Els quatre pilars de 8 amb folre i manilles descarregats a la diada de Sant Fèlix il·lustren l’extraordinari moment dels pilars de mèrit. La històrica fita de Sant Fèlix (mai abans, en una diada s’havien completatr quatre pde8fm) es va produir quan, precisament, fa 30 anys que el gran pilar va tornar a les places.

Tot el que estem vivint actualment té el seu inici immediat en els anys noranta. En cadascuna de les fites assolides, primer hi va arribar una colla i poc després, s’hi van sumar altres de les grans: la tripleta màgica (Colla Joves, 1992), la primera gamma extra de la mà del 2de9fm (Minyons de Terrassa, 1993), la resta de la gamma extra… el 4de9sf, el 3de10fm o la tde8sf. I entremig, els grans pilars. Ara fa 30 anys que els pilars de mèrit van tornar a plaça i van resultar decisius en l’expansió en registres i qualitat que va experimentar el món casteller. En la diada de Sant Ramon de 1995, els Castellers de Vilafranca van coronar el pilar de 8 amb folre i manilles, el primer des de feia 105 anys.

El pde6. Va ser un migdia fred de desembre a l’Arboç, quan aquesta històrica plaça celebrava Santa Llúcia amb castells. Cada any, hi acostumaven a ser els Castellers de Vilafranca, que en aquella època acabaven tard i començaven d’hora. I aquell 1994 s’hi van presentar amb el repertori més gran al que aspiraven: la torre de 9 amb folre i manilles, que havien provat en 12 ocasions en els darrers cinc anys, però sense èxit. Setmanes abans, per Tots Sants i després a Sitges, els va caure quan l’enxaneta ja remuntava els passos finals. També va ser així a l’Arboç.

Amb tot, aquell diada de l’Arboç –que era la darrera en la que Carles Domènech, Mènec, actuava com a cap de colla– va acabar passant a la història moderna dels castells. Al final de tot, malgrat quedar-se fora de la gamma extra, els vilafranquins van encarar-se al pilar de 6, una construcció que feia cinc anys que no es veia a les places (els darrers van ser de la Jove de Tarragona, el 1989) i sis que no es descarregava (la Joves al Vendrell, el 1988).

Feia mesos que tres components del pilar (Fèlix Miret, David Monteagudo i Olga Álvarez) assajaven l’espadat pel seu compte. Per Sant Ramon, fins i tot, van provar el 4de8 amb l’agulla –en aquest cas, amb Lluís Esclassans al terç del pilar–, però sense èxit. L’Arboç era la darrera oportunitat de la temporada i la van saber aprofitar: el pilar es va coronar i tornava a les places després d’una llarga sequera. De fet, en aquella actuació, no va ser l’únic espadat de 6 que es va veure: altra colla amb la camisa verda, els de Sant Pere i Sant Pau, el van provar abans que els vilafranquins i, tot i que el terç va salvar el que poques vegades s’ha vist, va acabar cedint abans de coronar-se. Tres setmanes abans, en la seva Diada de la Colla, havien protagonitzat dos intents.

Aquell pilar d’ara fa 30 anys va canviar de ple el món casteller. El 1995, amb Francesc Moreno Melilla de cap de colla, els Verds van fer del pilar un signe d’identitat, que ja no abandonarien mai. Per les Fires van carregar el 7 amb folre, tot i que el de 6 encara no l’havien descarregat (ho van fer a Vilanova, a començament d’agost). De fet, el 22 de juliol ja van provar el de 8 emmanillat, que acabarien carregant el dia de Sant Ramon com a colofó a una memorable Festa Major, en què van descarregar la torre de 9 amb folre i manilles, la primera del seu historial. En dos dies firmaven les seves primeres construccions de gamma extra, en un catàleg que ampliarien per Tots Sants al carregar el primer 4de9 amb folre i agulla de la història. Feia tres setmanes que havien completat el seu primer 4de8a.

La decidida aposta que els vilafranquins van fer pel pilar va ser l’element clau que els va permetre situar-se dalt de tot del món casteller. Aquell 1995, els primers rivals pilaners que tenien els Verds eren els Bordegassos de Vilanova, que havien seguit un sistema d’assaig similar als vilafranquins: proves específiques, al marge dels assaigs de la colla i amb els primers sistemes de xarxa de suport, que els permetia seguretat i els aportava major intensitat per a progressar.

