El darrer Sant Fèlix va posar sobre la taula dos tipus de 4de10fm, el dels Castellers de Vilafranca i el de la Colla Vella, absolutament diferents en la seva execució i, per tant, en el seu risc i estil tècnic. El dels Verds va pujar amb una estabilitat notable, sense grans oscil·lacions i aparent tranquil·litat, però aquesta qualitat es va convertir en enorme feblesa quan, en un instant de gran exigència en el que van faltar recursos per reaccionar. El dels rosats, en canvi, va pujar mogut, amb un tronc que no treballava còmode com a conseqüència del moviment rebut des de folre i manilles, però amb una capacitat de resistència i de tornada que li va permetre superar els moments crítics. I va resistir fins a la sortida dels dosos, en què va cedir per desgast. Dues tècniques oposades.

Aquest contrast no és fruit de l’atzar d’una diada com la de Sant Fèlix, és el resultat de camins tècnics diferents als que cada colla ha recorregut els darrers anys per arribar al mateix castell. A aquestes dues maneres cal sumar una tercera versió, la dels Minyons de Terrassa, els autors del primer 4de10fm mai vist.

El cas dels Minyons. La primera temptativa amb el 4de10fm es remunta a ara fa 30 anys, quan els Castellers de Vilafranca el van dur a la Diada de Tots Sants. En aquell moment no s’havia fet cap castell de 10 i les construccions amb manilles eren residuals i fonamentades aleshores en la massa gent per damunt de la tècnica i la precisió en la col·locació. El castell es va ensorrar abans que sonessin gralles.

Quinze anys després, els Minyons van explorar la inèdita construcció i en un assaig al carrer abans de la seva Diada de 2011, van posar-hi quints. Va ser més un experiment que un projecte real i, de fet, aquell any el castell no va sortir a plaça perquè ni tan sols el 3de10fm va assolir-se.

L’atac de debò va arribar el 2014, quan els malves se’l van plantejar seriosament i va esdevenir un objectiu de final de temporada. El maldecap principal van ser els formatgets situats entre creus (rengla de mans del peu); és a dir, com encaixar en aquell espai reduït les persones que suporten el folre i les manilles. La solució demanava generar estabilitat amb una semicreu sota el que seria la rengla de vents, tot i que els castellers que quedaven entremig continuaven sent un problema, ja que necessitaven encaixar en un angle més estret que no pas al 3de10fm.

A les manilles d’aquell primer intent es van situar uns laterals que no es col·locaven amb els braços amunt, sinó que treballaven fent pressió sobre la crossa i, de retruc, al terç. L’intent es va fer sense arribar a col·locar els sisens, ja que van sonar les gralles el castell va caure.

El 2015 van replantejar la posició d’aquests laterals, que van pujar amb els braços amunt. Van aconseguir treballar durant la temporada amb una millor qualitat d’execució del 4de9f. És llavors quan hi ha un canvi de mentalitat respecte els folres i manilles: augmenten la quantitat de 2de9fm i de pilars de 8 amb folre en el còmput general de l’any, i el 3de10fm esdevé una bandera: el primer el descarreguen per Sant Fèlix. Això va generar un bagatge totalment favorable a finals de temporada.

En el disseny definitiu del 4de10fm del 2015, les escaletes pugen a manilles i, un cop fet el seu paper, baixen al folre. I a diferència del 3de10fm, el 4de10fm no té segona mà i mà. Les manilles treballen com un sol bloc, amb les mans donant pit al nucli per buscar que quedi tot compacte.

Els Minyons també van arribar a fer proves teòriques, molt incipients, del 2de10fmp: van plantejar sobre el paper com s’hauria d’encaixar, però van topar un altre cop amb el problema dels formatgets entre creus i semicreus. No el van arribar, però, a assajar mai. En aquest procés hi van estar– al capdavant, com a caps de pinyes, Jordi Florensa (2014-15) i Tomàs Pont (2016), amb Guillem Comas i Albert Pérez com a caps de colla respectivament.

El cas dels Castellers de Vilafranca. A banda de l’intent de 1996, els Verds van encarar-se amb el 4de10fm per Tots Sants de 2013, l’any en què per Sant Fèlix havien descarregat el seu primer 3de10fm i en el que van arribar al final de temporada amb tot completat. Aquest cop, van optar per alleugerir el folre i les manilles i el van muntar sense laterals, però amb dos vents per cada banda. A l’assaig s’havien arribat a posar sisens dalt, a més de proves de folres a terra fins aixecador. El castell, molt mogut des del principi, va caure amb els setens col·locats.

