Fa vint-i-cinc anys del primer gamma extra i en aquest temps, el món casteller ha evolucionat tant que podríem parlar d’una autèntica revolució. El 1993 va tancar-se amb nou colles fent castells de 8 en amunt, enguany han estat vint-i-sis –quinze de 9 en amunt–. És la constatació del boom casteller que podria haver tocar sostre en aquesta dècada.

La temporada 2018 s’ha conclòs amb quatre colles amb castells prèmium (de 10 o desfolrats), tres colles més de gamma extra, vuit més amb sostre de 9 bàsic i onze més amb sostre de 8 pisos. És el mateix nombre global del període 2013-2015 i per sota de les 32 colles de 8 en amunt del 2016, les 31 de l’any passat o les 28 del 2012. Possiblement estem davant d’un estancament en el creixement de les colles –amb alguns canvis de rol– però l’efervescència castellera hauria tocat sostre. En el futur més immediat no s’intueixen masses canvis globals –un nou boom casteller– i en canvi si que s’albira una racionalització de l’activitat. La creació de noves s’ha anat reduint i costa que les colles actives puguin conservar els seus sostres per temporades. Mantenir-se en el màxim nivell és hores d’ara tot un repte i en pocs casos s’ha constatat una progressió: enguany rebran el premi Baròmetre Casteller només tres colles, la xifra més baixa des de la creació del trofeu que reconeix a les colles que pugen un pis més.

La revolució castellera, a partir del boom dels anys 90 del segle XX, té el seu origen amb la projecció mundial dels castells a partir dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i que tindria la consagració amb el primer gamma extra de l’Era moderna el 1993: el primer 2de9 amb folre i manilles carregat de la història (Minyons de Terrassa). A finals de la dècada del 90 va arribar el primer desfolrat del segle i els primers castells de 10 de la història –catorze colles feien castells de 8 en amunt per aquella època–. El nivell de les colles més grans va fer un salt a principis del segle XXI i curiosament el trienni 2000-2002 les colles Top van tenir sostre prèmium i van marcar distància amb la resta. Els castells de 10 i desfolrats van arribar el 1998 i llevat de les temporades 2007 i 2009 s’han vist aletes prèmium en cada temporada. Els anys 2014, 2016 i 2017 per part de cinc colles diferents.

Els Castellers de Vilafranca porten fent castells de la màxima categoria des del 2010. Des del 1998, amb les úniques absències dels cursos 2007 i 2009. La Colla Vella porta cinc anys assaborint els millors castells –i, com els verds, descarregant-los en les quatre darreres campanyes–. La Colla Joves i la Jove de Tarragona porten tres temporades prèmium seguides i els Minyons de Terrassa en portaven quatre 2014-2017 i enguany s’han quedat amb gamma extra. Els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Sants porten cinc anys a la gamma extra. Són els sostres màxims de la colles més grans, que a més, al seu darrere tenen un reguitzell de grans castells.

Les dades apunten a una desacceleració del creixement casteller: la darrera pujada va coincidir amb l’inici de la crisi econòmica i ara es constata una baixada de camises coincidint amb el final de la crisi. Tot i això, la millora de la tècnica d’assaig i les ganes de fer castells fan que el nivell es pugui mantenir en molts casos o fins i tot superar.

El nivell màxim de les colles de 8 en amunt des del 1993. Subratllat en groc si és carregat: