El pilar de 6 s’ha convertit en un destacat dinamitzador de la temporada per a diverses colles de 8, tant de la gamma bàsica com alta. En alguns casos, l’han recuperat –assajant alineacions renovades– i en altres, l’han afrontat com a nou repte. Els espadats tornen a estar al dia a dia de les colles mitjanes, i poden ser un termòmetre per a mesurar el seu estat de forma.

Dues colles lideren clarament aquesta revifada dels pilars de mèrit, cadascuna amb la seva pròpia fórmula i totes dues molt diferents: els Castellers de la Vila de Gràcia i la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau. Després de recuperar el pilar de 6 el passat mes de novembre i trencar una sequera de nou anys sense completar-lo, els graciencs han demostrat la seva regularitat amb aquesta estructura. Enguany ja n’han descarregat tres i n’han carregat un altre, a més de tornar a coronar el 4de8 amb l’agulla en dues ocasions, que no feien des de l’any 2014.

El més destacat del pilar és la joventut del seu tronc. El segon té 34 anys, el terç en té 20 i la quart, 22. De fet, el terç s’ha convertit en el casteller més jove de la història que descarrega el pilar de 6 a la seva posició. L’única membre amb experiència prèvia als pilars de mèrit és la quart, que ja l’havia parat un pis més amunt quan era canalla.

Amb el canvi obligat de l’enxaneta respecte l’any passat per motius de creixement, els de la camisa blava miren cap amunt. El seu proper repte és descarregar el 4de8 amb l’agulla i assaltar el pilar de 7 amb folre, un objectiu que ja es plantejaven a la diada de de la Festa Major de Vic, on finalment van optar pel de 6 en no haver pogut completar el 4 amb l’agulla en l’anterior ronda.

En una situació molt similar es troba la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau. Els de la camisa verda mantenen un idil·li històric amb el pilar, una estructura en la qual destacaven anys enrere perquè era habitual en colles que estaven un esglaó per sobre del seu nivell casteller, però ells encara dominaven. L’any 2025 van recuperar el pilar de 6 a l’última diada, i enguany han començat ben d’hora, a mitjans de juliol ja n’acumulen quatre descarregats i un carregat. El mes de maig el van pujar un pis i el van carregar a la plaça del Rei, després de completar-lo a assaig.

La solidesa del pilar de Sant Pere i Sant Pau compta amb una estreta sintonia en els pisos inferiors, ja que el segon, el terç i la quart mantenen el mateix bloc que va rodar amb èxit des de l’any 2014 fins al 2022. Després de tres anys en què les peces superiors no acabaven d’encaixar, el pilar ha tornat a estar a punt. L’objectiu de la temporada amb el pilar és clar: descarregar el pilar de 7 amb folre i tornar a intentar el 4de8 amb l’agulla, una estructura de la qual només tenen l’intent fallit de la passada Santa Tecla, que va quedar lluny d’assolir.

A aquesta tendència s’hi acaben de sumar els Castellers de Lleida amb un pilar de 6 carregat a la diada del Serrallo, el passat dissabte. Aquest espadat presenta la curiositat que el segon, el terç i la quart han fen pilars de mèrit universitaris amb els Marracos de la Universitat de Lleida. El segon i el terç han format part de l’alineació del pilar universitari d’aquest darrer curs, mentre que la quart el feia el 2023/24, amb pilaners d’altres colles convencionals. Amb una mitjana d’edat de només 20 anys al tronc –comptant el baix i la canalla–, els de Lleida estan rejovenint una estructura que van dominar entre els anys 2007 i 2009, quan van arribar a carregar el Pde7f. En la mateixa diada tarragonina de dissabte van descarregar un 4de7 amb l’agulla de factura molt lleugera, que utilitzava la mateixa alineació del pilar de mèrit sense el que seria el terç.

La nota més curiosa de la temporada és dels Castellers de Castelldefels. Van provar a Vilanova i la Geltrú el pilar de 6 aixecat per sota, una estructura insòlita la història moderna i que no es portava a plaça des de l’any 2007 per part dels Castellers de Mallorca. L’intent dels grocs va cedir quan s’estava executant l’aixecada del segon. La intenció era completar-lo a l’estil falconer, pujant-lo i baixant-lo per sota. Els Falcons de Vilafranca, de fet, han demostrat que és descarregable. En canvi, el Pde6s baixat de forma convencional només s’ha aconseguit carregar, mai completat, a càrrec de la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant diverses ocasions a la dècada dels vuitanta.

Hi ha més colles que han treballat el pilar, però no l’han aconseguit per qüestions diverses. Els Moixiganguers d’Igualada enguany no han descarregat el de 6 a plaça, i han portat a plaça el 4de8 amb l’agulla, que va quedar en intent desmuntat al juny. Per la seva banda, els Marrecs de Salt han hagut de frenar el treball de l’espadat a causa d’una caiguda patida el juny del 2025, que els obligava a buscar nous canvis en els pisos superiors després d’un gran final del 2024. Encara no poden treballar el pilar a curt termini.

Els Xiquets del Serrallo, els Sagals d’Osona i la Colla Castellera de Figueres continuen treballant el pilar a l’assaig. Els del barri mariner de Tarragona volen aprofitar la bona dinàmica i l’experiència universitària del seu terç per avançar feina, els osonencs ja l’han alçat fins la motxilla d’entrada, mentre que els empordanesos el treballen pas a pas i sense pressió, amb la mirada posada en el pilar de 6 que la colla ja va carregar a principis d’aquest segle.

ELS PILARS DE 6 (2015-26)