La primera colla, però, que va fer l’aleta al pilar de 6 en aquesta nova era va ser la Joves (a Esplugues, el setembre). Per Santa Tecla, Jove i Xiquets van iniciar una pugna per fer-se amb l’espadat, que va obrir una multiplicació d’aletes: el dia de Santa Tecla, les dues colles el van carregar tres cops cadascuna, en diferents actes. Per la Mercè, la Jove el va completar per primer cop i el va dedicar al seu company Jordi Anguera, que el dia abans havia patit una lesió al caure el 5de9f. En aquell tram final de 1995, també el coronarien els Minyons de Terrassa i, finalment, els Bordegassos, mentre que els Castellers de Sants van fer dos intents.

El pde7f. La següent estació va ser el pilar de 7 amb folre. Els Verds –que l’havien coronat per les Fires i dues vegades més–, el van completar a la Diada del Mercadal de Reus. La següent colla a carregar-lo van ser els Xiquets de Tarragona, mentre que la Joves i la Jove el van provar sense èxit. Verds i matalassers es repartirien els espadats de 7 del 1996, mentre que l’any següent ja hi arribarien la Jove, la Joves i la Vella i el 1998, els Bordegassos i els Minyons.

El pde8fm. El 1998 va ser, precisament, l’inici de l’expansió del pilar de 8 amb folre i manilles més enllà del territori verd. La Colla Vella va ser la primera en alçar-lo: el va carregar en el memorable duel de titans del Concurs d’aquell any (on també van coronar el seu primer 4de9fp) i el va descarregar tres setmanes després per Santa Úrsula. Quan els rosats van fer el seu primer espadat emmanillat, els vilafranquins ja sumaven sis carregats i un descarregat (per Sant Miquel del 1997).

L’any següent, el radi es va obrir amb els Minyons de Terrassa –ja amb els 4de9sf i 3de10fm descarregats a les seves espatlles–, que van carregar el primer a Mataró (no el van descarregar fins al 2008 a Girona). La temporada del 1999 va ser, però, la de la consolidació en els registres i el ple domini del pde8fm per part dels Verds: el van descarregar cinc vegades i el van coronar una altra.

Fins que altres colles van arribar als 8 pisos del pilar van haver de passar tretze anys. La desacceleració de la primera dècada del nou segle va limitar el gran pilar, amb intermitències, a verds, rosats i malves. El 2013 va ser el torn de la Jove de Tarragona (el va descarregar el 2015) i la Colla Joves (descarregat el 2017), l’any següent el dels Castellers de Sants (descarregat el 2016) i el 2015 el dels Capgrossos (que encara no l’han completat).

La temporada del 2024 va ser la més prolífica del gran pilar: se’n van descarregar 23 (i només un va quedar carregat), superant en registres el que havia estat el millor fins aleshores, el 2015, amb 18 descarregats i 7 carregats.

El pde9fmp i el pde7sf. Amb el pde8fm, l’espadat podia créixer de dues maneres. Fins ara, ho ha fet per baix; és a dir, incorporant una nova base, amb el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals, que els Castellers de Vilafranca van carregar sobradament per Tots Sants del 2022. El 2024 el van tornar a provar i, tot i pujar bé, el van haver de desmuntar.

L’altra fórmula és fer-lo créixer per dalt –o més aviat, pel mig–. Seria amb l’encara inèdit pilar de 7 sense folre, el somni de diverses generacions de pilaners. No s’ha portat mai a plaça. Les úniques proves han estat a assaig i amb la xarxa de suport: els Bordegassos el van tirar amunt dues vegades el 1999 i la Joves, una el 2024 (a més de de diferents proves intermitges). En el cas dels vilanovins, es va trencar abans de carregar-se; en el dels vallencs van fer diverses proves i en una van pujar l’enxaneta fins al quint. Amb tot, el gran pilar net té camí per recórrer i, previsiblement, podria escriure noves pàgines de la història dels castells.

Articles relacionats:
Quan el cel es va tenyir de verd (ara fa 30 anys) (27 d’agost de 2025)