Com ho fem per buscar canalla?

Els més de 200 anys d’història del fet casteller ha generat molts canvis, normalment vinculats a la societat en la qual es contextualitzen els castells. El paper de la canalla a la colla, però, continua sent el mateix: decisiu. “Si no hi ha gol, no hi ha futbol”, deia un anunci. “Si no hi ha canalla, no hi ha castells”, diu el món casteller. Els més petits de la colla continuen tenint la missió de coronar la feina de tot el grup, han de tenir el coratge, la valentia i l’habilitat per pujar fins dalt i validar l’estructura. Igualment, també són els primers en tenir el dret a recular, quan perceben que la cosa no va prou bé.

Mantenint aquest paper decisiu, però, el que sí que ha canviat és la relació entre aquesta canalla i la resta de la colla o entre la mateixa colla i la canalla “aspirant” a formar-ne part. Igual com moltes altres estructures de les colles, la popularització del fenomen casteller ha fet variar molts esquemes. Avui, les colles són molt proactives a l’hora de buscar i formar la seva canalla: tallers, diades, festes, viatges… una canalla motivada és el primer pas d’una bona temporada.

Així doncs, l’entrada de canalla a les colles castelleres actualment té diversos camins, alguns de tradicionals i d’altres de més innovadors. A Tarragona, per exemple, els Xiquets de Tarragona s’abasteixen, en bona part, del mateix nucli de castellers. La seva responsable de canalla, Cristina Martínez, explica que “els primers dies de la temporada, el cap de colla sempre recorda que si hi ha algun fill de castellers interessat en assajar, els poden portar i que si tenen algun amic o veí que també hi vulgui portar la canalla, seran benvinguts”.

Tarragona, terra castellera històrica, viu un moment dolç castellerament parlant: quatre colles i tres d’elles assolint els seus millors registres. Els castells agraden als tarragonins i els tarragonins s’agraden amb els seus castells. Aquest increment de l’activitat castellera, però, comporta que les estratègies per buscar canalla nova siguin específiques: “La part bona del gran moment dels castells a Tarragona és que els nens ja saben què són, però per altra banda, ens trobem que avui en dia, a Tarragona, la gran majoria de les famílies són d’una colla o simpatitzen amb una colla. Si aquesta colla és la teva, pot ser que la canalla vingui amb tu. Si no ho és, però, molt difícilment vindrà”, explica Cristina Martínez, des de la seva experiència amb els més petits als Xiquets de Tarragona.

Vista aquesta situació, els Xiquets decideixen teixir una estratègia basada en els seus propis recursos: “quan decidim fer tallers a les escoles, mirem d’anar a les que hi hagi canalla que ja ve a la colla, perquè acabin venint els amics i amigues d’aquesta canalla que ja tenim. Quan fem el taller i els amics veuen que el seu company fa una cosa xula com pujar i fer castells… això és una motivació per venir”. Per Santa Tecla, quan les entitats de cultura popular van a les escoles, els Xiquets de Tarragona prioritzen els col·legis on ja saben que tindran la complicitat de la seva canalla ja en actiu.

Des del coneixement de què són els castells, el bon moment casteller tarragoní, també fa que algunes persones que havien estat a la colla, però n’havien marxat, ara retornin i possiblement amb fills. Alguns d’aquests antics castellers havien format part de la colla quan eren més petits i en guarden prou bon record com per ara portar-hi els seus fills. El boca-orella i eixamplar la colla des del cercle d’amistats de la mateixa canalla castellera, per tant, és fonamental per als Xiquets de Tarragona.

L’altre gran aspecte a tenir en compte per a un equip de canalla és buscar la motivació castellera i la cerca d’objectius. És a dir, un cop ja s’ha aconseguit portar un gruix de canalla suficient, aquesta ha d’assajar i s’ha de crear un bon ambient entre el grup. En aquest sentit, Cristina Martínez indica que “muntem moltes activitats per a ells, per a que funcionin com a grup, per a que les facin com a grup” i enumera: “des d’anar a Port Aventura o fer un berenar per a ells, fins a fer una excursió, uns campaments o muntar uns inflables”.

Terrassa, l’èxit fora del territori històric

Els Minyons de Terrassa, una colla d’èxit allunyada del nucli històric originari dels castells, han treballat el seu model propi. Conscients que a Terrassa encara hi ha moltes famílies que desconeixen el fet casteller (a diferència de Tarragona, per exemple), han potenciat les possibilitats que això els donen, intentant minimitzar els efectes negatius que això té.

