La Colla Joves Xiquets de Valls ha obert un procés participatiu intern obert a tots els seus castellers que es vol que serveixi per assentar les bases del futur de la colla. El procés, anunciat a les arengues finals de l’últim assaig, el passat divendres, es basa en la creació de quatre taules de treball que es reuniran els divendres de novembre, desembre i gener a les 7 de la tarda, de manera que les idees estiguin clares abans de la celebració d’una assemblea extraordinària que serveixi per aprovar el que s’acordi en les diferents taules.
Els grups de treball que es crearan incideixen de manera especial en la part social de la colla. La primera porta per títol Castellers de futur i tractarà bàsicament la gestió de la canalla de la colla. La segona es diu Massa social i plantejarà mesures que permetin el creixement de l’entitat. També s’ha creat el grup de treball Imatge i comunicació, per tractar de les relacions de la colla amb altres agrupacions i per com millorar la imatge de marca de la Joves. Finalment, la part tècnica es tractarà a la taula Dinàmica de treball, que analitzarà la política d’assajos de la colla, la millora física dels castellers i altres aspectes.
Aquest procés participatiu no té res a veure amb la possibilitat que es renovin, o no, els càrrecs de la colla. Sí que es pretén, però, que el full de ruta que sorgeixi de la feina que es faci sigui assumit pels responsables de la colla, siguin quins siguin. La iniciativa ha sortit de l’actual junta i ha comptat amb un ampli consens intern per tirar-la endavant.
La fórmula del procés participatiu és la que s’ha trobat per donar sortida a les moltes veus que, durant els últims mesos, reclamaven algun canvi. Objectivament, la temporada, ja tancada a Valls, ha estat millor per a la Joves que l’anterior. El primer tram, entre Sant Joan i Sant Fèlix, va generar moltes esperances, però els registres del segon tram de temporada han reobert el debat intern d’una manera molt intensa. I no ha estat tant per les actuacions que hagin pogut tenir en les que no s’han aconseguit els objectius que hi havia plantejats (com la Mercè, el Concurs o Santa Úrsula), si no per la imatge que s’ha donat en actuacions a priori importants per a la colla, en les que no s’ha pogut donar la talla. El cas més significatiu és la de Santa Teresa, al Vendrell, molt allunyada del potencial teòric de la pròpia colla per manca d’efectius, amb l’agreujant que s’actuava al costat de colles que feien actuacions brillants. També va fer mal, a principis de juliol, les imatges zenitals que va mostrar la televisió, del 2de9fm que van carregar a la Festa Major de Terrassa, en les que es va fer evident la manca d’efectius de la colla i que sense l’ajut de les altres colles, el castell no s’hagués pogut intentar. La colla és conscient que aquesta irregularitat és un dels aspectes que més se’ls qüestiona des de fora, cirscumstància que ha fet que els últims anys no hagin estat convidats a actuacions importants, que hagin perdut algunes places que eren seves o que gairebé cada any es qüestioni la seva presència per Sant Fèlix.
Qualsevol observador amb voluntat de ser imparcial, ha notat enguany en la Joves una certa sensació de derrota: la distància amb les altres colles grans s’ha fet massa gran (i especialment, amb la Vella, que és el que fa més mal), i està clar que, o canvien molt les coses, o costarà molt seguir l’estel·la de les grans. En el context d’una temporada, acostuma a dir-se que amb la Joves sempre cal comptar-hi. El problema és que aquest argument ja es qüestiona des de dins mateix de la colla. Vaja, que en alguns sectors de la mateixa Joves, es pot dir que no se’l creuen ni ells, i així fins i tot ha quedat escrit en blogs i comentaris a xarxes socials aquestes últimes setmanes.
Des de les diverses fonts consultades s’insisteix a dir que el procés participatiu s’ha de deslligar de la qüestió dels equips directius, tan tècnic com social. En la història recent de la Joves, el personatge clau ha estat el cap de colla, Jaume Galofré. Va arribar al capdavant de la junta tècnica amb ganes de revolucioanr dinàmiques d’assaig i de canviar les prioritats, amb una visió molt clara de cap a on anava el món casteller. Durant les dues temporades que porta al capdavant de la colla, Galofré, que s’ha guanyat el respecte de tot el món casteller, ha mostrat intencions, però més enllà de la mala sort que hagi pogut tenir en algunes actuacions, ha topat amb la realitat d’una colla que no tenia assumida la necessitat dels canvis que ell proposava, i amb una massa social que en un elevat percentatge només treu la camisa en les grans ocasions, quan els castells que s’han de fer per estar entre les colles que lideren el món casteller volen un compromís molt superior. Manel Urbano, a la Colla Vella, ho va aconseguir canviar, i els resultats s’han aconseguit després de sis anys de feina. Jaume Galofré i el que representa necessiten temps. I per disposar de temps es necessita la paciència de tota la colla. Potser les proves de l’últim assaig de la temporada serveixen de carta de presentació per al futur que vol Galofré: van tornar a posar aixecador al 2de8sf i van descarregar al pilar de 6 sencer a la xarxa.
Es impossible preveure ara què sortirà d’aquest procés participatiu. En tot cas, el que està clar és que el futur de la Joves està a les mans de la mateixa Joves i que l’obertura d’aquest exercici de democràcia interna permet pensar que la colla ha pres consciència de la necessitat de fer canvis. Al procés, els seus promotors, li han posat un títol: “Repensem-nos”. Doncs això.
FRANCESC DOMÈNECH
Foto 1: Un dels millors moments del 2016 de la Joves: descarregant el 5de9f a Vilafranca després d’haver completat el 2de9fm i coronat el 4de9sf
Foto 2: Mural al local que resumeix la història de la colla a través dels seus noms
Foto 3: Imatge presa de la retransmissió de la Xarxa de la diada de la Festa Major de Terrassa, mentre la Joves lliga la pinya del 2de9fm
Foto 4: Jaume Galofré, cap de colla de la Joves
Articles relacionats:
“Hem de fer autocrítica per a que la Joves torni a ser líder”
