Enguany celebrem el centenari de la reorganització dels Xiquets de Tarragona, el setembre del 1926. Aquesta agrupació va aplegar antics castellers de la colla de la Mercè, tan sols 29 anys després de la seva desorganització, i nous aficionats que es marcaren com a objectiu recuperar allò que feia més d’un segle que veien a les festes majors de la ciutat i voltants en forma de ball de valencians o de castells.

Aquest fet, i ho diem amb tota rotunditat, va marcar l’inici de l’anomenada renaixença castellera, ja que va tenir una doble conseqüència: d’una banda, va esperonar les colles vallenques, que recuperaren castells que no es veien des de feia temps; de l’altra, va animar a crear, un mes més tard, els Nens del Vendrell que, com passà a Tarragona, es dividirien en Mirons i Caneles.

Aquests Xiquets de Tarragona –després anomenats Colla Vella– van viure, amb el parèntesi de la Guerra Civil espanyola, dues etapes de rivalitat amb la Colla Nova. En ambdues agrupacions, i més enllà de l’àmbit purament casteller, hi podem trobar al capdavant persones que, pel seu carisma, van exercir una influència gran i decisiva. De fet, si s’analitza el segle XIX fins ben entrat el XX, els grans moments de totes les colles existents, aquells períodes i castells mítics que tots recordem, són fruit d’un lideratge fort personificat en la figura del cap de colla, una figura que tenia una importància transcendent.

A Tarragona, lligat d’una manera vital a la història de la Colla Vella –que l’any 1970 es reunificà amb la Colla Nova en els actuals Xiquets de Tarragona–, destaca un cap de colla històric: l’Esteve Pomerol i Calbet. En el marc de la IV Diada 1885, els Xiquets de Tarragona reivindiquen la seva importància i el seu vessant casteller.

Una nissaga lligada a una colla. Com té perfectament biografiat Jordi Bertran, el nostre protagonista era nascut el 1899 i mort el 1967. Va ser el cap de colla dels Xiquets de Tarragona el 1926, els primers anys amb Francesc Bigorra i Guasch. Era net de Pau Calbet i Boleda, Pau de Valls, el primer dirigent dels Xiquets de Tarragona – Colla La Mercè del 1885 i també casteller de la Colla Vella de Valls i de la Colla de l’Escolà, i d’Úrsula Cusidó Morlà, castellera que havia parat el 4de7 amb la Vella vallenca.

El pare de l’Esteve fou el vila-secà Anton Pomerol i Nogués, Ton, pagès casat amb la tarragonina Josefina Calbet i Cusidó. L’avi, el pare i també  el seu oncle Rafel Calbet havien exercit el paper de representant de la Vella de Valls davant l’Ajuntament de Tarragona, i el Ton també de la Colla de l’Escolà. En l’etapa de la decadència, l’Esteve havia arribat a acollir els castellers vallencs al seu mas per donar-los humil hostatge, ja que actuaven durant tres jornades seguides per les Festes de Santa Tecla. També havia participat en l’organització dels afeccionats locals per donar-los suport.

Jordi Bertran continua detallant que en la refundació dels Xiquets de 1926, participaren els seus germans Pau –el gran–, Antonio i Victorino –més petits que ell–. L’Esteve comandà una colla d’una trentena d’integrants que integrà alguns castellers que havien pertanyut als Xiquets de Tarragona – Colla de la Mercè: el seu pare Ton, el vell Manel dels Caputxins –renom que fa referència a l’antic convent dels Caputxins, actual parròquia de Sant Joan Baptista, seu del gremi de pescadors i marejants entre 1835 i 1880–; i Gibert, de renom Falinxo, Felinxo o després Felinxus pare, perquè també s’hi sumà el seu fill Agustí. Aquesta denominació està lligada a felí, i molt probablement fa referència a l’agilitat o bé a l’astúcia d’aquest casteller i de la seva descendència.

De cabdal importància és l’afirmació de Bertran en referència a la indumentària. Afirma que l’Esteve dirigí la primera colla amb camisa uniformada, de color blau i amb el nom brodat o cosit de l’agrupació. Probablement per influència de l’esport, tan puixant en aquells temps. De fet, actuaren diverses vegades al camp de futbol del Club Gimnàstic. Aquesta afirmació es basa en la troballa d’una fotografia d’un casteller amb uns membres del Ball de Pastorets que va desaparèixer el 1929.

Segons Carme Oriol i Albert Pallarès a Els castellers de Tarragona. Imatges i testimonis 1926-2006: “Els Xiquets de Tarragona van ser, probablement, la primera colla que va legalitzar els seus estatuts. A l’Arxiu Històric de Tarragona, dins dels fons del Govern Civil, es conserva l’expedient d’aquesta legalització. Els estatuts, que en realitat es presenten sota el nom de Reglamento, són un bon recull dels usos i costums de la colla des de la seva fundació, és a dir, des de 1926, com es fa constar explícitament al document”.

Pomerol va ser dirigent de la colla durant trenta anys. Primer, fins al 1936 i després entre 1939 i 1958. Sota el seu comandament, l’agrupació assolí progressivament tots els castells de 7 durant els anys trenta. Els Xiquets van fer la primera actuació amb la denominació de Colla Vella el 27 d’agost de 1932 a les festes de Sant Ramon dels veïns de la plaça de la Font. El dia de Santa Tecla del 1935, van descarregar el 5de7, el 4de7a i el 3de7s.

Acabada la Guerra, es va reorganitzar la colla Xiquets de Tarragona, formada bàsicament per castellers de la Vella i comandada un altre cop per Esteve Pomerol. En aquell moment, obligats per les circumstàncies del nou règim polític, van haver d’adoptar un color blau més fosc per a la camisa.

Com explica Josep Bargalló a La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera de la ciutat: “Durant tretze anys, doncs, Tarragona disposà d’una sola agrupació castellera, que ja inicià les seves actuacions per Sant Magí de 1939 assolint (…) un ferm 4 de 7. Cal insistir que aquesta era la primera participació de castellers a aquesta festa d’agost, des de 1899, tret de l’excepció de 1918. Però també seria l’última fins al 1953. En tot cas, cal entendre aquest retorn en l’interès dels vencedors de celebrar especialment el seu primer any de govern”.

D’aquests anys de postguerra en destaca un intent de 4de8 el 1942 que no es va poder carregar perquè, amb els dosos col·locats, l’acotxador i l’enxaneta es van fer enrere. Com es feia en aquells anys, la colla havia dut a terme la prova abans d’anar a la plaça en forma de 4de7 net davant del col·legi de l’Ensenyança, al carrer de l’Arc de Sant Llorenç.

A la dècada dels cinquanta, la Colla Vella va arribar al nivell de 8 amb algun carro gros i carregant el 2de7. En tots els casos, i com era costum a l’època, amb ajuts de castellers de colles amigues.

A finals de la mateixa dècada, Esteve Pomerol, que havia dirigit la Vella des de la seva represa el 1926, va emmalaltir. Va ser substituït primer pel seu germà, Victorí Pomerol i Calbet, Victorino, i aquest, poc després, per Esteve Sesplugues i Cebrián, Pardalete.

Les autoritats municipals, en els anys finals de la dictadura franquista, van forçar una altra reunificació de la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí el setembre de 1970 en els Xiquets de Tarragona amb camisa de ratlles.