Quan una colla està en creixement, acostuma a desbloquejar un castell per any. Almenys aquest és la norma general durant els últims anys. Els Castellers de Viladecans han trencat esquemes i enguany no només han superat el seu límit, l’han consolidat. La colla fluorescent es va quedar a les portes de fer la primera aleta de 7 de la seva trajectòria el novembre de l’any passat i enguany acaba amb una diada amb tres castells de 7 descarregats. Els tretze castells de 7 pisos al sarró els ha permès ser colla reconeguda de 7 per la Coordinadora.
El 2024. La colla fluorescent va acabar la temporada amb un mal regust, sense el premi del castell de 7. La construcció va caure amb l’enxaneta a la faixa del dos, a punt de traspassar. Tot i aquesta mala sensació, va ser la millor temporada de la colla fins al moment, en què van tocar tota la gamma de 6 i estrenant el 3de6s o el pde5, entre altres.
Inicis del 2025. Les coses es van posar de cara ben aviat. A mitjans de gener ja havien fet una diada completa de sis, demostrant el potencial de convocatòria i tècnica de la colla. Les proves del castell de 7 anaven igual o millor que finals del 2024: semblava que no havien parat a l’hivern.
Primer pas a Sant Boi. A mitjans de maig, els Castellers de Viladecans compartien plaça amb els Castellers de Cornellà, els Minyons de Terrassa i els Bordegassos de Vilanova. Era el dia marcat per fer un pas més i, després d’obrir plaça amb el 7de6, la colla de Viladecans es convertia en colla de 7 amb el 4de7. Un dia que semblava difícil de superar i que ha acabat semblant un dia més de la temporada.
Doblet a Castelldefels. En l’última diada abans de l’aturada estival a la població veïna, era el dia de tornar amb els castells de 7. Només començar van assolir el segon castell de 7 de la història de la colla, el 4de7. A segona ronda, el primer 3de7 verd-fluorescent. Van tancar la diada amb el 7de6, on un gran gruix de la colla participava a tronc, nucli i mans en un dia tan important.
Buscant la clàssica sense èxit. La represa de les diades va ser amb la Festa Major local, on l’objectiu era clar, la clàssica de set. Aquell dia es va assolir el primer 4de7 a casa, però el 3de7 va quedar en desmuntat. La diada es va completar amb la tde6 i el 4de6a. Per l’aniversari de la colla, a inicis d’octubre, el 3 i el 4 es van canviar els papers: el 3de7 es va descarregar, però el 4de7 es va desmuntar en tres ocasions. La diada es va finalitzar amb el 3de7, tres intents desmuntats de 4de7, el 2de6 i el pde5 carregat.
Final de temporada de consolidació. Al barri de la Sagrada Família es va aconseguir ajuntar els dos castells bàsics de 7, però es va optar pel 4de6a a tercera ronda. Durant les últimes setmanes, als assajos del 4de7a s’havien intensificat i l’equip tècnic començava a prioritzar l’encaix amb la pinya. L’1 de novembre, a Terrassa el guió va ser el mateix, 3de7 4de7 i 4de6a, però afegint el pde5 descarregat.
Bonus Track. Era el dia elegit. A casa. Les proves acompanyaven i arribava el moment de la veritat. De sortida, el 3de7, tranquil i relaxat, per donar pas al plat fort. El 4de7a, tot apuntava que la millor diada de l’any portaria a la clàssica de 7, però la feina intensa va portar a poder plantejar la gamma mitjana de 7, i descarregar-la. Van finalitzar la diada amb el 4de7 i el primer Vde5 de la colla. Un final de temporada per emmarcar i ara somien en nous reptes com consolidar els castells de 7 amb l’agulla i obrir noves portes, com la del 5de7.