Adrià Mas és el cap de canalla dels Minyons de Terrassa i explica com “quan anem a explicar els castells, ens trobem que hi ha desconeixement per part dels pares i por. Però al mateix temps, per aquest perfil de persones, els castells són una activitat atractiva, diferent, un punt exòtica i que de seguida veuen que aporta una valors especials a la canalla”. Per tant, a Terrassa, es tracta de vèncer aquest desconeixement inicial per anar implicant la família a la colla: “hi ha famílies que s’ho prenen com una extraescolar més. Llavors, mirem de fer-los entendre que és una activitat familiar i si aconseguim que els pares vinguin al pati… llavors ja perden les pors i ho tenim guanyat”, comenta Mas.

Als Minyons, la feina per cercar canalla té diversos fronts. Un dels més productius és un casal d’estiu organitzat per la colla i basat en l’eix argumental de la cultura popular catalana. Dos dies a la setmana hi ha taller de castells, però també compten amb la participació de bastoners i altres grups de cultura popular de Terrassa, que apropen als més petits a aquest món. Abans d’una diada important com Sant Narcís a Girona, els Minyons també munten un assaig al carrer on, durant la tarda, hi ha activitats infantils més o menys relacionades amb els castells, però sobretot destinada a jugar. De manera habitual, la colla també participa al Parc de Nadal de la ciutat i diversos mestres i voluntaris de la colla han elaborat un projecte per explicar els castells i els Minyons a les escoles d’infantil, primària i secundària de la ciutat.

Amb tot, Adrià Mas considera que la principal font d’entrada de nova canalla són els mateixos nens i nenes, que expliquen als seus companys que s’ho passen bé fent castells: “En aquests últims anys hem crescut en una trentena de nens, perquè hi ha hagut molt bon ambient entre ells i també entre l’equip de canalla que se n’ha encarregat”, comenta Adrià Mas, que assegura que “si els que ja hi són s’ho passen bé, ho expliquen als amics”.

Aquest “s’ho passen bé”, però, s’aconsegueix posant el col·lectiu de la canalla com un factor important als Minyons. Com explica Mas, “ells se senten part important de la colla, perquè fem reunions per ells, perquè els expliquem quins castells volem fer, com volem assolir els objectius… i al final són els més entusiastes de la colla!”. A més, els Minyons també tenen clar que cal entendre i respectar motivacions infantils que potser costen més d’entendre des del punt de vista d’un adult: “Hi ha canalla que, abans de començar l’actuació, et pregunten si farem el ball amb les gralles quan acabi l’actuació. Abans, això no ho fèiem, però vam veure que per ells era un motiu d’interès i d’alegria i ho vam assumir”, comenta el responsable de canalla dels Minyons.

El fet de tenir ben motivada la canalla de la colla és fonamental. Als Minyons, que han patit diverses caigudes per despenjament de membres del pom de dalt en una mateixa temporada (no pas aquesta darrera), Adrià Mas assegura que, lesions a banda, “mai no ens hem trobat que la canalla hagi renunciat a fer un castell per por. Ells són els més hooligans i, fins i tot, després decaure d’un 2de9 et diuen de fer el 5de9”.

Als Minyons, però, hi ha un estricte protocol per a tot tipus de caigudes (despenjaments o no). La canalla que puja sempre té una persona de referent, que és qui la porta fins a la pinya i qui la recull. Si el castell cau, la missió exclusiva d’aquesta persona és treure el nen o la nena. Ha de ser el primer que la tregui de la pinya, perquè ella mateixa i els responsables de la colla facin un primer diagnòstic ràpid: “A vegades, tan sols es tracta de l’ensurt de la caiguda i la nostra feina és tranquil·litzar la canalla i, llavors, portar-la amb més calma cap als serveis mèdics i els pares. És molt important que el nen o la nena que puja sàpiga quin és el seu referent de confiança a la colla. Si, després d’una caiguda, els primers en recollir el nen o la nena és una altra persona, pot ser que la portin directament a l’assistència i la mateixa criatura s’esveri més del que realment cal”, indica Mas, que afegeix que en el seu protocol els pares tampoc no poden ser els primers en recollir una criatura després d’una caiguda, perquè el factor emocional pesa massa. El responsable de canalla als Minyons explica que “si veu de seguida els pares és normal que plori més del compte. En canvi, si primer el veu la seva persona de referència dins de la colla, en fem una valoració ràpida, la tranquil·litzem i de seguida contactem amb els pares”.

