Després de 33 anys, Valls torna a liderar els registres dels municipis amb més castells de 9 o superiors vistos a les seves places. El 1992, quan encara no havia arribat la gamma extra, va ser l’última temporada en què la capital de l’Alt Camp havia estat la població catalana que havia vist més castells de 9. Ara ha recuperat el primer lloc del podi, després de més de tres dècades de domini, principalment, vilafranquí i, ocasionalment, tarragoní. També Terrassa, Barcelona i Reus han ocupat el primer lloc algun any.

Poder vallenc. El lideratge de Valls aquest 2025 es deu a molts factors, especialment als mèrits propis de les seves dues colles. La capital de l’Alt Camp ha vist aquesta temporada 34 castells de 9 o superiors, deu més que l’any passat, mentre que a Tarragona han estat quinze menys (com passa en els anys senars en no haver-hi Concurs), mentre que Vilafranca ha mantingut la mateixa quantitat.

A Valls, totes les diades de la plaça del Blat han gaudit de tres castells de 9 per colla, llevat de Completes, que en va ser un a cada banda. De fet, la gamma extra ha sovintejat com mai al km 0. A més, la inclusió al calendari de les diades del Museu Casteller (amb castells de 9 totes dues colles) també han ajudat a engrandir el registre. A més de les colles de Valls, els Castellers de Sants i els Minyons de Terrassa han sumat castells de 9, totes dues a la Diada del Pati el mes de juny.

Els anys parells, Tarragona puja posicions en el rànquing, gràcies a la quantitat de registres màxims que veu el Concurs. De fet, l’únic any que no hi hagut la cita bianual de la TAP en què Tarragona ha liderat els registres va ser el 2013. A aquest efecte, se suma que els Xiquets de Tarragona no han assolit cap castell de 9 o superior aquest any i han marcat la gamma alta de 8 com a castells límit.

A Vilafranca, el nombre de castells de 9 de la Diada de Tots Sants ha estat inferior a temporades anteriors. El 4de9 folrat dels Moixiganguers i els dos bàsics de 9 dels Capgrossos de Mataró van ser els únics castells de nou forasters a la plaça més castellera. Els últims anys aquesta tendència ja es notava: el 2024 els Castellers de Sants (que actuaven en el lloc que ara han ocupat els Moixiganguers) van fer un únic 4de9f, tot i que els Capgrossos van fer tres rondes amb 9 pisos, a diferència del 2025.

Domini vilafranquí (i tarragoní). Durant la dècada dels 2010, Vilafranca i Tarragona van dominar principalment els registres. L’any 2015, es va trencar la dinàmica, amb Barcelona com a ciutat líder. Aquell any Castellers de Barcelona, Castellers de Sants i Castellers de la Vila de Gràcia van fer castells de 9, i les diades de barris també eren ocasions en què es podien veure construccions d’aquest nivell. Els anys 2000 van ser totalment liderats per Vilafranca.

Als anys noranta, el domini també va ser majoritàriament vilafranquí, gràcies al salt que van protagonitzar els Verds. Reus va ser líder dos anys, tots dos senars el 1993 (en què es va fer una diada commemorativa dels 400 anys de la Misericòrdia, que va ser la precursora de la del Mercadal) i el 1999. El Vendrell va aparèixer al podi el 1991, gràcies al 3de9f que hi va fer la Joves.

Els inicis són escassos de dades. Valls va veure els primers castells de 9 de l’Era moderna. Castells de 9 carregats al Concurs van permetre també a Tarragona entrar als registres. A finals dels vuitanta, Vilafranca i Terrassa van veure castells de 9 propis, que també els van permetre entrar en els primers llocs dels registres.