La fotografia de la plaça del Vi de Girona buida, aquest diumenge, en el moment que els Castellers de Vilafranca preparaven el pilar de 8 amb folre i manilles ha estat una de les imatges del cap de setmana. En realitat, es tracta d’una imatge parcial de la diada, ja que és cert que després de la tercera ronda gairebé no hi havia públic, tot i que al començar l’actuació hi havia mitja entrada.

El que ha passat a Girona és habitual en moltes actuacions de la Zona No Tradicional, però també en algunes diades dels punts neuràlgics del món casteller. A Vilafranca, ja fa anys que per les Fires de Maig el color que predomina no és el verd ni el vermell de les seves colles, sinó el gris del terra. Altres actuacions que es fan en la mateixa població organitzades per les dues colles locals també es caracteritzen per l’escassa afluència de públic.

El debat no és nou, sinó reiteratiu i, de fet, comença a fer-se pesat perquè les postals es reprodueixen any rere i any i en poques ocasions les colles o els ajuntaments –quan en són organitzadors– hi posen remei. El món casteller és una activitat d’una potència visual i conceptual extraordinària capaç de seduir, com poques, a una àmplia massa social de la població, però en ocasions viu amb unes dinàmiques endogàmiques que l’impedeixen mirar que hi ha més enllà de la finestra i avaluar què és el que espera la gent quan va a una actuació.

Si a Girona no hi havia el públic que requeria una exhibició d’un cartell de nivell, amb gamma extra i celebració d’aniversari de la colla local inclosa, està en molt bona part condicionat per dos factors: la saturació del calendari i l’hora de celebració de la diada. En primer lloc, els Marrecs ja havien actuat un cop a Salt i un altre a Girona i d’aquí unes setmanes ho tornaran a fer casa seva. Quatre actuacions locals en quatre mesos. En segon lloc, un diumenge a les portes de l’estiu a les 12 del migdia no és el moment més aconsellat per estar-s’hi sota el sol durant més de dues hores.

I la mateixa explicació de Girona es pot fer a Vilafranca. Abans de Fires, tot i ser el maig, els Verds ja havien actuat tres cops a Vilafranca i els Xicots dos (quinze dies després ho tornarien a fer). Per a qualsevol aficionat casteller que no dugui camisa suposa un agenda més que intensa. Als anys noranta, les Fires de Maig eren la primera actuació de l’any a casa per a les colles locals (amb l’excepció de la diada de Sant Raimon, en l’allunyat mes de gener, on hi actuaven totes dues en el marc d’una festa de tradició vilafranquina).

Tant a Girona com a Vilafranca, l’opinió de l’Ajuntament, favorable a fer l’actuació diumenge al migdia per evitar coincidències amb altres activitats, no és menor. Com en el cas del Vendrell amb la flamant Diada de Colles Campiones: el primer any (2024) es va fer dissabte i la plaça era a vessar; els dos següents, s’ha realitzat diumenge amb una afluència de públic notablement inferior.

Per contra, hi ha els recents casos de Les Santes i la Bisbal. El trasllat de totes dues diades a la tarda les ha fet guanyar públic amb continuïtat; és a dir, que aguanta més temps a plaça. O el mateix amb la diada de la Grallada, que aquest cap de setmana han organitzat els Bordegassos de Vilanova: fins fa dos anys es feia diumenge al migdia; des de l’any passat és dissabte a la tarda i la presència del públic gairebé ha doblat la d’abans, malgrat que els anys 2023 i 24 s’havien fet castells superiors. El mateix havia passat amb la Diada del Pati de la Colla Joves: fa quinze anys es feia diumenge i acabava sense públic a plaça; quan la van traslladar a dissabte, la imatge va canviar de ple.

Quan el calendari entra de ple en la primavera i la calor comença a ser invasiva, les diferències per al públic entre actuar dissabte a la tarda o diumenge al migdia resulten evidents. No sempre les colles o els ajuntaments organitzadors ho acaben de tenir prou present i el resultat és el que passa a Vilafranca cada any per les Fires o aquest cap de setmana a Girona, a més de moltes altres poblacions amb diades i castells menors.

La majoria de colles (si més no, les grans i les mitjanes) prioritzen, per damunt de qualsevol altre factor, els resultats, com és ben lògic i natural. Ara bé, això suposa que els seus calendaris s’hagin omplert de diades menors a casa, especialment en els primers compassos de temporada, per rodar peces i posar la màquina a punt. Per assolir els èxits posteriors es necessiten les diades de començament d’any com a pas necessari. Però aquesta saturació del calendari està posant de manifest una veritat incòmoda per al món casteller: no hi ha públic per a tantes actuacions. I si les colles no en prenen nota, tard o d’hora el món casteller ho acabarà pagant.