El món casteller viu un moment de clara expansió. La temporada actual ha certificat com es trenquen els sostres dels castells de gamma extra i superior, però aquest creixement no és exclusiu de les grans colles. L’evolució de les colles de la gamma de 7 ofereix una lectura igualment reveladora de la salut i vitalitat del col·lectiu casteller. En aquest tram del curs, els Torraires de Montblanc han signat la millor actuació de la seva història, mentre que els Xiquets de Cambrils han assolit la seva millor actuació fins a tres vegades consecutives. Uns resultats que no s’expliquen només per l’encert a la plaça de la continuïtat dels pisos superiors, sinó que respon a una transformació estructural de la metodologia d´assaig i a una gestió rigorosa dels equips.
Superar-se tres vegades en un any (fins ara). A Cambrils, haver completat per tercera vegada consecutiva la millor diada de la història de la colla –4de7a, 5de7 i 3de7– confirma que la feina feta ha convertit en regularitat el que fins fa poc era excepcional, una gamma que els de Cambrils mai no havien assolit amb aquesta continuïtat. Per valorar la dimensió del moment actual, cal analitzar el camí recorregut des que la colla va renéixer el 2013. Durant anys, va haver de treballar durament per estabilitzar la gamma de 6 i consolidar una base social prou ampla. El salt a la gamma de 7, assolit fa poques temporades, es vivia, encara, com un premi puntual reservat gairebé en exclusiva per a les grans diades de Festa Major
L’actual direcció tècnica va dissenyar un pla de treball a dos anys vista amb un objectiu prioritari: transformar la mentalitat del col·lectiu per a que els castells de 7 deixessin de ser una cita excepcional de la Festa Major i esdevinguessin un registre habitual a qualsevol plaça. A la nau d’assaig, aquest canvi s’ha traduït en un increment de l’exigència i en l’aplicació de criteris analítics durant les proves de les estructures bàsiques. En aquest sentit, s’ha optat per treure els castellers del pilar de l’alineació del tronc per guanyar agilitat. Aquesta decisió ha convertit el 4de7 amb l’agulla en una estructura de referència i ha proporcionat la solvència necessària per dominar el 3 i el 5.
Paral·lelament, la tasca de cohesió social ha garantit una assistència regular als assajos i ha reforçat el compromís de la colla. Pel que fa a reptes superiors, la Tècnica manté la prudència. Tot i que s’han fet primeres temptatives informals amb el 4de8 i el 2de7, el treball més avançat se centra en el 7de7, que a hores d’ara es prepara sobre la base del 7de6 a l’espera de reunir el volum de pinya necessari per fer proves lligades.
Enginyeria tècnica i ambició de colla. La diada històrica completada pels Torraires de Montblanc fa deu dies –la millor de la seva història amb 3de7, el 4de7(c) i el 2de6– té una lectura simbòlica i tècnica de primer ordre. Després de la seva reaparició a la dècada dels noranta i d’alguns moments puntuals en què havien assolit el 4de7, la colla de la Conca de Barberà havia travessat temporades complexes marcades per la fluctuació de la massa social i una activitat centrada principalment en la gamma de 6.
Aquest pas endavant permet a la colla desprendre’s de la nostàlgia de les fotografies antigues del 4de7 descarregat i construir un sostre històric en temps present, amb la plantilla actual. Tècnicament, les limitacions d’una massa social ajustada s’han compensat amb enginyeria d’assaig, basada en la repetició sistemàtica al local dels castells nets sencers, per dotar de seguretat el tronc.
Tanmateix, el salt qualitatiu per portar el 3de7 i el 4de7 a la mateixa diada el van propiciar els assajos especials de Festa Major, que van permetre reunir el volum necessari per col·locar crosses a les pinyes, un element que la colla no utilitza en les estructures de 6, però que va resultar determinant per afrontar els galons de 7 amb garanties.
L’èxit de descarregar el 3de7 marca la ruta per als pròxims mesos. Haver superat els nervis de l’estrena ha de facilitar el treball per descarregar el 4de7 en les pròximes diades a casa. Una vegada estabilitzada aquesta gamma a Montblanc, l’objectiu de la Tècnica serà portar les estructures de set fora de la seva plaça i iniciar la preparació per incorporar el pilar al mig dels castells de 7.
Les trajectòries de Cambrils i Montblanc comparteixen una corba d’evolució en tres temps. En el punt de partida, totes dues formacions tenen al darrere un passat de sostres puntuals i de dependència de les grans convocatòries per fregar la gamma de 7. Ara l’optimització de les eines de local ha permès transformar aquelles gestes aïllades en un registre d’alta freqüència i solvència. Les colles de Cambrils i Montblanc avancen per dos camins paral·lels que expliquen una mateixa transformació: allò que fins fa poc depenia d’una gran diada forma ja part de la normalitat de les dues formacions. El veritable salt no és només haver arribat més amunt, sinó haver convertit la gamma de set, fins fa poc un sostre excepcional, en un terreny de joc estable des del qual continuar creixent i afrontar nous reptes.
