La Colla Vella celebra aquests dies les seves festes anyals i dissabte, durant el sopar de final de temporada, Manel Urbano s’acomiadarà d’una exitosa etapa de sis anys com a cap de colla, en la qual deixa la colla en el moment més esplendorós de la seva bicentenària trajectòria: per segon any ha repetit la millor temporada de la seva història, el nombre de castellers que arrosseguen a les actuacions i els assaigs és més gran que mai i, sobretot, han recuperat la mentalitat guanyadora que els havia distingit en diversos episodis i èpoques anteriors. La Vella d’ara és molta Vella.
En la història dels castells, hi ha hagut caps de colla que han marcat època en les seves respectives colles. A banda d’històrics, com el Blanco, el Jan Julivert o el Pep de la Llet –amb altres models d’organització i gestió–, els casos més recents serien Francesc Moreno, Melilla, als Castellers de Vilafranca, o Ferran Ventura, a la Jove de Tarragona, entre d’altres, perquè van aconseguir obrir uns camins ascendents plens d’èxit a les seves respectives colles. Manel Urbano ha entrat ja en aquesta galeria d’il·lustres dirigents, que han estat decisius en els canvis protagonitzats per les seves colles.
Cal fer una mirada al 2011, l’any en què Urbano debuta com a cap de colla. La temporada anterior, la Vella havia carregat un únic gamma extra (un 5de9f) i de les 24 construccions de 9 i superiors provades, només n’havia descarregat 9. No es tractava del reflex d’una mala temporada, sinó que els resultats eren similars als dels anys anteriors: el 2009 havia estat millor (15 castells de 9 i superiors descarregats, entre els quals quatre gamma extra), però l’any anterior no havia descarregat cap gamma extra i el d’abans només un.
Certament, el món casteller de set i vuit anys enrere era radicalment diferent a l’actual i els registres entre les dues èpoques no resulten comparables. Però la realitat és que la comparació entre els castells fets pels de la camisa rosada en aquests dos períodes és abismal, molt més que en qualsevol altra colla puntera. Els set castells de 10 firmats aquesta temporada (quatre descarregats, dos gairebé i un coronat) il·lustren l’enorme potencial i capacitat d’una colla que actualment no es marca cap límit en les seves aspiracions.
Urbano tanca la seva etapa de cap de colla en el millor moment per fer-ho: amb uns resultats espectaculars, un lideratge indiscutible i sabedor que el tomb que ha fet la colla no té marxa enrere. El millor del Portal Nou ara no són les xifres, ni tan sols l’elevada quantitat de gent que han sumat, sinó el canvi de mentalitat aplicat pel qui ha estat cap de colla aquestes sis temporades. És un canvi que ha arribat per quedar-s’hi.
La implantació del segon assaig com a imprescindible i el tercer com a necessari per a canalla i troncs ja forma part de la dinàmica de la Vella. Si els rosats volien aspirar a ser al mateix nivell que els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, havien d’aplicar una nova fórmula, que necessàriament passava per assajar més i millor. I fer això a Valls no és fàcil. Al carrer Gassó encara no se n’han sortit, tot i que totes les anàlisi coincideixen que el creixement passa per aquest camí. Per aquest motiu, el mètode aplicat per Manel Urbano té més valor. Sens dubte, era més fàcil implantar-ho a Vilafranca, Terrassa o Tarragona que a Valls, per raons evidents.
Aquesta política s’ha traduït en els resultats coneguts: els nou castells de 10 en dos anys i els sis 4de9 sense folre consecutius descarregats il·lustren l’enorme potencial exhibit. Però l’enfoc també condueix a altres apunts necessaris: aquest 2016, la Vella ha firmat 25 castells superiors al 3de9 amb folre, dels quals 18 han estat descarregats. La capacitat per combinar gamma en una mateixa temporada –de fet, en una mateixa actuació– és probablement una de les dades més rellevants per il·lustrar la capacitat de recursos i la dimensió que ha pres l’actual Colla Vella.
Manel Urbano acostuma a dir que ha estat la pròpia colla la que ha marcat l’ambició. Certament, en castells, quan cap de colla és capaç de superar fronteres pressionant la colla més del que aquesta està disposada a donar, obté resultats a curt termini, però acostumen a no poder-se mantenir en el temps. Però quan el cap de colla que marca velocitats superiors es troba amb l’agradable sorpresa que el motor no se’n ressent, els indicadors apunten que hi ha camí. Encara que faci pujada.
SANTI TERRAZA
Foto 1: Manel Urbano, en primer terme, celebrant el 4de9sf descarregat per Sant Fèlix (Foto: Clàudia Sauret)
Foto 2: 4e10fm descarregat per Santa Úrsula (Foto: Fèlix Miró)
Articles relacionats:
La Vella trenca la Història (amb majúscules)
Per què Santa Úrsula és diferent?
Els camins paral·lels, però diferents de Vilafranca i la Vella
Els millors castells i la culpa és de la Vella (Santa Úrsula 2015)
Santa Úrsula en tres actes (Santa Úrsula 2014)