Ciutat i escola

Ben a prop de Terrassa, els Castellers de Sabadell també es mouen enmig d’una gran ciutat on el fet casteller és parcialment conegut. Per això, ja fa deu anys que participen del programa municipal Ciutat i Escola, que té una part dedicada als Castellers a l’escola. Aquí és on s’explica el fet casteller a uns 600 escolars cada any i es convida a que hi acudeixin als dies d’assaig d’aprenentatge. A més, també es fan diverses activitats infantils destinades als més petits, de manera que s’aprofita el nou local de la colla per a que els infants tinguin un referent.

Als Castellers de Sabadell, Xavi Muñoz és el responsable didàctic i qui s’encarrega de coordinar aquestes accions a les escoles. Per a Muñoz, “la progressió castellera que ha protagonitzat la colla en els últims anys no s’ha vist reflectit, proporcionalment, a l’hora de créixer en nombre de canalla”. Per això, cal continuar picant pedra en escenaris urbans com Sabadell on, segons Muñoz, “sí que podem ser coneguts al centre o al barri de la Creu Alta, perquè hi anem per Festa Major, però la ciutat té molts altres barris”. Per abraçar tot un gran municipi, els sabadellencs opten per la via escolar i la més lúdica: “Hi ha escoles on hi anem a fer tallers i d’altres que ja són les mateixes escoles que ens demanen que hi anem”, comenta el responsable de didàctica dels Castellers de Sabadell, que afegeix que també protagonitzen tallers i jornades al carrer per als petits i miren d’estar presents en els esdeveniments ciutadans on poden haver-hi infants.

Sortir al carrer

Vilanova i la Geltrú, situada geogràficament a mig camí entre Tarragona i el Vallès, també està a mig camí entre les fórmules més ancestrals i les més actuals. A l’estil de com s’havia fet sempre, els castellers vilanovins dels Bordegassos estan molt atents les 24 hores del dia. Montse Albà és la responsable de la canalla de la colla i explica que “una de les maneres més exitoses per portar canalla és fixar-se en nens o nenes que juguen al carrer o al pati de l’escola. Si tu veus que hi ha un nen que no para d’enfilar-se, que sempre juga a pujar a dalt de tot dels gronxadors o de les construccions… doncs, vas i li dius si vol venir a provar de fer castells. A més, com que normalment aquell nen estarà al parc amb el pare o la mare, ja pots parlar-hi directament”. Per a la responsable de la canalla dels Bordegassos, el poder veure les habilitats del nen i immediatament proposar al nen i als pares d’acostar-se a un assaig de la colla és fonamental: “A vegades, si vas a les escoles, et pots trobar que als nens els interessi molt, però tu no has parlat amb els pares, que són els qui han de donar el permís al nen”.

Als Bordegassos, aquesta fórmula d’atenció constant en parcs i patis d’escola els ha donat grans resultats. En la seva millor època de castells i pilars, l’enxaneta va sorgir d’aquesta manera. Com explica Montse Albà, “el responsable de canalla d’aleshores va veure un nen que sempre jugava, inquiet i, amb treball i esforç, va ser un gran enxaneta”. Tan gran com enxaneta dels pilars de 7, al costat d’una generació de canalla filla de castellers ja en actiu de la mateixa colla. Els Bordegassos van ajuntar una font molt tarragonina d’entrada de canalla (els fills de castellers) amb una de tota la vida (fixar-se en la canalla que hi ha a parcs infantils i patis).

L’any passat, a més, els vilanovins han volgut estar més presents al carrer i organitzar més tallers de castells a la plaça de la Vila, els dissabtes a la tarda, quan hi ha molts nens i nenes jugant-hi: “No podem esperar que vinguin a la colla, hem de sortir al carrer per donar-nos a conèixer i que s’apuntin”, explica Montse Albà. En la línia de quan es “detecta” algun possible bon enxaneta en una parc infantil, l’avantatge d’aquests tallers és el contacte directe amb els pares, un fet crucial per la responsable de canalla dels vilanovins: “Als pares també se’ls ha de convèncer. De fet, si els pares no són de la colla o no s’acaben integrant a la colla, es fa difícil d’entendre que els seus fills hagin de venir un divendres a les 10 de la nit al local. Anar un dimecres a les 7 de la tarda al local pot estar bé, però si aquella canalla serveix li hauràs de demanar que també vingui divendres a la nit… i aquí els pares ja pot ser que no ho vegin tan clar. Has de treballar molt bé per fer-ho entendre i per establir una connexió que faciliti que et deixin portar els fills a un assaig divendres a la nit”. Amb tot, Albà admet que “la majoria de canalla que s’incorpora a la colla arrossega els pares i s’acaba vivint com una activitat familiar”.

