La temporada del 2015 està sent estranya per als Castellers de Vilafranca. És un any en què col·leccionen un ampli estol de gamma extra: fins ara han plantat 25 construccions d’aquest nivell, de les quals 21 han estat descarregades. Uns números espectaculars i un índex d’eficiència elevat, ja que les quatre caigudes corresponen a les estructures del nivell més difícil: el 3de10fm i la torre de 8 sense folre, que han estat coronades en dues ocasions totes dues. L’any passat, els verds van fer l’aleta a 21 construccions de gamma extra (sis de les quals coronades) i la històrica campanya del 2013, en què ho van descarregar tot i més, van sumar 18 gamma extra, tots completats. És a dir, que les dades del 2015, un mes abans d’acabar la temporada, ja són històriques.
Però, tot i aquesta millora global dels números –que no necessàriament del corpus global–, els verds no acaben d’estar satisfets. Hi ha un cert neguit, fonamentalment, per dues raons. D’una banda, la reducció fins a la mínima expressió de la diferència amb la Colla Vella i els Minyons de Terrassa –que havia estat considerable fa només dues temporades– no pas perquè hagin reculat els vilafranquins sinó per la destacada progressió de terrassencs i vallencs. I, per una altra, perquè corren el perill de tornar a viure episodis de fa un grapat d’anys, quan dels seus millors castells conservaven més fotografies que vídeos; és a dir, els tenien pendents de descarregar.
Els extraordinaris èxits dels darrers anys, descarregant amb solvència els castells límit, com la torre de 8 sense folre, el 4de9sf o l’esperat 3de10fm va portar la colla al súmmum. No només eren els millors, sinó que, a més, derrotaven amb plena autoritat les fronteres més difícils, que únicament en comptades ocasions havien aconseguit superar altres colles. Els verds s’hi van mal acostumar i alguns (a la colla i a l’afició) van arribar a pensar que descarregar aquests monstres podia convertir-se en un fet habitual o normal. I la història, les dades –i, probablement, la lògica castellera– diuen que el més normal, quan s’afronten aquests castells, és que hi hagi caiguda. Abans o després de l’aleta, però caiguda (vegeu aquest interessant estudi sobre els índexs de la gamma extra). Parlem d’autèntics monstres ingovernables.
Per aquest motiu, carregar el 3de10fm o la tde8sf no genera cap mena de satisfacció, si anys enrere la colla els havies descarregat i ara, a més, te’ls fan altres colles rivals. Ja ho diu aquella màxima del Catllar del 2008: “els castells, o els fas o te’ls fan”.
Conscient d’aquesta situació, Pere Almirall no vol forçar la màquina ni imposar com a objectiu de final de temporada un repte que, en cas de no aconseguir-se, pogués generar frustració. És la història tantes vegades apresa dels verds amb el 3de10fm. Temporades enrere podien arribar a Tots Sants i caure del 3de10fm, però això no qüestionava res, excepte la manera d’abordar el castell, ja que els verds acabaven l’any com els millors sense cap mena d’interrogant. Ara, però, si un repte d’aquesta magnitud no s’arribés a complir, atès el nivell i els èxits de les colles rivals, la gestió de la possible ensopegada no seria tan fàcil.
Per aquest motiu, l’aposta pel pilar de 9 amb folre, manilles i puntals ha estat un bon recurs per als de Pere Almirall. És una fita a la qual mai ningú no s’hi ha enfrontat, llevat d’aquell intent d’intent que ells mateixos van fer el 2002 i que va cedir quan tot just sonaven gralles. L’extraordinari moment del pilar i la necessitat de canalitzar els reptes cap a fites desconegudes –on no hi hagi comparació amb el que fan altres colles–, permet als verds continuar tirant d’èpica i mantenir l’adrenalina elevada. El pilar de 9, a més, ja el va assajar la Colla Vella en la recta final de la passada temporada, tot i que finalment no va entrar en la seva agenda. La possibilitat de construir una quarta base (el puntals, en denominació vilafranquina; ajuts, a Valls) constitueix una obra d’autèntica enginyeria castellera. Es tracta d’un pis amb només quatre mans, que subjecten un pilar de 6 i sobre la inestabilitat que implica tenir tres pisos a sota. Els verds han començat a treballar-ho en els darrers assaigs, amb el folre a terra i les manilles sota els puntals.
Els números amb el pilar de 8 (i amb la torre de 9) aquesta temporada són impactants: vuit pilars i nou torres, tots descarregats. Mai una colla n’havia fet tants en un curs. Els canvis i millora registrats en l’espadat han permès polir-lo fins esdevenir una obra de precisió, que ofereix garanties absolutes.
A més del pilar de 9, però, Pere Almirall té altres peces damunt la taula. D’una banda, no vol acabar la temporada sense fer l’autèntic buc insígnia dels verds (el 4de9 amb folre i agulla, que ara domina amb comoditat la Colla Vella), però també altres estructures de primer nivell, com el 4de9sf o el 5de9f. Els assaigs de les properes setmanes acabaran de determinar l’agenda final. Probablement, els verds acabaran la temporada com la colla que ha realitzat més gamma extra en un any, però també més pressionats que mai per les altres colles punteres. I això als vilafranquins ja els agrada, perquè els motiva a superar-se encara més, però també pot arribar a condicionar, en funció dels resultats, el seu estat de felicitat.
SANTI TERRAZA
Foto: El 3de10fm de Tarragona, a punt d’anar amunt
Foto 2: Pilar de 8 amb folre i manilles descarregat per Sant Fèlix
Foto 3: Intent de pilar de 9 amb folre, manilles i puntals per Tots Sants de 2002
Articles relacionats:
