manilles, 5de9 amb folre i 4de9 amb folre i agulla. El primer el van descarregar l’any passat per segon cop en la seva història i els altres dos van quedar coronats. Completar-los és un objectiu prioritari i tornar a plantar el castell de 10 suposaria la confirmació de les ambicions màximes.

La doble estrena de gamma extra a Vilanova, fa deu dies (2de9fm i pde8fm), va posar de manifest la capacitat dels de la camisa lila per enfrontar-se a propostes ambicioses de dos en dos. Va ser un avenç no únicament de resultats, sinó també de mentalitat. I aquesta mentalitat ambiciosa és la que els obre la porta a encarar el triple objectiu, si es donen les condicions prèvies.

El que resulta rellevant és que aquestes fites es plantegen després d’haver afrontat importants canvis en els troncs del 3de9f i el 4de9f, les dues construccions que necessiten fer amb els ulls tancats per afrontar els sostres actuals de la colla. En el 3de9f enguany han estrenat dos quints i una sisena, a més de nova combinació al quart. Per la seva part, el 4de9f ha estat objecte d’un profund rejoveniment, que ha deixat un pis de quints de 19 anys de mitjana, a més d’altres canvis notables, com l’estrena d’un quart que l’any passat no feia el 4de8 al terç.

Quan una colla es veu forçada a intervenir els troncs del 3 i del 4 per diverses parts, resulta habitual que els objectius superiors que tenen la base en aquests dos castells  hagin d’arribar més tard. Es tracta d’una lògica de consolidació de posicions. Per aquest motiu, que la Jove es plantegi la possibilitat d’arribar a final d’agost amb tota l’artilleria a punt després de retocar àmpliament totes dues estructures evidencia l’enorme rendibilitat que l’equip d’Adrià Calvet està aportant als assaigs.

Adrià Calvet, acompanyat de la canalla (dalt a l’esquerra), s’adreça a la colla al local, l’any passat, després de la diada del Primer Diumenge de Festes. (F. Fèlix Miró)

Assaigs efectius i mobilització social. La dinàmica d’assaig és, probablement, una de les claus principals de l’oportunitat de la colla per fer un salt definitiu al cim. La Jove assaja només dos dies a la setmana: 90 minuts els dimarts i 120 els divendres. Però els divendres arriben a fer entre 22 i 24 proves, un nombre substancialment elevat tenint en compte que moltes són amb folre i manilles i que, a més, disposen d’un local que ja fa temps que se’ls ha quedat clarament petit i no disposa dels recursos tècnics i logístics dels d’altres colles de gamma extra.

Aquesta dinàmica d’assaig –exigent, precisa i efectiva– ha donat resultats. No ve d’ara i, probablement, caldria remuntar-se a l’època de Jordi Crespo, al final de la primera dècada del segle actual, per llegir el conjunt del relat. Van ser els anys en què la colla va recuperar la tripleta màgica (2009) i va saludar la gamma extra (2010).

L’altre factor que ha esdevingut bandera de la colla és la seva àmplia mobilització social. La Jove és de les poques colles que rarament necessita suports externs per afrontar els seus objectius. Aquest destacat volum de camises li permet plantejar-se els objectius en funció del resultat que donin a assaig i no del disseny de la diada i amb qui comparteixen plaça.

La Jove es troba davant un repte històric, potser dels més importants de la seva trajectòria. La colla no vol pressió (els més veterans són conscients d’haver-se trobat en situacions similars, a mitjans dels noranta i de la dècada passada), però tornar a descarregar el castell de 10 i arribar a tenir fins quatre construccions més de gamma extra suposaria la consolidació definitiva que la colla pot aspirar a tot. I aspirar a tot suposa no posar-hi cap mena de límit a les seves ambicions.

Articles relacionats

Més de l'autor