Aquest passat cap de setmana hi ha hagut tres construccions que han afrontat tres colles que les havien completat a assaig, però que a plaça han quedat en carregades o intent. Es tracta del 2de8 sense folre coronat per la Colla Joves a la Bisbal –el primer que provaven enguany–, de la torre de 7 carregada pels Castellers de Castelldefels a casa seva (castell que havien coronat dos cops, el 2018 i el 2019) i del primer intent fet mai, també de torre de 7, dels Bous en la mateixa diada que la Joves.

Tots tres castells s’han portat a plaça amb contextos, dinàmiques i processos diferents. Les proves de la Joves i dels de Castelldefels als seus locals van resultar més intenses: els de la camisa vermella l’havien fet tres cops sencer en els assaigs de els darreres setmanes i els grocs, cinc. Per la seva part, els del Baix Penedès havien fet una sola torre completa, tres dies abans de portar-la a plaça. Però, tot i que el nivell d’intensitat i precisió per afrontar els respectius reptes ha estat diferent, sí que tenien un element comú: haver fet el castell sencer amb la xarxa a assaig.

Les xarxes de suport als locals d’assaig van ser un dels elements que més van contribuir en la dècada passada a garantir el progrés tècnic de les colles. Van resultar determinants ja anys abans en l’expansió dels pilars de mèrit, que es podien assajar de manera continuada amb la confiança que aportava aquest mecanisme de suport en els casos de caigudes. I també van ser un factor clau en el domini que les dues colles de Valls van començar a exercir en els anys anteriors a la pandèmia al 2de8 sense folre. Tant el 2022 com el 23, els Castellers de Vilafranca van arribar a plantar el 4de9sf sencer a assaig, malgrat després no poder-lo fer a plaça. Ara fa tres setmanes, van fer el mateix amb la torre de 9 amb folre i manilles el dia abans d’estrenar-la enguany a plaça. Amb la xarxa ara es fa el que 25 o 30 anys enrere resultava impensable: fer els castells de màxim nivell sencers a assaig.

Però no només les colles punteres han tret un alt rendiment a la xarxa. També les imminentment per sota o les mitjanes han fet dels elements de suport un factor fonamental per assajar el conjunt de les seves construccions, especialment les de major nivell. I no només amb la torre i els pilars, sinó també el 3, el 4 o, fins i tot, el 5, segons els models i forats de cada xarxa.

La pregunta. Ara bé, la pregunta que plana des de fa anys en responsables tècnics de diverses colles és: per què hi ha castells que es fan sencers amb relativa comoditat a assaig i, en canvi, quan es porten a plaça no es descarreguen? Aquest passat cap de setmana s’ha posat de manifest en el 2de8sf carregat per la Joves i les tde7 de Castelldefels i Bous.

La temporada 2023 aquesta tendència va quedar palesa de manera contundent amb el 2de8sf de les dues colles de Valls: la Joves el va fer vuit vegades a assaig i la Vella, set. A plaça, cap de les dues el va aconseguir descarregar: els vermells el van en coronar en dues ocasions i els rosats en tres. Era el mateix castell, la mateixa gent i el mateix ritme d’execució… però, és clar, en escenaris i situacions diferents.

Les respostes? De la mateixa manera que la pregunta plana de manera permanent sobre diversos caps de colla i castellers de tronc, la resposta tampoc resulta clara, ni unànime ni determinant. Com en tantes coses en la vida –i més una ciència inexacta com són els castells–, les variables resulten diverses i fluctuen segons les colles, els casos i els moments. Però sí que hi ha una certa coincidència en assenyalar que la xarxa pot ser un element generador d’excés de confiança a assaig, que, quan a plaça ja no existeix, pot contribuir a generar alguns dubtes o, en ocasions, pànic, especialment entre els pisos superiors.

No hi ha dos casos, ni dues colles, ni castellers tallats pel mateix patró. En alguns casos, el possible excés de confiança aportat per la xarxa pot resultar un factor determinant, que es tradueix en certa inseguretat a plaça. En altres, la pressió d’actuar en escenaris i diades de relleu i davant colles rivals pot acabar aportant una pressió que a l’assaig no hi és o és residual. També hi ha els casos en què els esglais que se senten en les actuacions quan un castell accelera la seva tremolor pot abocar a un estat massa a la defensiva en alguns components que acabi resultant letal. Hi ha, fins i tot, les situacions en què la posició dels castellers de tronc divergeix lleugerament entre l’assaig i l’actuació, precisament, per la seguretat que aporta la xarxa… Ningú té una resposta clara i convicent de perquè un castell reiteradament assajat amb efectes positius a la xarxa, després a plaça no acaba oferint el mateix resultat.

Treure els castells de la xarxa. Davant els excessos de confiança que poden acabar generant en alguns casos les xarxes, hi ha colles que opten per fer les darreres proves, un cop el castell està treballat i és a punt d’anar a plaça, fora de la xarxa. És el cas actual dels Nens del Vendrell. Kevin Prados, en la seva segona etapa com a cap de colla, ha optat per fer proves gairebé definitives fora de les cordes. Ja ho va fer l’any passat amb la torre i enguany amb el 3de8 i el 5de8 abans d’anar a plaça. També ho està fent amb el 4de8 sencer lligat a baix amb les mans del folre. Durant mesos, el castell es treballa amb intensitat amb la xarxa, però quan ja és a punt, es fan les darreres proves sense.

En canvi, en la seva etapa anterior al capdavant de la colla, ara fa deu anys, Prados feia totes les proves sota la xarxa. Entre el 2014 i el 17, els Nens van fer 25 pilars de 6 i nou pilars de 7 amb folre a plaça, però al seu local mai no el va fer sense xarxa, llevat d’algun assaig puntual fet a plaça. Tot és qüestió de mentalitat i de saber llegir el nivell d’exigència que necessiten determinats castellers de tronc abans d’encarar reptes importants.

Ara fa unes setmanes, tant la Jove de Sitges com els Bordegassos de Vilanova, en tots dos casos, van fer peus del 3de8 fins a dosos fora de la xarxa, en el seu darrer assaig abans de portar-los a plaça i després d’haver-los treballat amb la xarxa. També els Castellers de Castelldefels han fet el peu del 4de8 (en aquest cas fins a quints, amb dosos pujant) fora de la xarxa en els últims assaigs. Finalment, el castell no es va provar en la diada de divendres, a causa de la caiguda de la torre de 7 carregada, curiosament, una construcció que quan l’han treta de les cordes ha estat només fins a dosos.

La Joves fa totes les proves de pilar de 6 i de 7 folrat amb la xarxa, malgrat el seu excel·lent domini. També les de 2de8sf i 4de9sf van dins. Anys enrere van arribar a experimentar la simulació del brogit de la plaça en el moment que coronaven la construcció per a trencar el silenci de l’assaig i mimetitzar el moment de carregar el castell al que podia passar a l’actuació.

També la Vella tira de la xarxa per fer les proves dels castells desfolrats, fins al punt que gairebé no fan proves de 2de7 net i directament ja assagen el 2de8 sense folre, amb els segons damunt la pinya. La xarxa els permet agafar la mida real del castell.

Diverses colles adopten els seus singulars i petits sistemes per a que la prova de l’assaig sigui el més similar possible a la de l’actuació. Però el factor mental no sempre és dominable: els nervis, la pressió, la lectura del castell, el sentir-se observat, la rivalitat, el pes de la història… són factors que formen de la idiosincràsia dels castells independentment de la colla que sigui, el seu nivell i l’escenari on estigui actuant.

Articles relacionats:
Abecedari 2024: X de Xarxa (12 de març de 2024)