Al costat dels tallers més convencionals, els Bordegassos de Vilanova han comptat amb la creativitat d’alguns dels seus membres per portar el conte El Maginet tap de bassa a diferents ubicacions on poden haver-hi nens. Aquesta és una adaptació del conte on es fomenten els valors castellers i que a la capital del Garraf s’ha portat a escoles i biblioteques, en aquestes últimes en el marc de les Hores del Conte. El Maginet tap de bassa ha acabat sent una manera de donar a conèixer els castells als més petits, però també per fer pensar als grans sobre els valors dels castells, de manera que aquest col·lectiu vilanoví n’ha fet adaptacions per ajudar diverses colles castelleres de Catalunya.

Les colles més petites

L’entrada de canalla a les colles més petites respon a l’adaptació d’uns criteris força comuns (tallers per a infants) a les particularitats de cada municipi. Els Xiquets d’Alcover, una colla que recull la tradició castellera del municipi, el seu cap de canalla, Víctor Ispierto, explica que “intentem ser presents a les principals coses que passen al poble, com és el Parc de Nadal” i afegeix que “a Alcover es coneixen bé els castells, però també fem tallers a l’escola”.

Els alcoverencs han vist renéixer una colla al seu municipi després de l’extinció dels Xiquets de la Vila d’Alcover, que van arribar a coronar el 4de8 l’any 1994. Hereus de la tradició local, Víctor Ispierto assegura que “gent que havia estat a l’antiga colla, avui porten els seus fills als Xiquets d’Alcover”, en una clara constatació que mantenen un bon record dels valors castellers.

El fet que Alcover estigui a la vora de Valls, de moment, tan sols ha generat bones tendències pel que fa a la canalla. Si bé l’atractiu de fer castells a Valls és enorme, el cert és que, fins el dia d’avui, els Xiquets d’Alcover han pogut treure partit de la qualitat vallenca. Com explica Ispierto, “el fet de tenir Valls al costat pot fer pensar que alguna canalla que sigui bona podria acabar a Valls, però fins ara el cas que s’ha donat és que canalla que no pujava allà ha vingut a pujar amb nosaltres”. En aquests casos, Ispierto explica que “abans de fer pujar una canalla que saps que estava en una altra colla, vam trucar a l’altra colla i ens van dir que no hi havia cap problema perquè pugés amb nosaltres”. El cap de canalla manifesta que “una canalla que potser a Valls no puja o és un de més, per a nosaltres és boníssima” i confirma que “la canalla a qui agrada fer castells, sobretot el que vol és pujar”.

Tant al segle XIX com al XXI, tant en municipis grans com en petits, en terres de llarga tradició castellera o en d’altres de més recent, el paper decisiu de la canalla continua sent fonamental. Són la joia de la corona. Una joia, però, que s’ha de polir i es fa gran. Aleshores, caldrà tornar a començar: tornar a buscar canalla nova de les maneres més tradicionals o de les més contemporànies. Tot l’esforç fet, però, no serà en va, perquè molts dels antics membres de la canalla continuaran fent castells en altres posicions, ensenyaran als nous o simplement s’enduran al seu software vital l’experiència d’haver estat canalla en una colla castellera.

JORDI CASTAÑEDA

Foto 1: Pom de dalt dels Xiquets de Tarragona (Foto: Irene Montserrat)

Foto 2: Canalla dels Minyons de Terrassa que va descarregar el 4de10fm

Foto 3: Taller infantil dels Minyons

Foto 4: Activitat a les escoles dels Castellers de Sabadell

Foto 5: Gimcana per Sant Jordi del 2014 dels Bordegassos de Vilanova

Foto 6: Representació d’En Maginet tap de bassa

Foto 7: Canalla dels Xiquets d’Alcover, abans de fer un castell

Articles relacionats:

Herois anònims

Eines contra la por de la canalla

L’aleta dels de Sabadell