“Hem destapat la caixa i hem vist que és possible”. Així percep Francesc Inglès, cap de colla de la Joves, les opcions amb l’inèdit pilar de 7 sense folre, que s’està cuinant des de fa mesos (de fet, des de l’any passat) al carrer d’en Gassó. En els dos assaigs de divendres i diumenge passats van fer dues proves límit que van mostrar que, si més no, fer-li l’aleta és possible, tot i l’extraordinària dificultat tècnica que caracteritza aquesta fràgil construcció.
Dues proves amb futur. Divendres i diumenge, el pilar va anar amunt. A diferència de les anteriors proves, en què estava previst que l’enxaneta no arribés dalt de tot i baixés, en aquestes dues darreres sí que es va llençar amb aquesta intenció. La convicció dels integrants del pilar és cada vegada més gran, gràcies a l’evolució positiva que ha registrat en les últimes setmanes.
En la prova de divendres, l’enxaneta va passar darrere l’aixecador i va arribar a col·locar el genoll dret, just abans de trencar-se. És a dir, li faltava només posar el peu esquerre i, a continuació, el dret i deixar-se de mans. Només dues passes abans de fer-li l’aleta a una construcció somiada pels pilaners d’arreu del planeta. Mai s’hi havia arribat tan lluny.
El resultat positiu va animar els membres del pilar i els responsables tècnics de la colla a tornar-hi diumenge, en l’assaig especial convocat al seu local. Aquest cop, l’enxaneta va arribar darrere l’aixecador i va començar a fer el primer pas, just abans de cedir. Va trencar-se un pèl abans que en la prova de divendres, però també hi va mostrar opcions.
Diumenge, van tirar l’enxaneta quatre segons més tard. El gas que demostra el pilar i els recursos dels seus integrants els va animar a buscar una ascensió més pausada per trobar els tempos justos. Amb tot, entre el segon i el terç no van notar el mateix encaix que en les anteriors vegades i això va acabar provocant un desgast superior. A l’hora d’encavalcar-se, amb l’enxaneta fent la motxilla, l’espadat va patir una seca que el va anul·lar. La caiguda va provocar una lleu lesió del quart, que, segons totes les previsions, estarà superada en els propers dies. En tot cas, demà dimecres –i previsiblement, divendres– no assajarà per assegurar-ne la plena recuperació. Just abans de caure, el quart es va agafar a la xarxa, com mostra la imatge de dalt.
Precisió mil·limètrica. Compenetració, prestacions, precisió… el pilar de 7 sense folre requereix unes qualitats excepcionals i úniques. No admet cap errada, ja que el marge de recuperació és pràcticament inexistent; per aquest motiu, els seus integrants han estudiat en quin moment han de fer cada pas, tant a l’hora d’intensificar forces com de fer pujar els dos components de la canalla.
La Joves fa pujar l’aixecador quan la quint fa el primer pas darrere el quart. En la prova de divendres, l’enxaneta va arriar-se quan l’aixecador era darrere el coll del quart, mentre que diumenge va ser poc després, quan ja feia el segon pas darrere la quint.
Les claus per a poder coronar el pilar de 7 sense folre són moltes. En primer lloc, disposar d’una alineació d’extraordinària qualitat i prestacions, que es compenetri a la perfecció entre sí. La Joves ho ha aconseguit gràcies un pilar de 6 (i els corresponents de 7 folrat i de 8 emmanillat) plenament consolidat, que passeja amb comoditat per les places. Però assolir aquesta gesta resulta fonamental una lectura mil·limètrica de tot el procés d’ascensió i de la dosificació que cal aplicar durant la seva execució. Alhora, l’estructura necessita un enxaneta amb la mida i les habilitats necessàries. La de la Joves no arriba als 20 quilos.
En la cursa per al pde7sf, els integrants del pilar han anat complint episodis. Un cop van veure que farien créixer el pilar de 6 entre el terç i la quart, van seguir els passos necessaris per a fer el de 6 sense el terç habitual (a assaig i sempre amb la xarxa); és a dir, amb el quart al terç. També, ara fa dues setmanes, van fer el de 6 traient el segon; és a dir, amb el terç del pde7sf (de 70 quilos) lligat a segons. Tot aquest conjunt de proves, executades de manera constant, és el que han permès arribar a final de temporada amb plenes opcions de superar una frontera inèdita.
Ara fa uns dies s’havia especulat que el pilar es pogués portar a plaça dissabte, durant la Diada del Museu Casteller, en què la Joves compartirà plaça amb els Castellers de Barcelona. Però ja abans de les dues proves del cap de setmana passat, Francesc Inglès ho havia descartat. Santa Úrsula –òbviament, depenent del resultat– o Vila-rodona, el 2 de novembre, podrien ser les cites, sense descartar alguna altra fórmula. A la colla hi ha l’explícita voluntat que el treball –i els resultats– a assaig es puguin traduir en una possible gesta.
L’anterior cas dels Bordegassos. El pilar de 7 sense folre és el somni humit de tots els pilaners, especialment els qui fan amb facilitat el de 6. No hi ha constància que es fes al segle XIX, si bé algunes cròniques del 1853 i el 1881 poden arribar a interpretar-ho. L’anterior vegada que el pde7sf ha estat objecte d’un pla de treball específic va ser a les acaballes del segle passat, de la mà dels Bordegassos de Vilanova.
Els vilanovins disposaven un pilar accentuadament sòlid, gràcies a una combinació excel·lent de castellers, des del segon fins l’enxaneta. Marcos Montes, el segon –un home dotat d’una força fora del comú–, va creure en l’inèdit pilar de 7 sense folre a mida que el de 6 els sortia amb facilitat. El 1998 havien estrenat el pde7f i l’any següent a Igualada, fins i tot, van arribar a fer-ne un amb només setze persones al folre.
En aquella època, els integrants del pilar dels Bordegassos feien alguns assaigs conjunts amb els components de l’espadat dels Castellers de Vilafranca. Van començar el 1995, quan els Verds tot just havien carregat el primer de 6 i van col·locar una xarxa en una esplanada de la Masia d’en Cabanyes, a Vilanova, on algunes tardes hi feien proves. Ja el 1999 van arribar a fer un pilar de 5 net, amb Montes a baix (de segon) i Fèlix Miret (segon dels vilafranquins) al terç.
Així va ser com el novembre d’aquell 1999, els Bordegassos van apostar per provar el pilar de 7 sense folre al seu local i amb xarxa. La seva opció va ser fer-lo créixer entre el quart i la dos. Van arribar a fer el pilar de 6 net, amb doble xarxa i això els va obrir la porta a pujar-lo en un assaig especial damunt del peu.
El van tirar amunt dues vegades. En la primera, va caure de seguida, abans que es col·loqués el dos. En la segona, que va ser la bona, l’enxaneta va arribar fins darrere la quint. L’alineació amb la que van fer aquestes proves va patir canvis de darrera hora, ja que la dos que havia estat assajant va causar baixa d’una lleu intervenció quirúrgica extracastellera. Això va suposar que l’enxaneta baixés un pis i pugés una altra enxaneta que no havia fet els anteriors assaigs. A Marcos Montes sempre li ha quedat el dubte de que hagués passat si no s’haguessin vist forçats a fer aquests canvis…
Articles relacionats:
L’era més gran dels pilars més grans (4 de setembre de 2025)
Els límits pendents (1): el pilar de 7 sense folre (4 de març de 2024)
Un pilar de 7 sense folre i amb quatre mans (20 de febrer de 2024)