El canvi de plantejament va arribar el 2016, amb l’entrada de l’equip tècnic dirigit per Toni Bach, amb Arnau Cobo com a cap de pinyes. Van plantejar el 4de10fm –que el novembre anterior van estrenar els Minyons– per Sant Fèlix, però abans necessitaven treure el 3de10fm, que van avançar un mes i el van fer a Vilanova. Els Verds creien que no calien invents, sinó tenir-li cert domini amb el 3de10fm i la capacitat de portar després el 4de10fm a plaça. Amb el calendari sobre la taula, la colla va decidir avançar objectius replicant les estadístiques dels anys anteriors, però avançant, a més del 3de10fm, altres construccions, com torre de 9 amb folre i manilles, que van portar el 2 de juny a Sant Quintí de Mediona.

La rotació als folres i manilles de la Tde9fm i l’execució del 3de10fm anterior a Sant Fèlix resultaven claus per al 4de10fm i tenir tots els castellers que pugen al folre i les manilles preparats amb certa experiència a plaça.

El tret distintiu en els castells emmanillats dels Verds és que el treball del nucli de les mans és totalment independent entre elles. Igual que els Minyons, al 4de10fm no posen segon vent. Els laterals hi pugen sempre amb els braços amunt, prioritzant la verticalitat del cos i el joc de braços; només en cas de necessitat del nucli el lateral de manilles pot canviar un braç de posició, només en situació agònica.

Una peça clau del 4de10fm, per als Verds, eren les falquetes del folre. Al folre hi ha el porta-crosses en el primer lloc del que seria la rengla de vents, i al seu costat, les falquetes: vuit castellers encarregats de compactar el nucli, una feina que en el 3de10fm no és tan exigent, però que en el 4de10fm es fa quasi sense espai. El veritable maldecap va ser decidir com col·locar la persona del peu que sosté la falqueta des del peu. L’any 2016, els vilafranquins van aconseguir l’encaix, però el 2017 algunes persones d’aquestes posicions exigents, van plegar després de temps a la colla, i la manca de continuïtat en aquestes posicions va fer inviable encaixar el castell en les temporades posteriors.

El 2024, quan el van recuperar, el muntatge va tornar a resultar l’estàndard, gràcies a unes falquetes amb més capacitat d’aguantar-se per si soles, i sense la necessitat de fer invents al peu. A més, els Verds han guanyat massa social en el dia a dia respecte els anys 2016 i 2017: el compromís ha crescut en diades de menys exigència i en assajos de moments no decisius de la temporada.

El cas de la Vella. Des que el 2016, en van fer el primer, el 4de10fm de la Colla Vella es caracteritza per ser notablement mogut des de baix. Els rosats també controlen les altres estructures de quatre castellers per pis, com el 4de9sf, el 4de9fp o el 4de9f, tot i que les alineacions no sempre són coincidents, gràcies a l’ampli fons d’armari que en disposen. La confiança de la colla en el tronc permet més marge de maniobra i més caràcter per tirar amunt encara que la mida no acabi de quedar bé. La Colla Vella sap aplicar aquestes maniobres al folre i manilles de castell de 10.

A diferència d’altres fases, l’arrencada és el moment que més costa a la Colla Vella, que puja el folre i les manilles de manera més lenta que la resta de colles, en bona part perquè confia en la resistència del tronc de quarts en amunt. En els dos darrers anys, de fet, s’ha prioritzat encara més l’estabilitat per davant la velocitat de la pujada.

És també un tret distintiu dels vallencs treballar les mans més separades del tronc: no respon a un motiu tècnic concret, sinó que és una manera de fer heretada de temps enrere, que permet a cada membre de les manilles anticipar-se a les correccions. Una prioritat tècnica és no moure els peus de manilles i mantenir la verticalitat per damunt de tota complicació.

Quan el Primer Diumenge de Festes del 2016, ara fa deu anys, el van fer per primer cop, ja tenien el 3de10fm, que havien estrenat per la Firagost i repetit per Sant Fèlix, en tots dos casos descarregat. Van pensar que seria un pas previ necessari per al 4de10fm, tot i que amb el temps la mateixa colla ha reconegut que no ho considera un pas clau, com han demostrat els anys posteriors, en què el 4 ha dominat al 3.

A l’hora de portar-lo a plaça, la Colla Vella prioritza als assajos l’execució de folre i manilles per sobre de suportar el pes. A diferència dels Verds, col·locar setens no és un requisit, però en canvi sí fer una prova amb totes les manilles dalt, inclosos laterals. A començament de temporada fan proves en què els quints es col·loquen a l’alçada de quarts, prioritzant l’execució i encaix de folre i manilles.

El castell, tanmateix, el saben gaudir molt: tothom hi pot treballar, i la colla considera fonamental que totes les peces estiguin a punt a en cada posició, a diferència d’altres castells on el punt d’atenció recau més en uns castellers.

El folre és la part que més ha renovat en l’actualitat en relació als anys 2016 i 2017, mentre que l’estructura principal de les manilles de fa deu anys és molt semblant a l’actual. La Vella dona molt de valor als assajos especials del cap de setmana anterior a les diades grans: la gent que s’hi arriba a acumular sol ser clau, moltes vegades, per portar el castell a bon terme, amb unes condicions d’assaig poc habituals durant la temporada.