Hi va haver castells durant la Guerra Civil? On i a càrrec de qui? Publiquem (escrit per Salvador Arroyo) el segon dels tres capítols sobre els castells durant la República, la Guerra Civil i la Dictadura. En el d’ahir vam tractar els castells entre el 1931 i l’esclat del conflicte (a càrrec de Santi Terraza) i en el demà abordarem el fet casteller durant la Dictadura (de la mà de Pere Ferrando).
L’aixecament militar del 18 de juliol contra el govern de la Segona República es va fer notar a Catalunya al cap de 24 hores, quan el 19 de juliol Barcelona reduïa la guarnició sublevada i al país esclatava un moviment revolucionari coetani a l’esclat de la Guerra. Aquell 19 de juliol, l’Estadi de Montjuïc havia d’acollir una actuació d’elements de cultura popular amb la presència de les principals colles castelleres del país, en l’acte de inauguració de l’Olimpíada Popular. Algunes de les colles no varen arribar a sortir de casa, mentre que a d’altres els fets els van sorprendre pel camí…
La tragèdia d’una confrontació bèl·lica va aturar per dues temporades el desenvolupament normal de l’activitat castellera al país. Però hem de ser conscients que, tot i que a Catalunya l’única notícia de l’anunci d’una actuació és publicada pel setmanari vallenc Acció Sindical el 15 d’agost de 1937, amb motiu d’un festival a benefici de l’Hospital de Sang de Valls i per comprar llibres per la biblioteca del soldat. Mai ningú ni enlloc ha trobat fins ara cap més referència que asseguri que realment es va fer aquesta actuació.
Lluny de casa nostra, vora el front i en terres castellanes i andaluses, sí que hi ha constància que alguns grups de catalans –penedesencs i camptarragonins– van realitzar construccions castelleres en diferents festivals recreatius. D’aquests grups castellers i dels seus castells hi ha constància oral, escrita i fins i tot gràfica; i el que és encara més interessant, és que aquestes construccions castelleres o paracastelleres es van organitzar en unitats militars dels dos bàndols de la confrontació, tant en les files republicanes com en les nacionals.
Pel que fa al bàndol republicà, el vendrellenc Josep Vidal Riembau, Pep Jai, explicava de l’erecció d’uns pilars de 4 fets al front, a la població de Pozoblanco (Còrdova) i entre els castellers esmentava tres vendrellencs i un vallenc que feia d’aleta. A manca de porró per fer-hi la filigrana, empraven un bot del que anaven xerricant tots, del segon a l’aleta.
També Alfons Vidiella Ramon va recollir l’anècdota i la fotografia del vendrellenc Joan Juncosa Jané, Jumba, d’una construcció paracastellera integrada per dos pisos de tres homes, que els soldats del segon cos d’exèrcit del Batalló de Sapadors, solien fer en les estones de lleure mentre eren a Entrevías, al front de Madrid l’any 1938.
De tota aquesta activitat castellera feta al front de Madrid en destaca però l’existència d’un grup de soldats de la Brigada 111, desplaçada al front de Brunete on es trobaven castellers vendrellencs, vallencs, de Sant Jaume dels Domenys i de Vandellós. Havien fet actuacions a un festival recreatiu fet a Guadalajara; un altre davant del capità Medrano –la dona del qual era vallenca–, a més d’altres fets a Madrid. Anaven vestits de militar i portaven tots la faixa negra, que s’havien fet enviar de casa. La música era interpretada per un timbal que augmentava el ritme del redoble quan es feia l’aleta o la figuereta. Havien fet el 3de6, la torre de 5 neta i el pilar de 4 en el que l’aleta aixecava el puny enlaire.
La documentació gràfica conservada d’aquesta colla està extreta de retalls de la revista o publicació de la unitat i ens mostra els 3de6 en el moment de fer la figuereta damunt dels dos dosos i el pilar de 4 amb el puny enlaire. Aquestes imatges es van publicar l’any 1995, a la pàgina 177 del treball La Renaixença castellera al Vendrell.
Més interessant resulta encara constatar que els catalans que lluitaven en el bàndol nacional, també van fer construccions castelleres en alguns festivals recreatius. De fet, aquest grup pertanyia al Terç de Requetès de Nostra Sra. de Montserrat (unitats paramilitars carlines) i va prendre part en diversos festivals que, a més de castells, incloïen ballades de sardanes. La música anava a càrrec d’una improvisada orquestra dirigida per Tomàs Berdié, organista de Vilafranca, segons les fonts consultades, mentre que la direcció d’aquests actes lúdics anava a càrrec del tinent terrassenc Francesc Llach Sallés. Documentalment sabem que aquest grup de Requetés tarraconenses, havia actuat per la festivitat del Corpus Christi (16 de juny de 1938) en un festival a la plaça de Riaza (Segòvia): “un grupo de requetés del Camp de Tarragona cautivaron la admiración de todos, con las torres y pilares dels ‘Xiquets´”. El 3 de juliol del mateix any al poble de San Esteban de los Patos (Àvila) es va repetir el festival. L’única imatge gràfica que es conserva d’aquest esdeveniment és una construcció falconera –una piràmide drets de 3– que va ser aixecada pels requetès en l’actuació de San Esteban de los Patos, que és doblement publicada amb els següents comentaris “Un castillo de unos improvisados ‘Xiquets de Valls’.” i “Requetés tarraconenses levantan sus ‘castells’ en plena Castilla”.
SALVADOR ARROYO JULIVERT
Fotos: Dues construccions castelleres al front de Brunete alçades per la Brigada 111
Articles relacionats:
