Hi ha llocs on les històries s’escriuen a poc a poc, lluny dels grans focus i del brogit de les zones de més tradició castellera. El primer assalt dels Castellers de Tortosa als set pisos, reflecteix l’esforç de tantes colles petites nascudes en poblacions sense tradició. El 3de7 carregat dissabte passat a Vila-seca retrata fidelment la trajectòria d’una formació que fa onze anys que empeny a contracorrent per guanyar-se un espai al mapa casteller.
Per valorar la fita, cal saber que a les Terres de l’Ebre hi ha dues colles: els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, fundats l’any 2013 i que té com a castell límit el 2de6, i els Castellers de Tortosa, fundats el 2015 i que ara tenen com a castell límit el 3de7 carregat. També ara s’estan reactivant els Xics Caleros, a l’Ametlla de Mar, després d’una primera etapa entre 2012 i 2018. Al mateix temps, a Flix hi ha un projecte per crear la primera colla de la Ribera d’Ebre.
Aquestes colles estan en un territori on es viu un context casteller molt diferent del que es pot trobar a altres zones com el Penedès o el Camp de Tarragona. Assajos de 30 persones alguns dies i, fins a una cinquantena en dates assenyalades posen en valor la feina que després es fa visible a les places. Són colles que fan castells per passió, i no pas per tradició local i, que tenen més dificultats per créixer en un territori amb poc arrelament casteller com el sud del país.
Malgrat aquests condicionants, els de la camisa grana van ser capaços de mobilitzar 70 castellers dissabte per anar a Vila-seca. Ningú no es volia perdre la fita, primer 5de6 descarregat i primera aleta de 7 pisos de la seva història, obrint de bat a bat la porta dels set pisos a les Terres de l’Ebre.
El 3de7 no va ser cap miracle de plaça, sinó la conseqüència lògica d’un pla de llarg recorregut traçat des del febrer. Al local no s’havia deixat res a l’atzar: una vintena de proves netes amb aixecador i un balanç impecable cada vegada que s’havia creuat el castell, demostrant la polivalència del pom de dalt amb diferents opcions d’enxaneta. Després d’haver posat els dosos sobre pinya dues vegades, la construcció va arribar a la Pineda amb la maduresa i la confiança pròpies de les grans ocasions.
L’actuació de dissabte va culminar la trajectòria ascendent dels tortosins, que viuen el millor moment dels seus onze anys d’història. Un moment dolç que el mateix cap de colla, Jordi Estrader, atribueix a la feina de fons del grup: “la constància als assajos, les ganes de la gent de créixer, el bon ambient i el bon moment que vivim és el que ha fet que la colla pugui arribar fins aquí”. Una fita, en definitiva, que no arriba per casualitat, sinó per la constància als assajos i les ganes de créixer d’una colla que reflecteix la realitat de tantes colles arreu del món casteller.
Articles relacionats:
Noves colles al Camp i a les Terres de l’Ebre (22 de juliol de 2025)
