Valls, Santa Úrsula, Colla Vella, Colla Joves, rivalitats… castells. Com es viu la rivalitat vallenca entre dos companys de feina? Reproduïm aqust artile publicat al número 34 de l’efició en paper de la Revista Castells (setembre – octubre 2010) sobre un membre de la Vella i un de la Joves que comparteixen feina.
Els embotits de Cal Garí de Valls són bicolors. L’Esteve Bonet és soci de l’empresa i membre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls; el Ferran Garcia, cap de la sala d’embotir i casteller de la Colla Joves Xiquets de Valls. Cada dia comparteixen la jornada laboral, on tots dos asseguren ser “molt bons amics”, però els castells són un altre terreny i malgrat que, “a plaça sempre ens saludem –reconeixen tots dos–, no ens posaríem mai a la pinya de l’altra colla”.
L’Esteve Bonet, de Cal Ninot, i el Ferran Garcia il·lustren la doble cara dels castellers de les colles de Valls: eterns rivals a la plaça, que es retroben i conviuen en múltiples situacions quotidianes. Hi ha famílies amb els germans dividits entre colles, que han de rentar les camises per separat i socis que no poden parlar de castells, però també equips de futbol amb jugadors de les dues colles o, com és el seu cas, companys de feina que gaudeixen de compartir un hobby. Tant l’Esteve com el Ferran fa més de quaranta anys que fan castells a Valls. L’Esteve recorda que el seu avi ja era casteller i, tot i que el seu pare no s’hi va enganxar mai, ell i el seu germà van seguir la tradició familiar, tots a la Colla Vella. Actualment, l’Esteve fa pinya a les grans cites dels rosats: “saben que per Sant Joan, Firagost, l’11 de setembre i Santa Úrsula, poden comptar amb mi”. Dels nou germans del Ferran cinc es van fer castellers de ben petits, amb la Colla Joves. Eren la primera generació castellera d’una família arribada del sud d’Espanya. El Ferran ha estat quart i quint dels castells de 9 dels rosats i actualment fa de segon al folre, des d’on recorda de manera especial l’últim 5de9f descarregat per la seva colla, a la Santa Úrsula del 2008.
Convivència a la feina
Quan l’Esteve, de la Vella, va contractar al Ferran, de la Joves, Cal Garí va prendre una política de tractament igualitari per a les dues colles. Tant és així que un pòster del 4de9sf vermell i un pòster del 2de9fm rosat, comparteixen paret al despatx de l’empresa. De fet, les botifarres de l’últim sopar abans del Concurs de la Colla Joves van ser de Cal Garí, copropietat d’un casteller de la Vella i deurien tenir una mica de regust rosat. “No és així a totes les empreses, sé de caps que el dia de Sant Fèlix no han donat festa als treballadors de l’altra colla fins tocades les 12, per posar-los una mica nerviosos”, assegura l’Esteve.
És dissabte, una setmana abans del Concurs i, clarament, la bona relació entre membres de les dues colles es fa palesa, deixant de banda les confrontacions castelleres. L’Esteve es troba amb els amics al restaurant La Bona Teca del polígon de Valls per esmorzar, són majoritàriament de la Vella, però un d’ells aixeca el cap: “Ei, no t’equivoquis, que jo sóc de la Joves!”, així que a l’hora de compartir una bona botifarra amb seques, els colors de camisa no són un impediment. El Ferran marxa depressa, té partit de futbol dels fills on, com explica, “també me’n trobaré uns quants de la Vella i tots volem el mateix: que guanyin els nostres fills”. De totes maneres, comenten que no sempre són ben vistes les relacions entre colles, “abans de pujar als castells saludo als amics de la Vella, –explica el Ferran – , i això no acaba de caure bé a la gent de la meva colla”.
