Quan comences una temporada castellera, i més en una colla petita o mitjana que ha tingut una progressió els últims anys, el cos et demana anar a més, i posar uns objectius per sobre de com has acabat la darrera temporada. Això és el que vam fer a la nostra colla, els Castellers de Mollet, en la passada temporada 2025. El problema és que quan es va fer –dit per la pròpia Tècnica al finalitzar la temporada 2025– no s’era prou conscient de com estava la nostra canalla.

La temporada 2024 la vam acabar carregant, per primera vegada, el 2de7 al Concurs de Castells en l’edició de dissabte a Tarragona i fent proves prou dignes de castells de 8. En conseqüència, l’objectiu de la Tècnica en la temporada 2025 era seguir aquest camí i portar a plaça el 2de7 i, per què no, somiar amb un castell de 8.

Vam començar la temporada 2025 fent proves d’aquests castells, però ja vam veure que alguna cosa no funcionava com l’any anterior amb la canalla: pujaven amb més dubtes i el més important, no s’ho passaven bé. Això va fer que l’equip de canalla es plantegés gestionar d’una altra manera la part psicològica, un fet que era nou per a nosaltres. Les colles en creixement han d’abordar fets nous per a elles, i nosaltres ens trobàvem en aquesta situació.

Després d’un debat intern en l’equip de canalla i Tècnica, es va decidir demanar el suport d’un psicòleg infantil. Al maig es va tenir la primera sessió i les conclusions van ser molt rellevants: la canalla es sentia pressionada per tot l’esforç fet l’any anterior, per la pressió que implica la TAP i pel fet de que cada vegada els castells són més difícils. Això ja no els feia gaudir i sobretot no tenien confiança en ells i elles mateixes de que ho poguessin tirar endavant.

Cinc caigudes sense cap lesió, però importants. Sumat a tot això, a finals del mes de maig i principis de juny vam patir cinc caigudes importants (dues a plaça i tres a assaig). A plaça vam carregar un 3de7a i es va despenjar el pom en un 5de6. A assaig vam tenir dos despenjades de pom en un 5de6 net i en un 7de6 net, i una caiguda en una prova de 3de7 net. Cap de les caigudes va provocar cap lesió, però sí que va generar encara molts més dubtes en la pròpia canalla.

En aquesta primera sessió, el psicòleg va donar un seguit de pautes i mètodes de treball que ja s’estaven portant a terme, però les caigudes van fer que la Tècnica es replantegés la temporada sencera. Van decidir rebaixar objectius i tornar a començar (en aquell moment va ser dur d’acceptar, però ara mateix es pot dir que va ser la millor decisió possible).

Vam deixar d’assajar proves de castells de 8 o el 2de7, i fins i tot el 5de7 i el 7de7, per tornar a recuperar la confiança de la canalla amb proves dels bàsics de 7 i castells de 6. Sumat a això es van seguir treballant els aspectes psicològics.

Colònies i teràpies. A principis de juliol la canalla va anar de colònies, i en elles es va treballar moltíssim la cohesió de grup i la confiança en i entre ells i elles mateixes. També es va començar a fer una dinàmica abans de cada actuació: “els vaixells i les balenes” (una metàfora sobre el treball en equip, a partir d’una història, per assolir alguna cosa i perquè confiessin en totes les parts del castell, des de la pinya fins l’enxaneta). L’equip de canalla, abans de cada diada, entregava uns petits dibuixos en forma de balenes a qui més ho necessitava, per a potenciar la confiança en sí mateixa.

En la segona sessió amb el psicòleg, ja es va veure una millora important en la seva auto-confiança i sobretot que s’ho tornaven a passar bé fent castells, però calia seguir treballant certs aspectes, sobretot el de la motivació personal i la gestió de la por.

A principis del mes de setembre, a la tornada de les vacances, es va fer una sessió de tot un dia amb la canalla, realitzant activitats de cohesió i confiança; i es van establir una sèrie d’accions a fer. Per exemple, abans de cada castell en una diada, es reuneix el pom de dalt i s’expliquen quines sensacions tenen. A més, es va establir un càntic de tot l’equip de canalla abans de cada diada. També es van crear un xoc de mans particular de la canalla del pom amb el tronc abans de pujar un castell a plaça. Cada infant creava el seu propi xoc de mans amb cada membre del tronc.

El resultat final. Tot això va donar els seus fruits a la Diada de la Fira d’Artesans a Mollet, el 21 de setembre, on vam tornar a descarregar el 5de7 i el 3de7a. Però el més important no era el què, sinó el com. Ho van fer gaudint dels castells i creient-se que si ho havien fet altres vegades, ho podien tornar a fer sense problemes.

A finals de temporada, en la nostra Diada vam poder repetir la millor actuació feta mai per nosaltres, descarregant el 5de7, 7de7 i el 3de7a, i la vam tornar a portar a la Diada dels Xics de Granollers. I el més important, la canalla ja no necessitava gairebé balenes per a fer els castells, ja podien fer-ho per ells mateixos, i ho feien gaudint dels castells.

La canalla va acabar la temporada fent una sessió de treball conjunt amb un sopar en el que, entre d’altres coses, cadascú va explicar com va començar la temporada i quines sensacions han tingut al final. També es va projectar un vídeo de com van iniciar la temporada, de les caigudes i de com s’han aixecat i com han acabat la temporada.

El que tenen clar és que en volen més, saben que els castells tenen la seva dificultat, però ara saben gestionar millor el seu neguit i les seves pors o són capaces de posar-hi paraules perquè se’ls pugui ajudar. I l’equip de canalla ha aprés a gestionar de diferents maneres els aspectes psicològics per encarar els nous reptes que venen.

Articles relacionats:
Més lesions de canalla en castells que en futbol, però de menys gravetat (9 d’abril de 2026)
El Pom de Baix: La visió dels pares de la canalla (19 d’agost de 2025)