Les 53 construccions extraordinàries (superiors al 3de9f) alçades enguany; les inoblidables exhibicions de Sant Fèlix, el Catllar, Firagost o Terrassa; els millors registres històrics de les colles punteres… la temporada del 2015 va camí de tornar a ser la més completa en els més de 200 anys d’història dels castells. Falten poc més de dos mesos per a culminar la campanya i les dades ja recullen l’abast i la dimensió de l’estat actual dels castells.
Els èxits d’aquest 2015 il·lustren l’excel·lent moment del panorama casteller, que ja disposa de gairebé cent colles per tot el territori català (excepte a les comarques del Pirineu) que mostren la vitalitat d’un fenomen que sedueix àmplies capes de la població: des de famílies senceres fins a, sobretot, joves que han trobat en els castells una manifestació de participació, motivació i socialització. Però, per què els castells registren èxits cada vegada més grans? Els cronistes han esgotat els adjectius per definir les grans exhibicions com la de la setmana passada a Vilafranca, en la qual els epítets queden curts per narrar el que va passar a la plaça per part de les quatre colles participants.
El sostre se supera contínuament i els registres s’aniquilen amb una facilitat insultant. I tot això és possible gràcies a dos factors determinants. D’una banda, el creixement social que caracteritza gairebé totes les colles: tenen més membres que mai i la majoria dels seus castellers es preparen físicament per afrontar els seus reptes; de l’altra, per una raó tècnica: les colles assagen cada vegada més i millor, cosa que es tradueix indubtablement en un estat de forma més competitiu que els permet encarar nous reptes cada vegada més difícils. Fer castells és una activitat gratuïta. Si bé moltes colles suggereixen als seus components pagar quotes de soci, a la pràctica no resulten obligatòries, i tothom pot assistir a un assaig o una actuació si ho desitja, especialment si és per ampliar la imprescindible pinya. De fet, les mateixes colles són les que s’encarreguen d’atreure el nombre més gran de castellers o aficionats possible a les seves files. Ja fa més de mig segle, un il·lustre casteller del Vendrell, Emili Miró, va ser profètic: “Digue’m quants castellers portes i et diré els castells que faràs”.
Les portes obertes i la facilitat d’inclusió que defineixen les colles castelleres han resultat doblement atractives en període de crisi. Famílies senceres, adolescents i joves han convertit els locals en lloc de peregrinació, al qual acudeixen per participar en els assajos i relacionar-se amb altres persones amb sensibilitats no necessàriament coincidents però amb objectius comuns: aixecar els millors castells al seu abast.
I els assaigs –i la seva tecnificació més gran i reiteració– estan al darrere de les millores. La segona veritat que no va pronunciar Emili Miró al seu dia és: “Digue’m quant assages i et diré quins castells faràs”. La teoria de les 10.000 hores, que va articular K. Anders Ericsson per determinar la inversió en pràctica que necessita el violinista d’una filharmònica, també és vàlida aquí.
Fins fa pocs anys, la majoria de colles realitzaven un assaig a la setmana. Actualment, dos o tres. Les colles capdavanteres assagen una mitjana de set o vuit hores a les setmana, en les quals els castellers participen de manera voluntària i amateur amb l’objectiu de treballar les seves estructures de manera minuciosa abans de provar-les en les actuacions. El resultat es va veure i es va gaudir la setmana passada a la diada de Sant Fèlix i, al lllarg de la temporada, en altres exhibicions memorables.
(Article adaptat al publicat pel diari La Vangurdia el 31 d’agost de 2015)
SANTI TERRAZA
Foto: Els Minyons de Terrassa descarregant el 3de10fm diumenge passat
Articles relacionats:
38 actuacions màgiques del 2015