La bona relació es fa palesa també en les qüestions que marquen l’actualitat de les colles vallenques. Respecte el lloc d’actuació, davant la façana de l’Ajuntament, el Ferran té clar que “si fos per la Vella, la Joves encara no actuaria a la plaça del Blat, com va passar a la refundació dels anys 70”, tot i que l’Esteve, amb voluntat de posar pau, assegura que “potser el més assenyat seria canviar la pendent de la porta de la dreta de l’Ajuntament i que cadascú actués a la porta que toca. Els tècnics de l’Ajuntament haurien pogut consultar el tema quan van reformar la plaça”. Una altra solució que plantegen és que la Joves actuï al mig de la plaça, en perpendicular a la façana enlloc de en paral·lel, com fins ara. Sigui com sigui, ambdós busquen solucions per la via del consens.
Rivalitat a la plaça
Tot i que a nivell local la pugna entre les dues colles vallenques es remunta als 200 anys d’història que acumulen, Esteve Bonet, de la Colla Vella, no té cap dubte que “la principal rivalitat de la Colla Vella és amb els Castellers de Vilafranca”, al contrari que Ferran Garcia, de la Colla Joves, qui creu que, “nosaltres sempre tenim l’ull posat a la Colla Vella”. Aquesta diferencia fa que a l’Esteve se li escapi que “si fos perquè Valls vencés a Vilafranca, potser donaria un cop de mà a la Joves, sempre i quan fos a un poble perdut i ningú no em pogués veure”, cosa que nega rotundament el Ferran que: “mai, però mai, em posaria a una pinya de la Vella”.
El dilluns de Sant Fèlix la conversa castellera a la feina està assegurada. El Ferran està convençut que “a la Vella els va fer molt mal l’actuació d’aquest any, va ser un error d’estratègia molt greu per una colla com la Vella, que a nosaltres ens va pujar la moral en aquest any una mica dolent que portem”. L’Esteve, tot i reconèixer-ho, no decau: “Va fer mal, però la Vella és la Vella, ho superarà i seguirà garantint rivalitat al món casteller”. El mateix pit i orgull treuen els dos pel que fa al Concurs de Castells del 2010. “L’obligació és guanyar a Vilafranca”, diu l’Esteve, i “per què no, quedar nosaltres primers?”, el repta el Ferran. El primer confia en el 4de9 amb folre i l’agulla rosat, que podria fer trontollar l’hegemonia vilafranquina amb aquesta construcció. El segon no dubta d’un dels grans castells de la Joves, el 5de9 amb folre, que podria sorprendre als principals candidats a guanyar el Concurs. “Ens cal un cop de sort –asseguren els dos– però tot és possible”. Haver coincidit de costat en la distribució de la plaça de braus, no ho troben un problema. Tot i que dificulta el suport a les pinyes, “estem acostumats a actuar de costat, com en totes les diades a Valls”, assegura Bonet, alhora que Garcia apel·la al civisme dels vallencs: “si, com sempre, fem cadascú la seva feina, no té perquè haver-hi problemes”.
No hi ha acord, i difícilment n’hi haurà, sobre quina és la colla degana del món casteller. La Colla Joves de Valls ha reivindicat de valent aquesta temporada els seus orígens amb diversos homenatges a Josep Batet i Llobera, el primer cap de colla del Partit dels Menestrals, predecesor de l’actual Colla Joves. Aquest afer es va destapar de nou en motiu de la invitació que va fer la Generalitat de Catalunya a la Colla Vella per representar els castells a la Xina, com a “colla degana del món casteller”. Ferran Garcia prefereix no mullar-se i considera que: “és una tema fotut del qual potser ningú n’entén prou com per opinar, és més, als castellers de peu no ens agrada tanta dicussió respecte aquesta questió, nosaltres volem fer castells grans”. L’Esteve Bonet, en canvi, tira de l’explicació senzilla “la història sempre ha dit que la Vella és la vella i historiadors més antics que els que han sortit ara, ho corroboren”.
Teòricament, és d’esperar que a una ciutat amb 25.000 habitants i dues colles de 9, castellers amb diferent camises es trobin fora del context casteller i comparteixin feina, oci i, fins i tot, família. No obstant, no és fàcil trobar protagonistes que ho vulguin explicar, ja que es coneixen casos de desavinences que no es volen fer públiques.
AINA SERRA
Artiles relacionats:
Totes les opcions de Santa Úrsula
Santa Úrsula: 20 anys de gamma extra
