L’any 2016 he tingut l’ocasió de publicar la biografia Pere Català i Pic. Fotografia, publicitat, avantguarda i literatura (1889-1971), editada per Rafael Dalmau, Editor, i aquest 2017 presentem una exposició retrospectiva itinerant: Pere Català i Pic. Fotografia, patrimoni i avantguarda, que es pot visitar a la Biblioteca Popular de Valls fins al 12 de març. Aquesta recuperació del fotògraf té especial interès pel que fa a la qüestió castellera, ja que va ser un gran amant dels castells i un dels seus principals retratistes –com també ho va ser el seu fill Pere Català i Roca–. Català i Pic no només va fer moltes fotografies de castells sinó que, en un moment de davallada del món casteller, va dur a terme una intensa recerca de fotografies històriques, que va difondre a través de la premsa de l’època, d’exposicions i d’àlbums.
Quan Pere Català i Pic obre la botiga a Valls, el 26 de maig de 1915, la decadència castellera era ja un fet que es prolongava des de 1889, l’any del seu naixement. En període en què va ser fotògraf a Valls (maig del 1915-juliol del 1932) no va poder veure-hi ni retratar-hi cap castell de 9, per descomptat, ni tan sols cap 2de7 ni cap 4de8, castells que aleshores s’havien perdut. En aquella època el que més interessava al jovent, encara més si era republicà i catalanista, era la sardana. El nostre personatge era un dels pocs que la sabien ballar i l’ensenyaven. A conseqüència de la irrupció d’aquest ball empordanès al Camp de Tarragona es va generar una polèmica entre aquells que defensaven les tradicions foranes i les locals, entre ballar sardanes i fer castells. En aquest context, Pere Català i Pic va ensenyar el ball de moda als seus conciutadans, però també va ajudar molt a recuperar els castells i a difondre’ls entre la gent de Valls i el públic general de tot Catalunya.
Per saber com eren aquells castells llegendaris que ja no es feien, Català i Pic fa una recerca en famílies de Valls i Vilafranca, entre altres localitats, per a recuperar fotografies dels castells de nou del segle XIX. Producte d’aquesta recerca, registra i publica el 1924 un àlbum fotogràfic, Xiquets de Valls, amb dotze postals, noves i històriques. Tanmateix, la seva tasca havia començar molt abans: el 22 d’abril de 1917, en ocasió de l’Assemblea de les Congregacions Marianes de Catalunya i Balears celebrada a Valls, publica una fotografia de castells a la portada d’Il·lustració Catalana; el juliol de 1918 en publica tota una sèrie a l’Àlbum de la Inauguració de la Biblioteca Popular de Valls (a l’edifici que ara acull l’exposició retrospectiva); l’agost de 1921 publica Lo tres de set, una fotografia de 1917, a la portada de la important revista barcelonina D’ací d’allà; el 1922 n’inclou una altra a la biografia sobre el general Comerma que edita Francesc Ballester, i el 1924, el mateix any que publica l’àlbum Xiquets de Valls, participa a l’Exposició Bibliogràfica de Valls amb la reproducció d’unes fotografies de castells, de 1860-1862, el castell de nou y el tres de set net, fetes pels fotògrafs Unal, a Vilafranca. És molt interessant la narració que en fa Indaleci Castells a la premsa local:
«Es la hora de comer. De paso para su casa March Pons se detiene ante el escaparate del fotógrafo Pedro Català. Atrae su atención un “Quatre de vuit” en fotografía, muy interesante. Los castellers no sugieren ninguna idea de esfuerzo ni de flaqueza, al contrario, se les ve capaces de resistencia mayor. Català se empeña en buscar viejas fotografías de antiguos castells, y ha dado con ellas. Gracias a él no desaparecen los castells que la actual generación no ha visto».[1]
Cap a 1926 els castells comencen a recuperar la forma, una renaixença que durarà fins a la Guerra Civil. En aquesta nova etapa, Català i Pic continua contribuint a difondre’ls: el 1929 publica un article d’història vallenca al periòdic La Nau, dirigit per Antoni Rovira i Virgili, i l’il·lustra amb una fotografia de castells; el 1933, una vegada, s’ha desplaçat a viure a Barcelona com a publicista i és ja reconegut, publica un article al setmanari Mirador explicant la vida i la mort de l’Escolà, gran cap de colla del segle xix i; finalment, al conegut Àlbum Meravella. Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya del 1934, en publica una (la mateixa dels fotògrafs Unal) a l’apartat dedicat a Valls.
Pere Català i Pic va ser un home molt compromès amb la realitat de la seva ciutat i amb la seva tradició més significativa, els castells. Va establir-s’hi en un mal moment i es va dedicar a buscar els records visuals d’aquells magnífics castells de 9 que la gent gran encara recordava. Als anys seixanta es mostrava molt sorprès del creixement del món casteller, però mai no va aconseguir veure cap castell de 9, impossibles fins que l’any 1981, deu anys després de la seva mort, es van poder recuperar. L’obra Món Casteller, dirigida pel seu fill Pere Català i Roca, va recollir una part de la seva obra fotogràfica de castells, així com imatges d’altres fotògrafs que Català i Pic va rescatar de l’oblit.
PABLO GIORI
Foto 1: Castell de nou, Fotògrafs Unal, 1860-1862, recuperada per Pere Català i Pic (Arxiu Pere Català)
Foto 2: Lo pilá de cinq al Passeig dels Caputxins, 1918 (Arxiu Pere Català)
Foto 3: Lo tres de set, revista D’ací d’allà, agost de 1921 (Arxiu Pere Català)
Foto 4: Pere Català i Pic. Fotografia, publicitat, avantguarda i literatura (1889-1971)
Articles relacionats:
Pere Català Pic i els castells
Quan la Colla Nova trencavca fronteres
[1] Castells, Indaleci: «Vallenquismo», a: La Crònica de Valls, 22 de març de 1924, p. 2. Martí, Jep: “Els Unal, fotògrafs de dues centúries (1860-1983)”, a Fotografia Unal, Girona, CRDI-Ajuntament de Girona, 2015.
