La temporada dels Castellers de Vilafranca no era fàcil. I el repte de Toni Bach no era menor. En una colla tan competitiva com els verds, amb els castells de 10 en interrogant permanent (llevat del miratge del 2013), amb el Concurs en l’agenda i amb uns Minyons de Terrassa i una Colla Vella en extraordinari moment de forma, projectar-se de nou com la colla que encapçalés els registres més complets era un repte ambiciós i de sublim envergadura. Els verds han vist més amenaçada que mai la seva hegemonia, però això ha estat un motor i un incentiu per superar els èxits acumulats.
L’any 2015, els vilafranquins van registrar –números en mà– la seva millor temporada. Però també la més difícil, ja que, a diferència dels anys anteriors, no van ser els millors en tot. Els Minyons per una part amb els castells de 10, i la Vella, per una altra amb el 4de9sf i el 4de9fa, els van sobrepassar per banda i banda. I això en una colla acostumada en els anys anteriors a mirar al seu voltant i no trobar-se ningú va fer tremolar els fonaments. L’extraordinària diada de Tots Sants (3de9fa, 3de10fm, tde8sf, pde8fm) va ser un cop damunt la taula per reivindicar la seva supremacia en el moment que més ho necessitaven… però sense deixar de mirar a banda i banda. Perquè –punts, rànquings i altres obsessions al marge– les altres dues colles eren –i són, és clar– al seu mateix nivell i, fins i tot, en alguns casos per sobre.
Al desafiament marcat per ells mateixos per mantenir-se dalt de tot, se sumava el canvi de cap de colla i els interrogants que, per naturalesa, pot generar el moviment de responsabilitats en qualsevol colla. Però probablement, tot i la dimensió i la sobrada capacitat de l’entitat, pocs castellers estaven en disposició de liderar l’objectiu per ser encara millors com Toni Bach. La seva autoritat, prestacions i dedicació com a casteller estaven fora de dubte, i el seu afany per superar-se i superar les demés colles, també. Els castells són així. Sempre ho han estat.
Conscient de l’empresa que tenia al davant, Bach es va dotar d’un ampli i sòlid equip –fent ticket a la presidència amb un altre casteller de llarg recorregut i competències com Joan Badell– i va dissenyar un full de ruta que tenia un objectiu prioritari: superar els registres anteriors. Era la millor medicina per continuar mantenint-se dalt de tot. No n’hi havia prou amb repetir-los. Si els verds volien ser els millors havien de superar els millors verds.
I en aquest guió, els castells de 10 figuraven com la principal fita. Sense un domini del 3de10 amb folre i manilles resultava una quimera ambicionar el 4 i aspirar a revalidar el títol al Concurs de Tarragona. Per aquest motiu, Bach va planificar arribar a Sant Fèlix amb un o dos castells de 10 ja descarregats i més de deu construccions amb manilles que avalessin el salt al 4de10fm (finalment van ser catorze descarregades i una coronada). El guió es va complir… tot i que el salt al 4 es va veure més difícil del que inicialment s’havia pogut considerar, com es va comprovar amb un intent que va quedar lluny i una segona temptativa a carregar-lo in extremis.
Tot i així, el guió es va mantenir i, de fet es va intensificar. La carta guanyadora a Tarragona passava necessàriament pel 4de10fm, especialment després de veure l’habilitat de la Colla Vella en enlairar el seu primer a la plaça de la Font. Els dos castells de 10 i la torre de 8 sense folre eren la combinació, fins al moment, insuperable… llevat que no caigués una nova frontera.
Però per a que aquesta combinació resultés insuperable havia de descarregar-se tot. Els tres castells de la Colla Vella per Santa Úrsula haguessin superat als verds al Concurs i jugar-s’ho tot a l’interrogant de l’extremadament fràgil torre de 8 sense folre era un carta arriscada, però necessària.
Tant arriscada i ambiciosa era l’aposta per la tde8sf que aquest ha estat l’únic punt del guió dissenyat per Bach i el seu equip que no s’ha pogut complir de ple. Efectivament, van descarregar la torre de 8 sense folre a assaig i amb xarxa, però els dos cops que va anar a plaça a la TAP va caure un cop coronada. És una torre de 8 sense folre, un castell que només ells han descarregat. La caiguda de la torre, a més, va obligar a fer un canvi en el pis de quarts, que la va fer abandonar en el tram final i substituir-la per un altre castell que també figurava en els apunts: el 4de9 sense folre, que van completar per Tots Sants després d’una intensificació d’assaigs (quatre 4de8 nets en els quatre últims assaigs).
La temporada dels Castellers de Vilafranca ha estat extraordinària, amb gairebé tots els ambiciosos objectius complerts i amb la revalidació del trofeu de Tarragona. En el sopar de final de temporada que els verds van realitzar dissabte passat hi havia merescuda celebració i sobrada satisfacció i ja es van començar a marcar les guies del que serà el camí del 2017: el 4de9sf rejovenit estrenat per Tots Sants ofereix possibilitats per pujar-lo damunt d’0un folre. i descarregar la torre de 9 sense manilles (tres cops coronada) és un altre dels dibuixos que comença a aparèixer en les previsions. A Toni Bach les celebracions no li duren en excés i ja ha començat a dissenyar el camí de la temporada vint.
SANTI TERRAZA
Foto 1: El 3de10fm dels Castellers de Vilafranca per Sant Fèlix en el moment de descarregar-se (Fotio: Clàudia Sauret)
Foto 2: 4de10fm descarregat al Concurs
Foto 3: 4de8 net a assaig, la setmana abans de Tots Sants
Articles relacionats:
Del 10 mite al 10 extraordinari
Els verds es reivindiquen amb la millor diada
L’extraordinària temporada incompleta
